Beget - Comanegra
INTRODUCCIÓ
El Comanegra (al centre de la imatge) des de
l’Oratori de Can França.
Com a la ruta Beget-Rocabruna proposada també a aquesta web, aquest és un recorregut que surt de Beget per un camí local (linies verdes i blanques) que arrenca darrera de l’hostal el Forn i que coincideix amb el GR-83 (linies vermelles i blanques). Aquesta part del camí passa pel mirador de Beget fins l’oratori de Sant Antoni Can França.
Tot i que la pujada al Comanegra sol fer-se des de l’Oratori o bé des de la bassa Monars (pot arribar-se en cotxe fins al mateix peu del Comanegra) nosaltres optem per fer una ascensió completa al cim ja que sortim dels 530 metres de Beget i arribem als 1558 del cim. El cim del Comanegra sembla molt innocent però no ho és tant com sembla. Tot i ser un cim sense cap dificultat la pujada en l’últim tram es molt forta i això fa que tardem gaire be un hora en recorrer el darrer quilòmetre i mig.
Al arribar al cim hem trobat uns altres excursionistes que venien de Rocabruna i que han arribat al cim del Comanegra caminant per la carena des del coll de Malrem. És una bona idea i, tot i que no l’hem fet per falta de temps, fer un combinat entre questa ruta i la que describim a Beget-Rocabruna per tal d’arribar al Coll de Malrem i seguir la carena fins el Comanegra i tornar per la ruta que proposem aquí sembla atractiu.
També hi ha un altre camí que baixa per la Bassa de Monars fins el refugi de La Figuera i arriba a Beget. Això ens permetria fer un camí de tornada diferent del d’anada, però pel que sabem actualment es troba (al igual que el refugi) en molt mal estat en alguns trams.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 19 de novembre de 2005
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1028 m
Alçada mínima-màxima: 530-1558 m
Distància aproximada: 17,60 km
Temps aproximat sense parades : 5h 15m
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Beget | 0h 00m | 0,00 km | 530 m |
| 1 | El Mirador | 0h 25m | 1,00 km | 720 m |
| 2 | L’Oratori de Sant Antoni Can França | 0h 55m | 2,50 km | 970 m |
| 3 | Can França | 1h 05m | 3,50 km | 990 m |
| 4 | Bassa Monars | 2h 10m | 7,60 km | 1300 m |
| 5 | Cim Comanegra | 3h 00m | 8,80 km | 1558 m |
| 6 | Beget | 5h 15m | 17,60 km | 530 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Sortim just de darrera de l’Hostal del Forn, al nucli de Beget. A l’esquerra del camí trobem un rètol indicatiu que ens assenyala el camí a seguir en duirecció al Mirador i a l’Oratori. Aquesta part del recorregut presenta un forta pendent en ascenció fent ziga-zaga, aquí els bastons ja comencen a treballar de valent i 25 minuts després de la sortida ens plantem al Mirador. Des d’aquest punt veiem Beget amb una prespectiva privilegiada.
Deixem el Mirador i comencem a pujar més suaument per una zona d’arbres dispersos (la Maçana) i arribem 30 minuts mes tard a l’Oratori de Sant Antoni Can França a uns 2.5 km de la sortida que està just a tocar la pista forestal que porta a Can França. Si comparem amb la ruta Beget-Rocabruna veiem que encara que el podòmetre no ens dona la mateixa distància hem tornat a tardar el mateix en fer aquest trajecte.
Una vegada arribats a la pista forestal girem a la dreta i la seguim cap amunt. Ara ja comencem a veure el cim del Comanegra entre els altres cims.
Vista dels Pirineus des de la pista forestal de Can França
Un quilòmetre després de començara a caminar per la pista forestal, trobem Can França una antiga casa de pagès, ara totalment en ruïnes i un quilòmetre més enllà una tanca que ens adverteix que hi ha bestiar lliure. La creuem i continuem pujant suaument cap al Comanegra.
Aquest és un camí sense cap dificultat que ens permet tenir una vista excepcional de les primeres nevades de la tardor al Pirineu i de la gran varietat de colors que ens ofereix el bosc a aquesta època de l’any. Després de passejardurant una hora per la pista forestal, trobem les basses de Monars. La primera a la nostra esquerra i la segona a la nostra dreta una mica més amunt. És des de aquesta segona bassa (veurem unes marques verdes i vermelles a l’esquerra de la pista, des d’on comencem la pujada del tram final del Comanegra.
Bassa Monars vista a mitja pujada del Comanegra. Indicar que el punt blanc que es veu just a sota de la bassa és un cotxe pot donar una idea correcta de la perspectiva
La primera impressió és que es tracta d’un petit turó sense cap problema. No deixem que la falta de punts de referència ens faci calcular malament les distàncies. El desnivell és de més de 300 metres en poc més d’un quilòmetre i els pendents son, en alguns punts, realment forts. Tant és així que tardem prop d’una hora en arribar al cim. Tot i això, l’esforç paga la pena: la vista és impressionant, tenim una panoràmica excel.lent del pirineu gironí i pel sud veiem fins i tot l’inconfusible silueta de la cinglera del Far situat al Collsacabra.
Creu del Comanegra amb el Canigó al fons
Si pujem seguint els senyals arribarem a la creu del Comanegra a 1558m d’alçada i poc més enllà podem veure un punt geodèsic que ens marca l’alçada màxima del pic.
La tornada la fem, en una mica més de dues hores, seguint el mateix camí.
26 novembre, 2007 a les 21:34
Hola!
Fà un parell de setmanes vam fer el Comanegra seguint la vostra ressenya, i no serà l’últim pic que farem seguint els vostres consells, jeje!!!
Això si, no hi havia creu! O nosaltres no la vam saber veure…:-S
Fins un altre!
27 novembre, 2007 a les 10:12
No es que estigues gaire ben subjectada…
Ah! I gracies per l’enllaç al blog
:)
2 març, 2008 a les 21:45
Bon vespre!
Estic seguint algunes de les vosres ressenyes. Aquest dissabte vaig pujar a Beget amb la intenció de fer l\’ascensió al Comanegra, però, cagada la meva al no recordar d\’agafar la vostra descripció ni tenir cap mapa a mà. Així que amb la imatge que tenia al cap (dolenta), varem arribar al Comanegra però donant les mil i una voltes. Varem sortir pel fons del poble riuet amunt per un camí més o menys marcat amb una línia de color verd fàcilment confusible amb el verdet dels arbres, però a la que portàvem una hora i mitja caminant jo tenia la sensació que havíem d\’anar cap a l\’est, així que varem agafar una cresta (no ben bé una cresta, perquè estem parlant de muntanyes de 700 o 800 metres, però amb uns pendents en alguns llocs una mica forts), fins que varem arribar a dalt de tot on es veien una sèrie de muntanyes, una de les quals em va semblar que era el comanegra per les fotos que havia vist per internet. Varem passar pel costat de la bassa de Monars (sense saber que ho era, és clar), i llavors ens vam trobar 4 nois que ens van certificar que no ens havíem equivocat. Al baixar, 3/4 del mateix però cercant una altra ruta per no fer-ho tant aborrit i varem baixar fins a anar a parar a la carretera d\’Oix. Una molt bona excursió, i possible de fer sempre i quan aquests camins estiguessin una mica millor senyalitzats, perquè mirant-m\’ho ara des del cel la ruta que varem seguir no era dolenta, però això sí, mal senyalitzada.
Per cert, voldria aprofitar per demanar-vos si fos possible que posessiu un enllaç al plànol per poder-lo ammpliar, tal com teniu en les altres ressenyes.
Salut i felicitats per la pàgina!
4 març, 2008 a les 09:40
Hola,
Com sempre el millor es dur un mapa (i la ruta planificada)
:)
No tinc la versió “gran” del mapa perque les versions detallades les vaig començar a fer a partir de tenir els tracks del GPS. De totes formes he penjat l’itineriari que crec que vau fer (pel que dius que vau sortir a la a carretera d’Oix). Està fet a partir del mapa “Alta Garrotxa” 1:25000 de l’Alpina…
http://www.senderisme.tk/tmp/comanegra.jpg
12 octubre, 2008 a les 19:21
Hola!
El passat dissabte 11 d’octubre vaig pujar amb 2 amics al Comanegra seguint aquesta ressenya. Ens va fer un matí esplèndid que ens permeté contemplar les vistes i els ocres incipients de la tardor garrotxina (espectacle com pocs!)
En altres ocasions he acudit a aquesta web, tant per la profusió de rutes que hi vas incorporant, com pel seu disseny atractiu i la informació ben detallada de distàncies, cotes i temps, a més dels mapes amb itineraris marcats.
Gràcies per posar a la disposició de la gent aquestes rutes del nostre país; amb aquest treball ens ajudes a estimar encara més el territori.
Felicitats i salut!
13 octubre, 2008 a les 06:08
Gracies.
M’alegra saber que la feina de fer les ressenyes l’aprofita altra gent per fer les seves sortides
:)
6 desembre, 2009 a les 19:06
D’entrada el nostre reconeixement per l’excel’¢lent tasca que portes a terme posant a disposició dels excursionistes les teves acurades ressenyes. Enhorabona, i molts anys ho puguis seguir fent.
Ahir varem fer l’excursió Beget-Comanegra-Beget. Ens feia una mica de mandra haver de fer la pista de pujada i baixada i ens va semblar interessant la teva proposta de seguir fins al coll de Malrem i continuar per la carena fins al Comanegra. Tot i que no teníem clar si hi trobaríem un camí franc. La veritat és que ho vam encertar , el recorregut és molt més bonic i entretingut que el de la pista forestal. Això si amb pujades i baixades, carena amunt i avall, però amb l’assoliment del cim del Comanegra molt més suaument que des de la basa de Monars. En quant a la durada de l’itinerari és més o menys el mateix que a la teva ressenya, nosaltres vam tardar tres hores i mitja efectives fins al cim. De l’Oratori fins al coll de Malrem es segueixen les marques del GR-83 ó les verdes i blanques del sender local . Un cop al coll trobem un filat de bestiar, a la vegada límit fronterer, i cal seguir-lo cap a l’Est carena amunt i amb forta pujada. Aviat es troba a la banda del Vallespir un petit corriol, marcat amb senyals vermelles i blaves, que ja no deixarem fins al Comanegra . De baixada vam seguir la pista fins a l’Oratori, potser si el camí per La Figuera i El Sunyer estes ben condicionat seria una bona alternativa per eludir la pesada pista.
Salutacions i bon camí.
7 desembre, 2009 a les 11:24
Moltes gracies per les indicacions del tram de la carena…
A veure si poc a poc podem fer una circular evitant la pista
:)
Salutacions