Condicions d'ús

Pic de les Bruixes - Comanegra

Zona: Vall de Camprodon >> Ruta: Pic de les Bruixes - Comanegra
Feta el dijous dia 7 de desembre de 2006

INTRODUCCIÓ

Plànol d'aproximació
Aproximació a la Bassa de Monars

Aquesta ruta circular parteix de la Bassa de Monars i puja fins el pic de les Bruixes tot travessant boscos de roures. Tot seguit, i resseguint la carena, passa per prats de muntanya i fagedes fins arribar al cim del Comanegra per tornar pels prats fins a la bassa de Monars.

Per arribar a la bassa de Monars cal arribar a Rocabruna i anar en direcció a Beget (o a l’inrevés). A uns 2 km de Rocabruna (o 5 km de Beget) veurem una pista a la nostra esquerra (a la dreta si anem de Beget a Rocabruna). La pista fa pujada i hi podrem veure un gran dipòsit de ciment. Hem de seguir aquesta pista durant uns 7 quilòmetres i mig passant per l’Oratori de Can França (2,8 km) i Can França (3,7 km) i travessar una porta metàlica (que hem de deixar en la mateixa posició que la trobem) fins arribar a la Bassa de Monars (7,7 km)

Globus retallats a la costa
Globus retallant la vista de la costa

El Comanegra i el Pic de les Bruixes son Pics frontererers. El de Comanegra fa frontera amb França mentre que el Pic de les Bruixes separa l’Alta Garrotxa de l’Alt Empordà. Tot i no ser els cims més alts de la zona (el Montfalgars té una alçada de 1610 metres) presenten unes de les millors panoràmiques de la zona. La vista al sud sobre la província de Girona o el Canigó al nord és digne de contemplar. També podem albirar, des del Pic de les Bruixes, la costa francesa, part de la plana del Rosselló i part del que (ja a casa i amb un plànol de la provincia a la mà) creiem que pot ser la costa entre Begur i Palamós.

Tota la part inferior del recorregut (des de la finalització de la pista forestal fins a gaire be el cim de les Bruixes) es fa per boscos. També una part del tram entre el Pic de les Bruixes i el Comanegra transcórre per fagedes. Per tant tot i ser un tram on a l’estiu toca el Sol de valent no ha de ser especialment dur de fer a ple estiu. Tot i això cal portar (com sempre) aigua sobre tot a l’estiu.


El Comanegra, a l’esquerra, vist des del Pic de les Bruixes.
A la dreta el massís del Canigó (amb poquíssima neu aquest any).
[Passeu el punter del ratolí per la fotografia]

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 7 de desembre de 2006

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim de la Bassa de Monars. La bassa està situada a la pista de Can França a la que s’accedeix des de la carretera de Rocabruna a Beget

Informació addicional: Una molt bona descripció naturalista d’una variació d’aquesta ruta la trobareu al Consorci de l’Alta Garrotxa

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

El Ripollès
El Ripollès
Camprodon
Camprodon
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

No disposem del track per aquesta ruta

Pujada acumulada: 467 m

Alçada mínima-màxima: 1250-1557 m

Distància aproximada: 7,50 km

Temps aproximat sense parades : 2h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta Pic de les Bruixes - Comanegra

Ampliar el plànol de la ruta Pic de les Bruixes - Comanegra


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Bassa de Monars 0h 00m 0,00 km 1300 m
1 Fí de pista 0h 15m 0,90 km 1250 m
2 Pic de les Bruixes 1h 15m 3,90 km 1390 m
3 Pla de Serra 1h 50m 5,10 km 1370 m
4 Fageda de la Jaça dels Xais 2h 05m 6,00 km 1420 m
5 Cim Comanegra (punt geodèsic) 2h 15m 6,60 km 1557 m
6 Cim Comanegra (creu) 2h 17m 6,70 km 1552 m
7 Bassa de Monars 2h 40m 7,50 km 1300 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Bassa de Monars
Bassa de Monars. A la dreta surt un camí que baixa
fins a Beget per la Figuera i un altre que, anant
cap a l’est, baixa fins a Monars.

Deixem el cotxe als peus del Comanegra, al davant de la Bassa de Monars. Ja des d’aquest punt tenim una bona vista sobre el Pirineu, els Ayats, la vall d’en Bas, Olot i podem albirar petites zones de costa. Cap a l’Est podem veure el Pic de les Bruixes i, tot seguint la pista forestal, ens dirigim en aquella direcció.

La pista baixa decididament i en poc menys d’un quilòmetre arribem a la seva finalització. Abans però, haurem passat per sota d’una tirolina que serveix (o servia) per transportar material a Monars (Monars està situat uns 300 metres més avall a la nostra dreta).

En finalitzar la pista trobem dos rètols indicatius. Un d’ells (que no seguirem) ens indica la ruta a Maians, mentre que l’altre indica la ruta al Puig de les Bruixes i de Sant Marc. El camí cap a Maians es desvia a l’esquerra (en direcció nordest) i puja fins al Pla de Serra (vegeu el mapa d’aquesta pàgina). Aquest camí està indicat per marques verdes i vermelles. Nosaltres seguirem el camí que es desvia cap a la dreta i que està indicat per senyals blanques i grogues.

Pic de les Bruixes
El Pic de les Bruixes.

El camí baixa lleugerament durant uns metres, endintnat-se en un bosc de roures i, més endevant, d’avellaners. Als 5 minuts de passar els rètols trobem el que devia ser una font amb un abeurador. La quantitat de fulles seques que hi ha dins l’abeurador ens indica que fa temps que la font no raja…

Ermita de Sant Sebastià
Ermita de Sant Sebastià

Ara, tot el camí fins el Pic de les Bruixes passa pel llindar del bosc i per tant entrem i sortim del bosc tot alternant la passejada entre els arbres amb el camí per petits prats de muntanya dels Rasos de Monars. La vista sobre Monars (molts metres més avall) poc a poc es fa més àmplia i arribem a assolir una bona vista sobre l’ermita de Sant Sebastià que se’ns presenta empetitida 400 metres més avall.

Poc a poc hem anat guanyant alçada i ens anem apropant al pic de les Bruixes. El camí puja sobtadament i sobrepassa el Pic per la vessant sudoest tot seguint cap el Coll de Sant Marci el Puig del mateix nom. Hem d’anar amb compte en aquest punt ja que les marques no semblen seguir una lògica…

Hem de sobrepassar el Pic de les Bruixes i girar a l’esquerra ara ja amb l’intenció de fer el cim. Tornarem a trobar algunes marques blanques i grogues, algunes de grogues i blaves i marques verdes i taronges, si veiem que ens porten cap el cim hem de seguir-les. El camí no té pèrdua perque el cim es veu perfectament i només cal seguir el sentit comú per arribar-hi però sembla que hi ha diferents marques i això pot despistar una mica. Just abans de fer el cim hi ha un petit prat i per fer el cim (tot i tenir-lo a tocar) haurem de fer una curta però forta pujada. La vista des del cim és tot el que esperàvem. Als nostres peus, ja a la vessant de l’Alt Empordà, veiem boscos de faigs i al fons el Canigó. Cap a l’est podem arribar a veure entre les muntanyes la plana del Rosselló i la costa francesa. A l’oest veiem el Comanegra com a protagonista de la panoràmica… El cim és basicament un pas estret i llarg en el que hi ha dos pessebres on el camí és evident ja que es tracta d’una senda molt marcada.

Comanegra
Vista del Comanegra poc abans d’assolir el cim del Pic de les Bruixes. El nostre camí ha seguit el llindar superior del bosc endinsant-se i surtint del mateix en diverses ocasions

Només cal seguir la carena per la senda que se’ns presenta al davant. Algunes marques verdes i taronges ens ajudaran a seguir el camí correcte que passa en algun punt per les fagedes que s’extenen a la vessant nord. En el moment en que nosaltres vam passar calia anar amb molt de compte a les fagedes ja que la gran quantitat de fulles que hi havia al terra feien que fós molt senzill patir una relliscada.

Carena
A la dreta el Pic de les Bruixes. Veiem la carena que hem seguit fins arribar a la fageda de la Jaça dels Xais
Pujada al Comanegra
Pujada final al Comanegra. La pujada és forta, però
val la pena. A l’esquerra de la fotografia la fageda
i al fons la zona de la Jaça dels Xais

Anem avançant per la carena fins arribar al Pla de la Serra, es tracta d’una zona on el prat és més evident. Hem de seguir la carena fins al final del prat. Hem d’anar amb compte i no anar pel camí que baixa cap a la pista forestal on tenim el cotxe, per tant no ens hem de desviar cap a la nostra esquerra i estar atents ja que si notem que el camí fa baixada haurem de recular… El camí correcte el distingirem per unes fletxes taronges que comencen poc abans d’un freixe amb una placa de “caça controlada”.

En pocs minuts passem la zona assenyalada al mapa com a Jaça dels Xais (si al mapa no està indicada la coneixerem pels excrements de xai ja que com el seu nom indica és una zona on s’hi està el bestiar especialment a l’estiu) i una mica més enllà la fageda. Dins la fageda només cal que seguim les fletxes taronges i que remuntem el fort pendent que hi trobarem. El pendent és fort però curt i es fa sense problemes amb l’ajut d’un parell de bastons. El camí surt de la fageda i ens regala unes magnífiques vistes, poc després s’hi torna a endinsar i el camí es torna planer. Ja estem gaire be al cim del Comanegra, pocs metres més enllà trobem el punt geodèsic que assenyala la part més alta i uns metres a l’oest veiem la creu que corona el cim.

Des d’aquí veiem perfectament la Bassa de Monars. Naturalment no cal desfer el camí per tornar al nostre punt de partida. Podem baixar directament pels prats de la falda del Comanegra. No cal que ens preocupem gaire per trobar les marques que ens indiquen el camí de baixada (senyals verds i vermells) ja que la bassa sempre la tenim a la vista i per tant només cal buscar el camí que ens dicti el nostre sentit comú.

Creu del Comanegra
Creu del Comanegra amb el Canigó al fons. Al novembre de l’any anterior haviem pres una fotografia des del mateix punt (podeu veure-la a la ruta Beget-Comanegra). A part de constatar que en aquests 13 mesos algú ha redreçat la creu, veiem que aquesta tardor les nevades han estat practicament absents.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

Inici 03/10/2005
7862487 pàgines servides
170 consultes. 0.417 segons.
Ara tenim 11 visitants en línia
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.