Vessant Nord del Matagalls
INTRODUCCIÓ
Consulteu els comentaris del final de la pàgina ja que donen informació recent sobre aquesta ruta
El Matagalls (a l’esquerra i cobert de núvols). El nostre recorregut puja per l’esquerra de l’imatge i baixa per la dreta.
Normalment l’ascensió al Matagalls es fa per la seva vessant sud, ja sigui sortint de Sant Marçal, San Bernat o Collformic i sol ser un dels primers cims que s’assoleixen en els inicis de tot excursionista. La ruta que proposem des d’aquí (Viladrau - Coll Pregon - Matagalls - Sant Segimon - Viladrau) és molt més complicada i no es recomanable per gent poc entrenada (la ruta té uns 25km amb algunes fortes pendents en alguns llocs) ni per gent amb poc sentit de l’orientació (la ruta d’ascensió que proposem des de Viladrau al Matagalls està poc senyalitzada i amb moltes bifurcacions). Si creieu que pot ser complicat orientar-vos us recomanem fer-la en sentit contrari (Viladrau - Sant Segimon - Matagalls - Coll Pregon - Viladrau) ja que en aquest cas les dificultats d’orientació son mínimes.
Una complicació afegida és que els plànols (al menys els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya en l’escala 1:10000 que és la que hem utilitzat) no son tot el precisos que seria desitjable ja que per arribar a Coll Pregon des de Viladrau hem de seguir pistes forestals que no estan als plànols (tampoc en els d’escala 1:5000, suposo que perquè s’obren de noves i es deixen tancar les poc utilitzades). Per fortuna tenim accés a les fotografies aèries de tot Catalunya (podeu consultar la secció d’enllaços d’aquesta Web) i això ens ha permès planificar curosament la sortida i intuir camins que no estaven marcats al mapa. Això, unit a l’ajuda d’algun boletaire i caçador que hem trobat pel camí, no ha impedit que perdéssim unes 3 hores de camí per seguir un parell de bifurcacions equivocades. Malgrat això, els temps i distàncies indicades intenten subsanar en tot el possible l’imprecisió que introdueixen aquestes equivocacions.
Però no tot és dolent… Les fagedes per les que ens endinsem, els boscos de castanyers centenaris, la impressionant panoràmica que tenim des del cim i la satisfacció de fer una ruta que no sembla gaire utilitzada son un bon al·licient.
He volgut donar en detall el camí que hem seguit i per això trobareu més avall una ampliació del mapa entre la cruïlla 3 i la font dels Llops. Les linies blaves indiquen la part del camí que no apareix als plànols i la groga puntejada de vermell és un camí que apareix als plànols però que sobre el terreny és irreconeixible. El dibuix de l’ampliació del tram que pot ser és més complicat està fet de memòria pel que segurament no es gaire acurat en els punts assenyalats amb un interrogant.
Be, espero que les indicacions i mapes que trobareu a aquesta pàgina us permetin fer aquesta ruta sense gaires problemes i que podeu gaudir totalment de la bellesa d’aquesta vessant del Matagalls.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 8 d’octubre de 2005
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 1000 m
Alçada mínima-màxima: 732-1698 m
Distància aproximada: 24,20 km
Temps aproximat sense parades : 6h 30m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Viladrau | 0h 00m | 0,00 km | 820 m |
| 1 | La Vila | 0h 20m | 1,40 km | 910 m |
| 2 | Cruïlla 1 | 0h 35m | 2,40 km | 875 m |
| 3 | Cruïlla 2 | 1h 00m | 4,00 km | 875 m |
| 4 | Cruïlla 3 | 1h 25m | 5,20 km | 1070 m |
| 5 | Font dels Llops | 1h 40m | 6,30 km | 1150 m |
| 6 | Petit Pla | 1h 55m | 7,10 km | 1210 m |
| 7 | Rètol Coll Pregon | 2h 10m | 7,90 km | 1350 m |
| 8 | Coll Pregon | 2h 40m | 8,70 km | 1530 m |
| 9 | Collet de l’Home Mort | 2h 50m | 9,30 km | 1638 m |
| 10 | Matagalls | 3h 10m | 10,20 km | 1698 m |
| 11 | Coll Saprunera | 3h 45m | 13,60 km | 1393 m |
| 12 | Font de Sant Miquel dels Sants | 3h 55m | 14,40 km | 1278 m |
| 13 | Sant Segimon | 4h 05m | 15,30 km | 1228 m |
| 14 | L’Oratori | 4h 40m | 17,00 km | 1024 m |
| 15 | Mare de Deu de l’Erola | 5h 05m | 18,30 km | 870 m |
| 16 | Cruïlla de Molins | 5h 35m | 20,40 km | 750 m |
| 17 | Carretera de Taradell a Viladrau GI-520 | 5h 55m | 21,70 km | 732 m |
| 18 | Viladrau | 6h 30m | 24,20 km | 820 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
El camí comença a Viladrau. Veiem que es senzill arribar al camp de futbol (molts rètols indicatius ens porten cap a ell), passant pel costat i seguint un carrer costerut, arribem a l’hostal Bofill. Aparquem en aquest carrer i només cal seguir endavant i girar a la dreta al final del carrer buscant l’hotel Glòria o el carrer Torreventosa.
Una vegada començada la marxa i quan ja portem 10 minuts caminant trobem, a l’esquerra, un rètol que indica cap a diverses fonts (Paitides, del Ferro…). A la mateixa alçada del rètol, però a la dreta veiem una pedra en forma de piràmide. Hem de seguir per l’esquerra de la pedra i prenem la pista que ens porta 10 minuts més tard a la masia de La Vila. Deixem la masia a l’esquerra i seguim endavant.
Ens endinsem al bosc, creuant un parell de sots (el del Rio i el de la Tona) i deixant una cruïlla a l’esquerra (aquesta cruïlla té una cadena i una senyal que prohibeix el pas a cotxes i motos). Així, un quart d’hora després de deixar la masia de la Vila arribem a la segona cruïlla a l’esquerra (anomenada com a cruïlla 1 al mapa). Aquesta cruïlla també té una cadena, però podem passar a peu. Si ens confonguéssim i seguíssim recte trobaríem un cartell indicatiu de la font de les tres roses, just al costat d’una casa anomenada ca l’Alemany i que es distingeix per les seves plaques solars al sostre. En aquest cas, cal que reculem un parell de cruïlles fins retrobar la “cruïlla 1″.
Fageda en el camí de pujada
Seguim un tram de pista pràcticament sense desnivell durant uns 25 minuts fins arribar al que anomenem cruïlla 2. En aquesta cruïlla hi convergeixen 4 camins. De dreta a esquerra: el que seguim nosaltres, el que prové de Can Puigdot, el que hem de seguir i un que puja lleugerament cap a l’esquerra. Seguim caminant i travessem el torrent de Coll Pregon i una mica més d’un quilòmetre més enllà i sense desviar-nos d’aquesta pista i seguint la carena trobem la cruïlla 3. Poc abans d’arribar a aquesta cruïlla començarem a veure alguns senyals vermells pintats a les pedres i arbres. És important fixar-nos en ells ja que ens indicaran el camí que hem de prendre. En aquest trajecte es fa necessari consultar el mapa per tal d’assegurar-nos que no prenem cap bifurcació equivocada.
Enfilem ara un camí que no tenim marcat al plànol (però si en el d’aquesta pàgina) fins arribar a una bifurcació. Just al davant veiem una marca vermella que en un altre temps devia indicar el camí a seguir però que ara està coberta parcialment per la molsa. Hem de prendre el camí de l’esquerra i deixar el torrent de la Gemena a la dreta. A la següent cruïlla prenem també el camí de l’esquerra que en porta fins a la font dels Llops. Travessem la cadena per fer un glop d’aigua i descansar una mica (ja fa més d’hora i mitja que caminem)
Tornem a passar per la cadena per enfilar un altre cop el camí i després de caminar durant 15 minuts arribem a un petit pla (amb poc més d’uns 15 metres). Si intentem creuar-lo veurem que el camí es impracticable, però això no ens importa perquè ens hem de desviar. Just abans d’entrar en el pla veiem una fita i una marca vermella a l’esquerra del camí i una senda que s’enfila muntanya amunt fent ziga-zaga. Ara ja no pararem de pujar seguint la senda fins el Coll de Pregon.
Coll Pregon
La creu al cim del Matagalls
Caminem uns 15 minuts procurant no perdre el rastre de marques vermelles (ara pintades als arbres) i arribem a un rètol indicatiu de Coll Pregon. Aquest rètol ha d’estar molt a prop de la font dels Mosquits (que nosaltres no hem arribat a veure). Uns tres metres a la dreta del rètol veiem el senyal vermell que ens indica per on hem de continuar pujant. 10 minuts més tard arribem a una cruïlla de 3 camins. Travessem la cruïlla direcció sud i tornem a trobar el senyal vermell en un altre arbre. 20 minuts més tard apareixem al Coll de Pregon.
Aquest coll de gespa està envoltat de bosc i al seu centre podem veure un monòlit. Hi arriben 4 camins, el de Sant Marçal (a l’Est), el de Viladrau (al Nord per on hem arribat), el la font de coll Pregon (al sud) i el del Matagalls (a l’Oest). Ja portem fets gaire be 9 km de camí i hem caminat durant més de dos hores i mitja (be, en realitat hem fet molts més quilòmetres ja que un parell de confusions i la recerca de camins alternatius ens han obligat a estar gaire be 3 hores caminant per pistes equivocades o tallades). Ens estirem a la gespa i descansem una mica, ja falta poc per fer el cim.
Ens endinsem al bosc pel camí de l’Oest (a la nostra dreta quan arribem al prat). Aquest camí está ben senyalitzat amb pals metalics amb el distintiu GR (franja vermella i blanca) ja que es tracta del GR5.2. En un moment arribem al Collet de l’Home Mort i 30 minuts després de sortir de Coll Pregon arribem al cim del Matagalls (1698 m d’alçada). La vista és impresionant i tot i que el dia está ple de núvols a l’horitzó veiem sense dificultat tota la plana de Vic, i més enllà la Serra dels Tossals també tot el Collsacabra i apurant la vista Montserrat. En un dia de bona visibilitat el panorama ha de ser impressionant, ja que tenim a la vista 3 de les províncies catalanes.
Al fons al centre les Agudes, a la dreta el Turó de l’Home
i als nostres peus el Coll de Pregon
La part sud del cim es una gran zona oberta als quatre vents amb matolls i sense arbres el que fa que la creu sigui un dels pocs objectes útils per orientar-nos. Tot seguit reprenem la marxa en direcció Oest. Aquest tram (marcat en groc i vermell al mapa) que de pujada no té cap dificultat d’orientació és especialment delicat de baixada ja que tenim 3 carenes orientades precticament a l’Oest de la Creu del Matagalls amb pocs punts de referència i només la central és la que ens durà de forma ràpida fins San Segimon. El camí que veiem més marcat baixa per la carena situada més al sud i no és el que prendrem. Hem de dirigir-nos inicialment cap a l’Oest i poc després veurem com la carena tomba lleugerament cap el Nord (però no gaire al Nord ja que això ens indicaria que hem agafat la carena orientada més al nord).
Les tres creus
Seguim doncs la carena i trobem (amb sort ja que no hi ha cap camí clar) algunes marques grogues i antigues senyals de vedats de cacera (en moltes ja només queda el pal rovellat), això ens indica que anem pel bon camí. Malgrat tot, quan ens hem allunyat uns 1000 metres del cim passem per un turonet des del que es veu la creu i decideixo comprovar amb la brúixola i el mapa si estem on crec que estem aprofitant la creu com a referència (per fer una triangulació en tota regla necessitem com a mínim dos punts però un sol punt ja ens dona una línia que passa pel punt on suposem que estem i per tant ja em sembla suficient).
A uns 3 km del cim del Matagalls (ja fa 35 minuts que l’hem deixat enrera) trobem el Coll Saprunera. A la nostra esquerra podem veure alguna marca groga i un seguit de rètols de vedat de caça que ens indiquen el camí a seguir. Ara ja veiem un camí i el seguim (tot i això possiblement podriem seguir recte i baixar a San Segimon directament creuant per l’ermita de Sant Miquel de Barretons el que ens donaria una vista molt més atractiva de Sant Segimon però a aquestes alçades ja no tenim gaires ganes de fer d’Indiana Jones i anem a la seguretat del camí).
Sant Segimon
L’Oratori
Pocs metres més avall enllacem amb un camí (possiblement comuniqui amb la carena que arriba al cim des de més al sud i/o ens porti a Collfornic) i girem cap a la dreta. 10 minuts després de deixar el Coll Saprunera arribem a la Font de Sant Miquel dels Sants, apaivaguem la nostra set i poc després trobem al peu del camí el Coll de les tres creus just al costat de Sant Segimon
La casa del costat de Sant Segimon està habitada pero no cal que arribem, poc abans de Sant Segimon comença, a l’esquerra del camí, un petit mur. Just en el punt on comença arrenca una senda que baixa fortament (veureu unes marques verdes i vermelles pintades a una roca). Ara ja només cal que anem seguint els senyals de colors (n’hi ha de verds, grocs, blaus…) i baixem fent ziga-zagues fins l’Oratori en poc més de 30 minuts. Al començar a baixar podem veure l’ermita de Sant Miquel dels Barretons just a sobre de Sant Segimon. Poc abans d’arribar a l’Oratori trobem la riera del mateix nom que ens ofereix un racó tranquil on refrescar-nos i menjar una mica.
Passem davant l’Oratori i arribem a un bosc on trobem castanyers centenaris. Alguns d’ells estan entre els més grans del Montseny. Els senyals que hem de seguir son ara de color taronja i en 25 minuts arribem a l’ermita de La Mare de Deu de l’Erola
Castanyer centenari
Mare de Deu de l’Erola
Seguim el camí que passa per darrera i arribem a una pista més ample. En poca estona ens trobem a la dreta amb Can Bosc i a l’esquerra amb Can Puig (on tenen un gos sense lligar al costat del camí). Aquesta zona no és gaire agradable (tot son filats i tanques per tot arreu) . Als 50 minuts arribem a la carretera. Ja només ens cal tombar a la dreta, arribar a Viladrau, tombar a la dreta per anar en direcció al camp de futbol i arribar al cotxe 35 minuts més tard.
17 gener, 2009 a les 01:16
He fet la ruta el 15/01/2009 sense problemes gràcies a les vostres indicacions i al GPS on vaig planificar la ruta el dia avans. Tot i això cal anar en compte doncs es fàcil equivocar-se de camí. L’únic senyal que he trobat ha estat un indicador de fusta que marca Matagalls per Font dels Mosquits, a partir d’aquí es anar pujant i no te pèrdua fins a Coll Pregon. La resta sense problemes, però al final per tornar a Viladrau no cal agafar la carretera hi ha un camí marcat blanc i grog que ens hi duu. Molta neu i un paisatge preciós. Si arribes fins a Sant Miquel i no ho veus clar per baixar, des de dalt el turó pots anar a l’esquerra i baixar fins el camí que et durà a les treus creus i agafar el camí de baixada abans Sant Segimon (per no veure els gossos)
28 desembre, 2009 a les 19:55
També a mi les vostres indicacions m’han fet possible fer la ruta, després de diferents intents amb guies poc precises. Únicament un detall que doneu crec que està malament (ens ha fet perdre força temps) i és la vostra frase “Si intenteu creuar-lo [el petit pla], veureu que le camí és impracticable,…”. Doncs bé, el camí continua a l’altre costat perfectament transitable. A més a més, la fita de pedres no hi era (suposo que s’ha desmoronat) i els senyals no són ja vermells, sinó color carabassa (el pas del temps no perdona ni als senyals). El millor és, com diu el Ferran, fer cas dels indicadors de fusta que marquen “Matagalls per la F. del Moskits”, el segon d’ells molt poc abans del “petit pla” del vostre guió.
28 desembre, 2009 a les 20:14
Si, fa massa temps que no l’hem tornat a fer… Gracies pels comentaris. Ja he posat una nota perque la gent es miri aquests comentaris
Gracies de nou