Condicions d'ús

Pollegó superior pel Verdet

Zona: Pedraforca >> Ruta: Coll del Verdet - Pollegó Superior
Feta el dissabte dia 4 d'octubre de 2008

INTRODUCCIÓ

Cara est del Pedraforca
Cara est del Pedraforca, al centre veiem la immensa
tartera, a la nostra dreta i fora de la fotografia
el mirador de Gresolet y el refugi Lluís Estasen

La silueta del Pedraforca és coneguda per la seva característica forma de forca. Aquesta forma dona nom tant a la muntanya com a les seves parts (els pollegons son les pues de la forca i l’enforcadura el punt del que arrenquen aquestes). Es tracta d’una muntanya perfectament identificable sobre tot si la veiem des de la seva cara est. Ja feia molt de temps que contemplàvem aquesta muntanya des de molts cims i un dia o altre tocava ascendir-la.

La ruta que proposem per ascendir al Pollegó Superior (la més alta de les punxes) és probablement la més utilitzada i convé fer-la en el sentit proposat ja que ascendir per la tartera que porta a l’Enforcadura ha de ser molt complicat i feixuc. Cal dir que tot i no ser una ruta tècnicament molt complicada si que té una certa dificultat ja que una part important de l’ascensió es fa per passos de grau II i tot i que la roca és bona pot ser francament difícil fer-la si ha glaçat o amb neu. Un altre punt de complicació és el descens de la llarga tartera, afortunadament anàvem acompanyats de l’Emili i en Conrad que tenen moltíssima més muntanya que nosaltres. En Conrad es va prestar a ensenyar-nos com cal baixar per aquesta tartera de pedra petita: amb passes decidides i aprofitant el moviment del coixí de pedres sota els peus per guanyar velocitat. Això converteix el molt penós descens de la tartera en una diversió on els genolls no pateixen i ens permet descendir en molt poc temps. Malgrat tot, cal anar amb compte en descendir (els pantalons de la Paula trencats per una culada i el meu bessó esquerre “tocat” en una relliscada en són la prova) . Cal recordar que el temps indicat és el temps sense parades, això és especialment important en el temps de descens de la tartera on el temps real pot diferir molt del temps sense parades.

Per tal de poder iniciar l’ascens a l’hora prefixada la Paula i jo vam fer nit al refugi Lluís Estasen. Cal dir que el guarda (en Jordi) ens ha fet sentir com a casa i no podem deixar d’anomenar l’abundant sopar i l’excel·lent botifarra.

Després de finalitzar la ruta anem a menjar alguna cosa al bar restaurant Cadí de Guardiola de Berdegà on tenen una immensa carta de plats, tapes i plats combinats i la cuina oberta fins les 5 de la tarda (que bo que és anar amb gent que es coneix el terreny!)

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 4 d’octubre de 2008

Integrants: Conrad, Emili, Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del Mirador de Gresolet. Per arribar hem de seguir la carretera de Guardiola de Berguedà a Gòsol i pendre el primer trencant a la dreta passat Saldes (no cal entrar a Saldes)

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

El Berguedà
El Berguedà
Saldes
Saldes
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

Pujada acumulada: 1150 m

Alçada mínima-màxima: 1568-2506 m

Distància aproximada: 8,60 km

Temps aproximat sense parades : 4h 10m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta Pollegó superior pel Verdet

Ampliar el plànol de la ruta Pollegó superior pel Verdet


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Mirador de Gresolet 0h 00m 0,00 km 1568 m
1 Refugi Lluís Estasen 0h 10m 0,90 km 1673 m
2 Monticle 0h 50m 2,50 km 1963 m
3 Coll del Verdet 1h 25m 3,40 km 2259 m
4 Pollegó Superior 2h 35m 4,50 km 2505 m
5 Enforcadura 3h 00m 4,90 km 2362 m
6 Davallada 3h 30m 6,10 km 1869 m
7 Fi tartera 3h 40m 6,30 km 1773 m
8 Refugi Lluís Estasen 3h 55m 7,50 km 1673 m
9 Pista - PRC-124 4h 00m 7,80 km 1622 m
10 Mirador de Gresolet 4h 10m 8,60 km 1568 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Refugi Lluís Estasen
Els primers raigs de Sol il·luminen el refugi Lluís
Estasen. Darrera seu veiem la cara nord del Pedraforca.
A la teulada hi destaquen, a més de la senyera, unes
banderes d’oració tibetanes

La ruta comença al Mirador del Gresolet. Per tal d’arribar-hi hem de seguir la carretera de Guardiola de Berguedà a Gòsol i girar a la dreta al primer trencant passat Saldes. Tot seguit cal seguir la carretera fins a la seva finalització (uns 6 km). El mirador pren el nom del Santuari del Gresolet que és visible a la nostra dreta durant part de l’ascensió al Pedraforca. Si ho preferim, també podem seguir per la pista que segueix on finalitza la carretera fins que veiem una petita caseta destinada a guardar llenya. Des d’aquest punt surt a la nostra esquerra un camí (senyalitzat) que ens permet pujar fins el refugi molt ràpidament.

Si decidim iniciar la ruta al mirador del Gresolet només caldrà que seguim el rètol indicatiu que es troba al marge esquerra de la carretera tot just abans d’arribar a la zona d’aparcament del mirador. Haurem de pujar pel camí (arreglat amb uns esglaons) i endinsar-nos per un bosc de pins mentre veiem a la nostra dreta la cara sud de la serralada del Cadí. Es tracta d’un camí molt agradable i perfectament senyalitzat (entre d’altres senyals podrem veure rectangles de fusta pintats de vermell) que ens porta fins el refugi Lluís Estasen en uns 10 minuts. La Paula i jo fem nit al refugi on el sopar ha estat molt bo i abundant i hem de dir que ens hem sentit com a casa gracies a l’amabilitat del guarda (en Jordi).

El Gat
El Gat

L’endemà al matí ens reunim amb l’Emili i en Conrad i ens disposem a iniciar la pujada al Pedraforca. Un rètol al costat del refugi ens indica que hi ha dos camins per pujar des d’aquí al Pedraforca: per la tartera (no gaire recomanable) o pel Coll del Verdet. Nosaltres seguirem el del Coll del Verdet. El camí no té cap problema d’orientació ja que només cal seguir el PRC-123 indicat amb senyals grocs i blancs i l’iniciem deixant el refugi a la nostra dreta.

Grimpada
Primer tram de la grimpada

El camí continua pel bosc de pins tot apropant-se a la Canal de Riambau. Una vegada travessada la canal (que només porta aigua quan plou) i un parell de canals secundàris, el camí comença a pujar amb més força. Aquí ja veiem que la ruta és molt concorreguda ja que som força gent els que estem fent el camí. Mentre pugem en Conrad ens fa notar que a la nostra esquerra podem contemplar el Gat i ens indica que les tempestes al Pedraforca solen anar acompanyades d’abundant i perillós aparell elèctric. Tant és aixi que el 1936 Homedes, Boixeda i Albareda escalen aquesta curiosa formació rocosa i durant el descens Homedes és colpejat per un llamp morint estimbat. Així doncs, cal ser especialment prudent en aquesta zona en cas de tempesta.

El camí passa després per una zona de penya-segats des d’on tenim, en direcció nordest, una bona vista de la vall formada per la riera de Gresolet i dels cingles del mateix nom. També durant la pujada haurem pogut entreveure, en la mateixa direcció, el Monestir de Gresolet. Tot seguit el camí arriba a la Canal del Coll de Verdet i s’enfila muntanya amunt tot seguint-la i sortint del bosc.

Ara la pujada es fa més forta, però en pocs minuts assolim una zona més planera on podem distingir un monticle a la nostra esquerra i a pocs metres de nosaltres des del que podem obtenir unes bones vistes de la zona de Gresolet i a la cara sud de la serralada del Cadí (el Comabona és clarament visible). Passat aquest tram el camí torna a guanyar pendent, ara ja fortament i ens enfila ja cap el Coll del Verdet.

En pocs metres sortim ja definitivament del bosc i el camí transcorre per una zona força aèria. En el nostre cas la pujada sembla més una processó per la quantitat de gent que està pujant amb nosaltres i això pot ser un problema quan més endavant comencem a grimpar ja que la grimpada cal fer-la per una zona força estreta i es poden formar embussos. Així doncs, en Conrad ens insta a accelerar el pas per intentar evitar en el possible els possibles embussos. Cal dir que el camí en els últims metres abans d’arribar al Coll del Verdet està format per una pedra força esmicolada i cal mirar be on es posen els peus.

En arribar al Coll del Verdet podem veure Gósol als nostres peus i també la cara sud de la Serralada del Cadí des de la Torreta de Cadí al Vulturó (la part oest de la serralada). No ens entretenim gaire amb la vista ja que encara guanyarem força alçada i per tant les vistes sobre aquesta zona milloraran a mida que grimpem. Seguim doncs el camí (que en arribar al coll gira a l’esquerra) i pugem ja en direcció a la roca nua que es presenta al davant.

Avantcim
Avantcim

En pocs minuts arribem a la paret que hem de grimpar. El camí és força evident (a més esta ben senyalitzat) i només cal que posem mans i peus sobre la roca per començar a grimpar. La grimpada no té cap mena de dificultat si la pedra és seca. En cas de que s’hi hagi format glaç o estigui humida la situació canvia molt i aquest tram pot ser realment compromès. Cal tenir en compte que es tracta de la cara nord i que en algunes èpoques de l’any no hi toca el sol en tot el dia. Es tracta d’una grimpada llarga però que es fa ràpidament (si no tenim embussos davant). En finalitzar-la veurem la carena que cal seguir durant uns metres (ja sense pendent) fins la base de l’avantcim.

Aquesta segona grimpada es més “lliure” en el sentit que la possibilitat de possibles vies és més àmplia. Tot i això, està senyalitzada i no hem de tenir problemes. En arribar a l’avantcim veiem una gran fita i ja tenim una bonica panoràmica sobre la cara sud de la serralada del Cadí. El Pollegó superior és ja a tocar i el camí fins a ell ja només comporta petites grimpades…

El cim com ja era de suposar és ple de gent però la vista des d’ell és realment impressionant i aprofitem per menjar una mica. Veiem també el refugi Lluís Estasen empetitit al fons i Montserrat enterbolit per la calitja…

Iniciem el descens dirigint-nos cap a la l’Enforcadura (només cal seguir els senyals grocs que hem seguit des del Coll de Verdet). El descens també es fa per roca, però no arribem a la catalogació de “desgrimpada” excepte pot ser en alguns punts molt específics que si ens obliguen a posar mans a terra. Durant l’aproximació a l’Enforcadura el Pollegó Inferior guanya protagonisme en l’entorn. Una vegada arribats a l’Enforcadura veiem gent que baixa en direcció oest (a la nostra dreta). Aquest és el camí de Gósol, nosaltres hem de baixar cap a l’est (a la nostra esquerra) tot anant a cercar la immensa tartera que hi ha entre el Pollegó Superior i l’Inferior.


Vista des de l’avantcim, després de fer la segona grimpada
[passeu el ratolí per la fotografia]
Cim del Pollegó Superior
Cim del Pollegó Superior. Al fons veiem la Cerdanya

Pocs metres després de passar l’Enforcadura s’inicia la tartera. El començament és pot ser la part més delicada ja que està composta de pedres molt petites i amb poca quantitat el que fa que sigui molt senzill relliscar. Seguint sempre les indicacions d’en Conrad ens desviem cap a la nostra esquerra en un intent d’anar a cercar una zona amb un “coixí” més gruixut i amb pedres una mica més grans. Una vegada a sobre d’quest “coixí” podem baixar corrent (en tot cas sempre amb passes llargues que ens permetin tenir el cos inclinat enrere per evitar caigudes de cara que serien molt perilloses). Això desplaça un petit gruix de pedres sota els nostres peus el que fa que ens movem com en una cinta transportadora. Nosaltres ens movem amb una velocitat relativa a les pedres que trepitgem força petita, però el fet que aquest coixí de pedres es mogui fa que la nostra velocitat de descens sigui considerable.

Enforcadura i Pollego Inferior
L’Enforcadura i el Pollego Inferior. El nostre camí gira a l’esquerra en arribar al coll. El camí de la dreta (per on veiem gent) condueix cap a Gósol

Aquesta forma de descens precisa tenir molta decisió però és de bon tros la més pràctica ja que descendir poc a poc per aquesta tartera pot ser totalment esgotador i ens podria portar problemes si l’esgotament o l’atabalament no ens permetés acabar de descendir-la quan ja estiguessim al mig….

Degut a que fem el descens molt ràpid cal indicar el punt que he assenyalat al mapa com davallada. És una zona on la tartera s’estreta fins a un parell de metres d’ample i on hi ha una sobtada davallada de poc menys d’un parell de metres. En arribar aquí només cal que ens aturem i que descendim pels grans blocs de pedra desgrimpant-los. No té cap complicació però podem tenir un disgust si arribem a aquest punt a tota velocitat i no podem aturar-nos.

Tartera
Inici de la tartera. Des d’aquí ja es veu la immensitat de la mateixa (més de 500 m de desnivell i 1.5 km de llargària)

Una vegada finalitzada la tartera, aquesta passa a ser un corriol que s’endinsa al bosc i només cal seguir-lo per tal d’arribar en 15 minuts al refugi Lluís Estasen des d’on podem desfer el camí fet per tal de donar la sortida per finalitzada. Durant el camí d’aproximació al refugi trobarem 4 tarteres que hem de creuar. D’aquestes quatre, 3 només tenen 3 o 4 metres d’ample. L’altre (la tercera) és més ample però el camí està molt fresat i no notarem diferència entre el corriol que passa pel bosc i el que creua la tartera. Pel que sembla es pot descendir aquesta tartera fins arribar a la carretera però ja hem descendit prou tartera per avui…

En arribar al refugi tenim l’opció de girar a la dreta i anar pel bosc directament al Mirador de Gresolet o be seguir recte i baixar fins a la pista forestal que hi ha a prop del refugi (el PRC-124). En aquest cas només cal que seguim la pista a la dreta per arribar al mirador per un camí força més planer.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

Inici 03/10/2005
8097271 pàgines servides
174 consultes. 0.420 segons.
Ara tenim 15 visitants en línia
i 3 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.