Data de la sortida: 29 d’octubre de 2005

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim d’Osor Obrir mapa Informació addicional: Part d’aquesta ruta també la podeu trobar a la “Ruta de les 10 ermites” de Josep Danés i Vila (és tracta d’un folletó amb 10 rutes editat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners). També a les rutes del Palau Robert

La Selva

Osor

DADES CARTOGRÀFIQUES Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML No disposem del track per aquesta ruta

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 600 m

Alçada mínima-màxima: 330-755 m

Distància aproximada: 19,60 km

Temps aproximat sense parades : 4h 40m

Ruta circular: Parcialment

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Font del Verder. Durant la primavera
i l’estiu la podem veure guarnida amb flors.
Una placa amb un poema ens indica que
hem de cuidar-la.

Comencem la ruta davant de l’Ajuntament d’Osor i caminem per la carretera en direcció a Anglés. En aquest tram el camí fa una mica de baixada, aprofitem-ho per que tardarem una bona estona en tornar a baixar… Aproximadament un quilòmetre després, tot just abans d’arribar a l’empresa de tractament de terres per a jardineria, agafem el trencant que trobem a la nostra dreta (indicat al mapa com cruïlla 1). És el segon trencant que trobem a la dreta després de sortir del poble. En aquest trencant podem veure un rètol que ens indica el pou de glaç i la taberna del Sobirà. Comencem a caminar per una pista forestal al costat d’una petita riera i practicament ho farem fins arribar gaire be a dalt de tot. Només cal que seguim aquesta pista sense desviar-nos fins arribar al Coll del Cirerer

Quan portem poc més de mitja hora de camí arribem al trencant de Cal Cisteller. No fem cas del trencant i uns metres més amunt trobem una desviació cap a l’esquerra. No ens deixem confondre per les fites i les marques que trobarem en aquesta cruïlla (cruïlla 2). No hem de pendre aquesta desviació, sino que hem de seguir per la pista pricipal cap amunt. Afortunadament l’aigua no ens falta durant aquest trajecte ja que podem refrescar-nos a la riera que segueix al costat del camí. Tot i això s’agraeix arribar a la font del Verder. Aquesta font sol estar guarnida amb flors i és un lloc agradable i molt ben cuidat, però el camí l’hem fet a plena tardor i no hi ha flors que resisteixin aquestes plujes i aquesta zona tan ombrívola durant aquesta època de l’any.

Seguim camí amunt i després de poc menys d’una hora i mitja després de sortir d’Osor arribem al Coll del Cirerer. Aquí enllacem amb el GR178 que passa per Santa Creu d’Horta (a la nostra esquerra) i pel Sobirà de Santa Creu (a la nostra dreta). Optem, doncs, per anar cap a l’esquerra i fent uns 600 metres arribem a l’església de Santa Creu d’Horta. Des d’aquest punt també tenim altres rutes molt interessants, com algunes de les anomenades “de les 10 ermites”, a Sant Miquel de les Formigues (o de Solterra, el cim més alt de les Guilleries), a Villavechia…

Església de Santa Creu d’Horta vista des del camí del Molí

La de Santa Creu d’Horta és una església documentada des del 902, de les més antigues de les Guilleries. Fins al s.XIV era dedicada a la Santa Creu, però a partir de llavors s’hi va venerar sant Jaume. L’edifici actual és fruit de restauracions posteriors al XVIII. És d’estil neoclàssic, porta d’arc rebaixat, fornícula, ull de bou i campanar de torre quadrada i teulada piramidal.

Prat al costat de l’Església de Santa Creu
d’Horta. Un rètol ens indica el camí a seguir

Just al costat de l’església trobem un petit cementiri i un rètol que ens indica el camí a seguir per arribar al roure de Can Iglésies. L’estampa convida a relaxar-se i seiem al banc de pedra que hi ha a la façana de l’església. Al fons i davant nostre veiem l’impresionant mas del Sobirà de Santa Creu, fàcilment reconeixible per la seva façana blanca. La nostra ruta passa molt a prop d’aquest mas que és, a la vegada, restaurant.

Baixem pel prat seguint les indicacions del rètol i veiem un filat que es posa per evitar que la gent s’acosti als participants del tir al plat (es celebren campionats de tant en tant en aquest prat). Travessem el filat tot seguint cap avall. A la nostra dreta trobarem un arbre amb marques blanques (o blanques i vermelles) que ens indica que ens endinsem al bosc. Aquí comença el que és amb diferència el tram més bonic de la ruta.

Ens endinsem per una petita senda que baixa fent ziga-zagues fins a un rierol tot passant entre alcines, roures i algun castanyer. Sens dubte la tardor és la millor època de l’any per fer aquesta senda, tot i que les fulles que entapissen el terra fan que tinguem que anar amb compte per no rellistcar durant la baixada. Si fem la ruta a l’estiu aquest tram ens dona una penombra i frescor que s’agraeix. Seguim baixant i arribem a un petit rierol. En aquest punt (i sempre seguint els senyals pintats als arbres) girem a l’esquerra (si no ho fem una pintada a un tronc ens indica que enfilem cap unes gorgues) seguint el corrent del rierol. La senda arriba a un petit pont de pedra, el creuem i girem a l’esquerra. Uns metres més endavant ens trobem amb l’impressionant roure de Can Iglésies (vegeu la fotografía del principi d’aquesta pàgina).

Als peus del roure de Can Iglésies
tenim una baixada que ens permetrà
travessar el rierol

Hem de baixar fins els peus del roure i descendir fins el rierol. El descens des del peu del roure fins el rierol no és complicat pero s’ha de fer agafant-nos a les arrels que sobresurten del terra. No representa més complicació que la de baixar per una petita escala desplegable. Als nostres peus podem veure un petit rierol amb un bucólic pont de fusta (inservible ja que rellisca i és més segur passar per les pedres).

Travessem el rierol i tot seguint les marques blanques arribem a la pista forestal. Ara ja deixem de seguir les marques i a la pista forestal girem cap a la dreta. A la primera corva (una corva molt tancada cap a l’esquerra) hi ha una drecera per qui vulgui seguir-la. Nosaltres seguim per la pista forestal i en uns 20 minuts arribem a la cruïlla 3. El trencant de l’esquerra ens portaria cap a l’ermita de Santa Bàrbara (recentment restaurada per voluntaris). Nosaltres, però, ja tenim gana i l’Espinau està a un parell de minuts. Malgrat que el nombre de cotxes a l’aparcament és més gran de l’habitual, afortunadament encara tenen taula (l’Espinau és un restaurant de cuina cassolana on podreu tastar entre d’altres plats un excel.lent arrós) i creiem que ens hem guanyat una cervessa ben fresca després de caminar durant gaire be 2 hores i mitja. Després de dinar reprenem el camí no sense abans donar un cop d’ull a Santa Coloma de Farners, que tenim als nostres peus en direcció sud.

Sortim de l’Espinau i seguim el camí amunt fins arribar en 5 minuts al Pí de l’Espinau (un arbre catalogat). És un pí de grans proporcions… I ara, comença gaire be un quilòmetre de baixada fins arribar al Molí i tot seguit una mitja hora de pujada força suau. Arribem així a la cruïlla 4. Si seguissim el camí a l’esquerra arribariem al Sobirà de Santa Creu que ja podem veure en tot detall. És un mas del s.XIII on hi trobem una capella de 1609 de planta rectangular coberta amb volta de creueria, sota l’advocació de sant Bernat de Claravall, hi destaca la ceràmica dels murs, de Miquel Lapuja que consisteix en tres plafons, un del Naixement, un altre de l’adoració dels Reis i un darrer del Via Crucis, i un retaule barroc. No massa lluny, s’hi localitza un pou del glaç del segle XVIII, de deu metres d’alçada i sis d’amplada de forma rodona a la base, i uns castanyers centenaris. El casal és molt gran i d’estructura complexa: un cos principal de quatre plantes coronat per una torre de defensa, uns cossos laterals amb balconades i galeries. Ja fa temps que podem accedir-hi sense problemes ja que hi ha un restaurant.

El Mas del Sobirà de Santa Creu

No arribem fins el Sobirà i girem cap a la dreta i en 10 minuts arribem de nou al Coll del Cirerer. Reprenent el camí que hem fet al matí (però ara ja de baixada permanent) tornem a Osor (tot xino-xano per pair el dinar) en poc més d’una hora i mitja.