Sant Martí Sacalm-Cigles del Far
INTRODUCCIÓ
Vista del cingle del Far des del punt de sortida
Els cingles sempre es presenten imponents i sembla que sigui impossible superar-los sense cordes, mosquetons i una preparació considerable per l’escalada… Però de ben segur que algú ha trobat algún camí que ens permet superar aquests tipus de muralles. El camí proposat aprofita dos graus que ens permeten travessar la cinglera només amb l’ajut d’unes bones botes i uns bastons…
La pujada i baixada dels graus és, evidentment, molt forta però no té dificultat i ens permet pujar el cingle en poc més de 40 minuts (un trajecte que en cotxe ens portaría més d’una hora). El camí, en general, està senyalitzat. Tot i això alguns trams demanen atenció per no perdre el camí.
Ja que passem per la part superior d’un cingle, cal advertir que la gent amb problemes severs de vertigen pot tenir alguna dificultat.
Nota: Degut al temps passat des de que es va fer aquesta ressenya és convenient que mireu el comentari número 18 de la Núria ja que el camí ha canviat als voltants de la Triola
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 21 de gener de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 500 m
Alçada mínima-màxima: 590-1080 m
Distància aproximada: 10,00 km
Temps aproximat sense parades : 3h 15m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Sant Martí Sacalm | 0h 00m | 0,00 km | 807 m |
| 1 | Desviació del grau de Sant Martí (senda) | 0h 20m | 1,50 km | 930 m |
| 2 | Cap d’amunt del grau de Sant Martí | 0h 40m | 2,20 km | 1075 m |
| 3 | Ermita de Santa Anna | 0h 42m | 2,30 km | 1080 m |
| 4 | Cap d’amunt del grau de Cabrafiga | 1h 15m | 4,00 km | 1000 m |
| 5 | Desviament sender | 1h 40m | 4,30 km | 835 m |
| 6 | La Triola | 2h 05m | 4,90 km | 675 m |
| 7 | Camí Sant Martí Sacalm - Castell de Fornils | 2h 15m | 5,30 km | 590 m |
| 8 | Ermita de Sant Pau | 2h 25m | 6,30 km | 650 m |
| 9 | Puiggali | 2h 45m | 7,90 km | 735 m |
| 10 | Bifurcació camins del Far i del Castell | 3h 10m | 9,60 km | 800 m |
| 11 | Sant Martí Sacalm | 3h 15m | 10,00 km | 807 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Esglesia parroquial de Sant Martí Sacalm.
Té una part romànica del s. XII,
va ser transformada al s. XVIII.
Per tal d’arribar a Sant Martí Sacalm anem a Amer i prenem el trencant que porta al parc de bombers. Just al costat hi ha una carretera que ens porta a Sant Martí Sacalm. Una vegada hi hem arribat ens aturem a la primera corva, a la nostra dreta veurem una pista i una tanca amb un rètol que ens indica que hem de tancar-la per tal d’evitar la dispersió del bestiar. En front nostre (en direcció nord) veiem el cingle del Far i al seu extrem el Santuari de Déu del Far, existent des del s.XIII i restaurada entre el 1599-1648.
Comencem doncs a caminar travessant la tanca pel bestiar i ens dirigim cap al Far. A menys de 400 metres trobem un rètol que ens indica la direcció del Castell de Fornils (arribarem per aquest camí) i una mica més enllà el rètol indicatiu del Far. Aquest rètol ens indica que ens hem de desviar del camí principal (GR-170-1) que va a les Preses i seguir en direcció a la cinglera.
Ens endinsem al bosc i el camí comença a pujar lleugerament, pocs metres després trobem una segona tanca que també creuem assegurant-nos que la deixem tancada darrera nostre. Tot pujant comencem a trobar algunes marques vermelles que ens indiquen el camí fins al cap d’amunt de la cinglera.
En el camí des de l’ermita de Santa Anna al grau
de Cabrafiga trobem una quantitat inmensa de fòssils
de nummulites de totes les mides
Pujarem pel grau de Sant Martí i per tant hem de desviar-nos del camí i pendre una senda que surt a l’esquerra. Hem d’anar en compte de no passar-la ja que no és excessivament visible. Tot i això és marcada amb una fita i marques vermelles. El desviament està situat aproximadament a 1,5 km del començament d’aquesta ruta i tardem uns 20 minuts en arribar-hi . La senda passa pel mig del bosc uns 300 metres fins arribar al peu de la cinglera. Tot i que encara no l’hem pujat ja no sembla tant imponent com quan la veiem des del començament de la ruta, però no ens despistem, la forta pendent i les fulles humides del terra fan que haguem d’anar amb compte i trepitjar amb seguretat. La pujada és forta però curta i arribem al cap d’amunt en 20 minuts. A dalt ens trobem amb una placa d’agraïment a la Mare de Déu del Far d’uns excursionistes que van estar perduts 17 hores en condicions adverses pel pirineu. Seguim una mica més i sortim a una planície, ja estem a dalt.
Arribem a la carretera. Si anem cap a l’esquerra arribarem al Santuari de la Mare de Déu del Far en uns 10 ó 15 minuts (el tenim a uns 800 metres) i podrem gaudir d’una espectacular vista. A més tambe trobarem un restaurant amb servei de bar en el que podem refrescar-nos o menjar una mica. De tota manera la nostra intenció és la d’arribar a la cara sud de la cinglera i baixar pel grau de Cabrafiga per tant deixem la visita per un altre dia. Seguim carretera avall (és a dir que al arribar a la carretera girem a la nostra dreta) i en uns 100 metres arribem a l’ermita de Santa Anna que és una petita capella consagrada el 1498.
Resseguint la vessant sud de la cinglera un
dia amb boira
Seguint carretera avall passem dos pilars de pedra situats a banda i banda de la carretera i a uns 600 metres de la capella veurem una pista que surt cap a l’esquerra (és la primera després dels pilars de pedra). El camí esta darrere d’un filat metàlic, pero podem obrir el filat i tornar-lo a posar. Una vegada som en el camí el primer que ens crida l’atenció és la gran quantitat de fòssils que hi ha: el terra està tapissat de nummulites.
En aquest camí comencem a veure senyals blancs que indiquen la direcció del Far. En el nostre cas ens allunyem del Santuari i per tant seguim la direcció contrària a la indicada pels senyals blancs. Aquests senyals ens portaran directament al grau de Cabrafiga. Seguint el camí anem descendint suaument fins arribar just al marge de la vessant sud de la cinglera. Tot i la vegetació (que impedeix que una relliscada sigui fatal) ja contemplem la impressionant vista. L’espectacle no és apte per gent amb problemes de vertigen ja que el tall vertical de la cinglera que tenim als nostres peus ens dona la impressió d’estar volant per sobre del bosc que tenim 300 metres més avall. Però no us espanteu, entre la senda per on passem i el tall vertical i ha algun arbre i només en un punt d’uns 3 ó 4 metres de llarg passem just al costat del precipici (no hi ha cap mena de perill).
Una dada curiosa: Algú s’ha entretingut a fer unes pintures “rupestres” en la roca de la cinglera, la veritat és que el lloc és ideal…
Aquest camí finalitza en un prat. Ja estem a l’entrada del grau de Cabrafiga. Tot just abans de sortir al prat veurem una senda que baixa fortament a la nostra esquerra.
Descendim pel grau de Cabrafiga (veurem alguns punts vermells que ens indiquen el camí), aquí la baixada és molt forta i hem de fer-la amb cura (tardem uns 20 minuts en fer els aproximadament 200 metres de baixada). Al final sortim a una pista, hem de seguir cap avall per un tram de pedres i entrar al bosc per una petita senda que tenim a la dreta mig amagada (vegeu el plànol adjunt).
Plànol per trobar la senda que ens porta a la Triola. Si decidim “passar” de la senda i seguir pista avall pel darrer ramal (el de més a la dreta al dibuix) arribarem al Puiggali si girem sempre cap a la dreta (la tardor del 2006 encara era practicable, no sabem com estarà a dia d’avui). La roca gran indicada ja no existeix a dia d’avui (vegeu el comentari de l’Antonio al final d’aquesta pàgina)
Una mirada a la cinglera
de la que acabem de baixar. A
l’esquerra de la fotografia prenem
la senda que ens porta a la Triola
Aquesta senda s’endinsa en un bosc humit d’alzines on el camí està marcat per nombroses fites (farem be en fer-les crèixer) i ens porta en uns 25 minuts fins a la Triola . Al final de la senda (gran part d’ella és en realitat una torrrentera en èpoques de pluja) arribem a una pista forestal, girant a l’esquerra arribem a la Triola.
Quan arribem a la Triola és molt probable que anem a parar davent d’un filat metàlic. El que hem de fer es girar a la dreta (cap al sud, o sigui cap avall) i travessar els prats, sempre tendint cap a la dreta. Vweurem el castell de Fornils que ens servirà de referència per arribar al camí de Sant Martí Sacalm, només cal que intentem arribar al castell i trobarem el camí. Una vegada al camí si girem a la dreta trobarem el trencant que ens porta al castell (uns 300-400 m de camí) i si girem a l’esquerra anirem de tornada cap a Sant Martí Sacalm.
Decidim anar en direcció a Sant Martí Sacalm ja que tot i ser hivern fa calor, i aquesta part del camí és de “solei”, (apunteu que és poc recomanable a l’estiu) ja és gaire be migdia i, malgrat hem enviat un parell d’entrepans cap als nostres estomags, veiem que si no anem cap a la civilització ens atraparà la gana…
Ara el camí (tot i ser una pista necessitarieu un bon 4x4 per alguns punts) fa pujada (lleugera però continua) i en 10 minuts arribem a l’ermita de Sant Pau. Aquesta ermita està annexada a una casa (la Coma segons alguns plànols que hem consultat). És en aquesta part del trajecte on tenim una millor panoràmica de la cinglera…
Castell de Fornils amb l’Agullola al fons
Vista de La Triola i la cinglera poc abans d’arribar a l’ermita de Sant Pau
Ermita de Sant Pau
Sembla que el camí no fa pujada, però les cames dieun que sí… Caminem amb la cinglera a la nostra esquerra 20 minuts més i arribem a les ruïnes de Puiggali (o Puigall en els mapes de l’Alpina). Ja estem a punt d’arribar a destí, 25 mintus més i arribem al cartell indicador del Castell de Fornils que hem passat fa gaire be 3 hores… I en 5 minuts arribem on hem deixat el cotxe…. Una caminada molt maca en aquesta època de l’any…
Puiggali amb la vessant sud de cinglera al fons
1 desembre, 2008 a les 15:28
Molt bé la ressenya. No vàrem dubtar en cap moment.
9 març, 2009 a les 18:13
Felicitats!!, la pagina es fantastica les excursions prometen i las resenyes estan molt be.
Air van fer la escursio al far i es realment bonica el tros del grau de collsacabra a la tirola es precios, to hi aixo ens van trobar que:
La primera cruilla es sencillament el cami del mig.
La segona tanca no hi és o no la van trobar, apareix una tanca pero no s’ha de pasar, les marques et fan girar a la dreta per endinsar-te al bosc i començar la pujada.
El tram amb marques vermelles, ara está acompanyat tambe amb marques grogues, de fet van seguir les groges perque les vermelles no les van trovar i van arribar igual al grau, pero i son perque a dalt tornen a apareixer, de tota manera no te perdua.
El corriol que deixa la pista per anar al grau estra molt ben indicat algú va posar una fita perfecta al lloc adecuat!!.
Val la pena anar al far, la vista es espectacular!!.
La entrada de la pista del grau de collsacabra esta pasada una pedra gran que hi ha a la carretera amb fósils (la pedra a la dreta i el cami a la esquerra).El cami amb marques marques es vifurca, sempre al nort fins el prat!,el grau esta a la entrada del prat.
IMPORTANT!!del final del grau de collsacabra a la tirola el bosc está malmés, tot i aixo es pot passar perfectamen i está sembrat de fites, a més es precios, hi ha un moment a mig cami que sembla que el cami no continui, ha caigut un arbre i tapa de la vista la següen fita, (es un joc on el cami sembla girar cap enrera o continuar recte després de moltes eses) la fita es troba a la nostra dreta, uns metres més avall.
Ah!!a sant marti no hi van trobara aigua, i ha una font pujan de amer a la carretera, recojiu aigua perque la necesitareu, fa caloreta sobre tot al final.
Bueno pues disfruteu, es brutal!!…
9/03/09
9 març, 2009 a les 19:57
Moltíssimes gracies per les indicacions… El tema del bosc malmes l’hem trobat molt aquests dies per aquesta zona degut a les grans ventades de fa unes setmanes…
:(
15 novembre, 2009 a les 20:07
Bones!.Aquest diumenge vàrem fer l’excursió i ens va ser molt útil la teva ressenya.Al nostre blogg ( caminsidreceresblogspot.com) n’hem fet una piada intentant aportar una miqueta d’informació,encara que en aquesta sortida no cal massa doncs la teva ressenya és ben complerta.A destacar el croquis del tram on cal deixar la pista per baixar cap a la Triola.
Una pregunta el Grau de Sant Martí és el mateix que el de Santa Anna?.Vull dir és el que va a sortir just darrera de l’ermita de Santa Anna?.
Moltes felicitats per la feina feta en aquesta pàgina,nosaltres la fem servir ben sovint i ens sembla molt útil.
Que vagi bé!.
31 gener, 2010 a les 17:26
Acabem de fer mitja ruta de la ressenya. Quan hem arribat al Far feia un fred increïble i començava a caure alguna volva, així que hem decidit retornar a Sant Martí Sacalm pel mateix camí.
Al baixar del Far per la carretera anàvem xerrant i enlloc de baixar pel grau de Sant Martí hem arribat fins a l’ermita de Santa Anna on hem trobat un altre camí de baixada… el grau de Santa Anna que el company de “caminsidreceres” comentava.
Així que són dos graus diferents, separats per uns centenars de metres. Tots dos sense cap mena de dificultat, deixnat de banda el fort pendent que presenten.
A veure si la propera vegada podem fer el circuit sencer! Gràcies per la informació!!!
31 gener, 2010 a les 17:51
Ostres! Estava totalment segur que habia respós a aquest comentari de Caminsidreceres… Pel que veig se m’havia passat totalment
Gracies per respondre’l
:)
7 febrer, 2011 a les 15:26
Molt bona sortida!!
He de dir que algunes de les ressenyes no coincideixen o es confonen amb la realitat en dos punts.
1.Entre l’ermita de Santa Anna i el Grau de Cabra Figa caminant per la carretera, el trecall a l’esquerra de la pista no el vam trobar.
2.Un cop arribats a la Triola, es fa complicat orientar-se per trobar el camí que porta al castell de Fornils.
Per la resta, una sortida genial!!…
21 febrer, 2011 a les 11:15
Bon dia,
No és la primera vegada que consulto aquest web per fer una sortida, m\\\’agraden les rutes i les ressenyes estan molt bé.
Volem fer aquesta sortida del Cingle del Far el proper diumenge 27, i tinc amics que em pregunten pel tema del vertígen: és per què hi ha passos exposats o els camins estan molt a prop de les vores del cingle? Quin és el motiu pel que la gent amb vertígen sever pot tenir alguna dificultat?
Agrairia un aclariment sobre aquest tema per tal d\\\’informar als qui vindran.
Moltes gràcies.
21 febrer, 2011 a les 11:17
Hola,
si tenen vertigen sever jo no faria aquesta ruta… No son molts
els punts molt exposats però en aquests punts crec que es quedaran “clavats”
:(
21 febrer, 2011 a les 13:16
Gràcies per l’aclariment.
La següent pregunta és: els passos exposats són “difícils/perillosos” únicament per qui tingui vertígen? Per a la resta no suposen perill/disficultat, i es poden fer únicament ajudats amb els bastons, o cal alguna altra seguretat?
Quins serien els passos exposats, en quines zones es troben?
No vull que ningú hagi de patir per gaudir de la Natura
Moltes gràcies.
28 febrer, 2011 a les 11:56
Bon dia,
Ahir vàrem fer aquesta sortida un grup d’unes 16 persones, i ho vàrem passar molt bé! A més el dia va ser fantàstic. És una ruta molt maca i sense complicacions. Encara que hi va haver gent que va patir durant la baixada tan forta del grau de Cabrafiga, la resta sense problemes i fàcil de seguir.
Del tema vertigen, val a dir que hi ha tanta vegetació quan camines pel sender de la cinglera, que no et deixa veure més enllà. Només hi ha un lloc on no hi ha vegetació, però és una “plataforma” tan àmplia que no veus el que hi ha avall.
Per altra banda, dir que nosaltres no vàrem veure el Castell de Fornils, ens devíem despistar en algun punt (xerrant, xerrant…) però la pista que et porta fins a Sant Martí Sacalm no té pérdua.
Salut i muntanya a tothom!
10 desembre, 2011 a les 12:34
Una excursió perfecte , un paissatge primoros .Varem fer aquesta sortida una colla d’amics i la varem gaudir molt.
ja fa un temps que la ruta está publicada i per tant es normal que algunes indicacione o marques no hi siguin o estiguin canviades.
concretament la pedra grosa que indiqueu en el dibuix , no hi es a dia d’avui . pel demes es molt facil orientar-se si no es troba alguna de les indicacions .salut
desembre 2011
26 desembre, 2011 a les 19:39
Avui he fet el recorregut, m’agrada córrer per la muntanya i puc dir que n’he fet basatants i aquest es un dels més espectaculars que he recorregut.
Les resenyes sont molt bones, felicitats i moltes gràcies.
23 febrer, 2012 a les 15:50
Bones!
Ahir vaig fer la ruta i vaig gaudir d’un dia preciós i vistes genials!! La vostra ressenya ha estat de gran utilitat, tot i que em vaig passar de llarg el camí que porta al cingle sud (mea culpa per no haver llegit bé). Voldria apuntar algunes cosetes: per anar a buscar la pista una vegada es passa per la Triola és una mica dificultós, no seria millor seguir la pista que porta de la Triola directe a Puiggall? la visita al castell de Fornils no és imprescindible. Vaig trobar que en pocs minuts era dalt la cinglera i gaudint de la panoràmica, després la tornada se’m va fer feixuga o amb poc alicient… Crec que es pot fer més amè fent el recorregut a la inversa, fent la pista per Puiggall i la Triola primer, amb l’incentiu de pujar el cingle que tenim sobre el cap, fer el grau de Cabrafiga amb les cames ja calentes, gaudir del cingle fins al santuari, descansar una mica en aquest lloc tan impressionant i tenir un retorn més curt i distret en baixar el grau i pel bosc de la cara nord que té ombra i molta vida. Què en penseu?
26 febrer, 2012 a les 18:37
Pot ser si seria millor deixar les vistes pel final… Vista ara potser si que la tornada es pot fer feixuga (sobre tot si t’enxampa una bona calor…)
26 febrer, 2012 a les 19:11
Hola! Aquest cap de setmana hem fet la ruta. Em vaig endur una còpia de la descripció del recorregut (només el texte), però les fotos no les vaig poder copiar. I només amb el texte ha sigut una mica complicat seguir la ruta, doncs hem tingut alguns dubtes. Però almenys hem aconseguit arribar al final del grau de cabrafiga. A partir d’allí ens hem perdut i hem tingut de tornar a l’origen improvissant una mica. Dir que la descripció del recorregut està bastant bé, però te alguns punts febles que desorienten una mica:
1-”A menys de 400 metres trobem un rètol que ens indica la direcció del Castell de Fornils (arribarem per aquest camí)” Que vol dir “arribarem per aquest camí? Arribarem a on? A la seguent fita? A Santa Anna? Nosaltres vàrem dubtar, no sabiem si teniem d’anar per aquí o no. Quedaria millor aclarir que NO s’ha d’agafar aquesta direcció i prou.
2-”Seguint carretera avall passem dos pilars de pedra situats a banda i banda de la carretera i a uns 600 metres de la capella veurem una pista que surt cap a l’esquerra (és la primera després dels pilars de pedra).” Buff, aquesta frase crea molta confusió, podria estar més ben escrita, per exemple podria dir que la pista està a 500 metres dels pilars de pedra. Per cert, la pista de l’esquerra practicament no es veu (aquí nosaltres vàrem perdre uns 30 minuts caminant per la carretera).
3-El que deia al principi: Al final del grau de cabrioles, si no tens el dibuix que surt més amunt, al el texte no queda clar cap a on has d’anar.
Bé, per acabar, dir que la excursió es magnifica i donar les gràcies als autors de la fitxa i als que heu comentat algo.
Salutacions!
Joan
27 febrer, 2012 a les 07:11
Abans de res: No surtiu mai sense cartografia de la ruta! i no em refereixo als mapes d’aquesta web (que evidentment només son orientatius) sino a cartografia profesional (mapes de l’Alpina, Piolet, ICC…)
1.- “Arribarem per aquest camí”: Si mireu el croquis de la ruta veureu que significa que “tornarem per aquest cami”
2.- No recordo ja aquest detall (com veieu a la datade la sortida ja fa 6 anys de la descripció). Pero si esta posat aixi segurament es per que dona algun detall mes, pero no ho puc assegurar. De totes formes reconec que algunes de les meves descripcions son a vegades confuses…
3.- Per aixo esta el croquis, per que la descripció es dificil… Tot i aixo ja veieu que pels comentaris dela gent la gran roca central no existeix.
M’alegro que us hagi agradat la ruta i sento que el meu text no sigui prou acurat en aquest cas…
En tot cas recordo a tothom que SEMPRE cal dur cartografia de la zona i cal planificar totes les sortides amb cura. Sobre tot si som nosaltres els encarregats d’escollir la ruta si anem en colla…
17 maig, 2016 a les 08:31
Bones,
nosaltres la vam fer ahir i haig de dir que la ressenya és perfecta i exacta (tot i que han passat 10 anys des de que va ser escrita) fins arribar a la Triola, on la cosa es complica una mica. Imagino que les coses han canviat en 10 anys i ara el filat del que parla en Justino s’exten per més zones i degut a això no vam ser capaços de trobar el camí que va a la ermita de Sant Pau (que per cert ara té la porta tapiada), tot i que veiem el castell a poca distància. Vam haver d’optar per tornar per la pista que va a Sant Martí, que crec que és més avorridota. Com que ens feia gràcia veure la ermita vam desfer part del camí amb el cotxe i així va ser com vam trobar la 2ª pista (la de la ressenya). Tret d’això, és una excursió molt maca i la ressenya com sempre, perfecta. Gràcies Justino.
Martí i Núria (fidels seguidors del “Teca”)
17 maig, 2016 a les 09:35
Gracies per l’actualiltzació. Efectivament la ressenya es antiga i aquestes actualitzacions son vitals… Ja he posat una nota a la introducció per que la gen llegeixi aquest comentari
:)
20 juny, 2018 a les 09:46
Bones a tothom!
Ahir (19/06/2018) vam fer aquesta ruta en Darwin i jo. Vam passar pel far on ens vam aturar a dinar ja que anàvem un xic tard. La tragèdia va ser que ens vam perdre al Grau de Cabrafiga. Les indicacions que esmenteu estan molt mal senyalitzades des de l’ermita de Santa Anna en avll i la vegetació les ha tapat i confós. Vam estar 1h a un prat mig perduts buscant i trobant marques vermelles i filats. Quan anàvem a tornar per on vam venir, molt a l’esquerra de la cinglera, vam trobar el camí exactw, de fet va ser en Darwin, que és un Beagle amb un nas fiable però una orientació dubtosa. Va ser el tros més complexe, a part d’això, amb el sol que hi havia era una ruta plàcida de fer. La baixada és força abrupta i et pots fotre els genolls enlaire i com que havíem estat una hora perduts, la vam fer corrents. Ara, els corriols i l’aigua que brollava al final del sender van refrescar el dia.
Prou recomanable.
22 juny, 2018 a les 14:33
Hola,
Gracies per avisar de l’estat del camí!
:)