Condicions d'ús

Serrat - Balandrau - Gorgues del Freser

Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Serrat-Balandrau-Gorgues Freser
Feta el dissabte dia 11 de juliol de 2009

INTRODUCCIÓ

Entrada a Serrat

Cases de Serrat

Tot i no ser la més coneguda, aquesta és sens dubte l’ascensió més interessant al Balandrau. Es tracta d’una ruta que, en part degut a la seva considerable pujada acumulada, ens porta per una varietat de paisatges. Iniciem la caminada al petit nucli del Serrat entre prats que deixem enrere ràpidament per començar a caminar, a partir dels 1500 m d’alçada, entre pins. Cap els 2000 m el bosc finalitza de sobte i sortim a petits prats alpins (que degut a les generoses neus i pluges d’aquest any encara trobem florits) que deixen pas poc després a la roca nua. La tornada la fem descendint entre rierols a la Coma del Freser fins el refugi de Coma de Vaca i després per les gorgues del Freser on l’aigua aquest any abunda.

Aquesta ruta és d’una durada considerable però es pot fer perfectament en una sola jornada. Malgrat això, la situació del refugi de Coma de Vaca al mig del recorregut permet dividir-la en dues parts si així ho desitgem. Cal afegir que no hi ha grans raons per fer-la en un sentit o en un altre i per tant la podem iniciar com nosaltres preferim (en direcció a les gorgues del Freser o en direcció al Serrat de l’Atalaiador com hem fet nosaltres). Si que cal advertir que l’inici en direcció a l’Atalaiador pot ser una mica perdedor, per tant cal estar molt atent a les fites i seguir les indicacions o alternatives que donem en aquesta descripció. El camí de pujada al Balandrau és molt poc freqüentat (només ens hem creuat amb una persona durant tota l’ascensió) però el de baixada per les gorgues del Freser és molt conegut i fàcilment accessible sobre tot en la seva part baixa i per tant estava molt concorregut tant per gent que pujava al refugi de coma de Vaca com per gent que aprofitava el dia per donar-se un bany a alguna de les gorgues.

Cim del Balandrau

Cim del Balandrau amb el Pic de l’Infern sobresortint al fons

Serrat és un petit agregat de Queralbs, per arribar-hi ho fem partint de la GIV-5217 a l’alçada de la Farga (situada en un fort revolt a 1km de Queralbs). Aquí trobarem un rètol a la dreta de la carretera que ens indica la desviació cap a Fustanyà (a uns 2 km) i Serrat (a uns 4 km). A l’entrada de la població hi ha un petit espai per aparcar. Cal destacar de Serrat les seves cases. Algunes encara conserven l’estil pirinenc que ja només solem trobar a algunes zones del Pirineu central com a petits pobles propers a Benasc o als de la zona d’Ordesa..

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 11 de juliol de 2009

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del nucli del Serrat pertanyent a l’ajuntament de Queralbs

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

Queralbs
Queralbs
El Ripollès
El Ripollès
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

Pujada acumulada: 1580 m

Alçada mínima-màxima: 1255-2584 m

Distància aproximada: 18,20 km

Temps aproximat sense parades : 7h 05m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta Serrat - Balandrau - Gorgues del Freser

Ampliar el plànol de la ruta Serrat - Balandrau - Gorgues del Freser

El petit tram de color verd indica la possible trajectòria de la pista que deixem i que possiblement porti també al punt retolat com a “Corriol” (punt 6 de l’itinerari)


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Serrat 0h 00m 0,00 km 1350 m
1 Desviació 0h 15m 0,60 km 1459 m
2 Camí de pujada 0h 25m 1,10 km 1524 m
3 Filat 0h 28m 1,20 km 1553 m
4 Creuem pista 0h 45m 1,80 km 1671 m
5 Gir a la dreta 1h 05m 2,50 km 1806 m
6 Corriol 1h 08m 2,70 km 1824 m
7 Serrat de l’Atalaiador 1h 35m 3,50 km 2008 m
8 L’Atalaiador 2h 07m 4,40 km 2228 m
9 Roques Blanques 2h 30m 5,10 km 2413 m
10 Collet de la Regalíssia 2h 40m 5,40 km 2464 m
11 Balandrau 2h 55m 6,10 km 2584 m
12 Tres Pics 3h 10m 6,70 km 2504 m
13 Coll dels Tres Pics 3h 20m 7,30 km 2400 m
14 Desviacií Refugi Coma de Vaca 3h 27m 7,60 km 2346 m
15 Rètol 4h 00m 8,80 km 2022 m
16 Aixopluc 4h 35m 10,50 km 1877 m
17 Pont 5h 10m 11,90 km 1554 m
18 Camí de Fustanyà 5h 35m 13,10 km 1402 m
19 Barrera 6h 15m 15,40 km 1266 m
20 Corriol 6h 25m 15,80 km 1273 m
21 Serrat 7h 05m 18,20 km 1350 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Bosc de pins

Pujada entre pins pel Serrat de l’Atalaiador

Dins ja del Serrat i situat a la nostra esquerra trobem sense dificultat el rètol d’Itinerannia que ens indica el camí cap el refugi de Coma de Vaca i el refugi d’Ulldeter (3h 40m i 6h 40m respectivament segons el rètol). Tot i que aquest és el camí pel que tornarem (a la tornada seguirem els senyals grocs d’aquests senyals) el seguim uns metres fins passada una font dins situada uns metres més enllà. Encara dins del poble trobem que el camí es divideix en tres. El camí de l’esquerra es el camí per on tornarem mentre que el central (indicat amb unes aspes grogues) el podem seguir com a camí alternatiu (no coneixem en quines condicions està però es tracta del camí assenyalat en negre al mapa i que va des del punt Serrat (0) al punt Camí de pujada (2). El camí que nosaltres seguim és el de la nostra dreta. És un camí que puja decididament i ens porta en direcció nord-est deixant de banda els senyals grocs. A partir d’ara només tenim fites com a orientació del camí correcte i en alguns punts son més aviat escasses per tant cal que estiguem atents.

El camí aquí és pedregós i ample (podem parlar d’una pista) i puja entre prats delimitats per petits murs de pedra. Quan comencem a notar que el pendent afluixa trobem un camí que surt a la nostra esquerra. Tot i que aquest camí està marcat amb dues fites (una mig amagada darrera d’uns matolls) el no estar atents ens ha costat uns 15 minuts de caminada addicional (ja descomptats en el total que presentem aquí) però gràcies a això us podem indicar que si trobeu una gran pedra al camí i una mica més enllà un abeurador voldrà dir que us heu passat la desviació on heu de girar a l’esquerra. Aquest nou camí puja al costat d’un mur de pedra que hem de mantenir a la nostra esquerra. Hi ha algunes fites però cal caçar-les com si fossin bolets ja que no destaquen gaire. Malgrat tot només cal seguir amb el mur (que segurament fa menys d’un metre d’alçada) a la nostra esquerra fins que aquest gira a l’esquerra. En aquest punt tenim al nostre davant un pi solitari que ens pot servir de referència i que ens indica que nosaltres també hem de desviar-nos a l’esquerra (en direcció est). Malgrat que trobem alguns matolls que l’oculten parcialment podem veure el petit camí a seguir (només cal seguir caminant paral·lels al mur encara que ens hi hagem de separar uns metres) . El camí transcorre entre matolls i per tant podem veure amb claredat cap on anem, inclús podem veure el Serrat una mica més avall…

Puigmal

Puigmal vist des del camí que puja a l’Atalaiador

Passat un mur de pedra perpendicular al camí enllacem amb el camí de pujada que hem vist marcat amb unes aspes grogues al Serrat. Ens unim a ell girant a la dreta i enfilant cap amunt entre dos murs i endinsant-nos ja en un bosc de pins. No cal que caminem gaire per trobar un filat obert que travessem i comencem a seguir les fites amb cura. El corriol per el que caminem s’endinsa per una zona de pins sortint de tant en tant a petites clarianes herboses. Es tracta d’un camí poc fresat pel que caldrà que parem especial atenció a les fites.

L'Atalaiador i Roques Blanques

L’Atalaiador i Roques Blanques

El nostre camí ens porta a creuar una pista on veiem una roca amb un “35″ pintat. A partir d’ara veurem algunes marques amb nombres en el bosc. No son marques que indiquin cap camí ja que probablement només separin diferents àrees d’una explotació forestal. Després de creuar la pista el camí puja lleugerament fins atansar-se uns metres més enllà a una segona pista que ens ve per l’esquerra. Aquesta pista no apareix en cap mapa dels que tenim, ni tan sols en els de l’ICC fets a partir de fotografies aèries pel que segurament es tracta d’una pista oberta recentment. Girem a la dreta i seguim caminant per aquesta nova pista. Veiem a l’esquerra una primera fletxa pintada amb esprai d’electricista (rosa fosforescent) i decidim seguir-la. Aquesta indicació només ens desvia uns metres evitant-nos un revolt de la pista a la que ens reincorporem ràpidament. Probablement si seguíssim per aquesta pista arribaríem al punt que hem indicat com a corriol al mapa (6) però no ho podem assegurar (hem indicat en color verd al mapa aquest possible trajecte). Nosaltres decidim tornar a desviar-nos a la nostra esquerra i, sortint de la pista, seguir la segona fletxa pintada que veiem. Seguint per aquí passem per una pista impracticable als vehicles i per tant condemnada a desaparèixer (possiblement sigui la pista a la que substitueix la recentment oberta). El terra és ple de branques de pi durant els primers metres però no dificulten la marxa. Aquesta pista puja entre un bosc de grans pins que ja ens acompanyarà fins els 2000m d’alçada (ara estem a uns 1750m). La pista és pràcticament recta i podem fer dues coses: seguir-la fins trobar la nova pista que ens ve per la dreta uns metres més amunt o be girar a la nostra dreta i, pujant per dins del bosc, anar a cercar aquesta segona pista de forma més directa. Si seguim pista amunt finalitzarem el recorregut en una segona pista. Aquí cal que girem a la dreta i seguim aquesta nova pista durant uns 200 metres fins trobar unes fites que marquen el corriol que hem de seguir.

Vista des de les Roques Blanques

Vista des de les Roques Blanques en direeció nord. A l’esquerra i tapat pels núvols tindriem el Torreneules, a la dreta i ja fora de la fotografia el cim, molt proper, Balandrau

El corriol està fitat i ve de la nostra dreta, travessa la pista per la que caminem i puja cap a l’esquerra. Això ens confirma el que ja ens temíem; que en algun moment (probablement al seguir la pista antiga) hem perdut el camí “fitat”, però no importa ja que aquest petit descuit no ens ha fet perdre gaire temps i ens ha permès collir uns rossinyols (al final del dia arribarem a casa a més amb cama-secs i ceps definitivament aquest ha estat un any humit). El corriol puja per la carena per un bosc de pins alts. De fons sentim el xiulet del tren i el Puigmal (a la nostra esquena) comença a deixar-se veure entre els núvols. El camí és ara força evident ja que ressegueix la carena i les fites son de bon veure.

Balandrau des del collet de la Regalíssia

Vista del Balandrau molt a prop del collet de la Regalíssia

En arribar als 2000 m el bosc s’acaba i anem a sortir al serrat de l’Atalaiador on un prat florit ens regala una bona vista de part del camí que ens queda per pujar. Al nostre davant tenim l’Atalaiador i més enllà les Roques Blanques. El cim del Balandrau encara no és visible però a la nostra esquerra (tot i que mig tapats pels núvols) veiem el Torreneules, el cami dels Enginyers, el Puigmal… També tenim una perspectiva privilegiada del costerut camí de pujada que ens permet pujar directament des de la part inferior de les gorgues del Freser fins el camí dels enginyers i descrit a la ruta Camí dels enginyers - Gorgues del Freser.

Passem el pla herbós que ens serveix per descansar una mica de la pujada i veiem com el camí es desvia a la nostra dreta evitant l’Atalaiador (un promontori rocós que tenim uns 200 metres per sobre dels nostres caps). Així doncs cal deixar el camí més fresat de banda i seguir carena amunt. Veiem el Serrat ja molt lluny i passem l’Atalaiador (des d’on podem gaudir d’unes bones vistes si el dia acompanya). Ens dirigim sense deixar la carena (ara ja molt més àmplia i costeruda) cap a les Roques Blanques mentre veiem com entre els núvols que s’estan formant apareixen i desapareixen a la nostra dreta el Puig Cerverí i el Taga i uns isards passen força més amunt d’on estem.

Cim del Balandrau

Cim del Balandrau

La pujada és forta i lenta però per fi arribem a les Roques Blanques i podem donar pràcticament per finalitzada la pujada. La Coma del Freser amb el Gra de Fajol i Bastiments al fons s’ens presenta de cop davant nostre. En primer pla i a la nostra dreta tenim el Balandrau, convertit des d’aquí en un turó del que ja només ens separen uns 100 metres de desnivell. El camí ara ja es totalment evident ja que tenim el cim (on hi destaca el punt geodèsic) totalment a la vista. Passem pel collet de la Regalíssia (gaire be impercentible sobre el terreny) i tot seguit fem els darrers metres de pujada al cim del Balandrau.

Isard

Isard a prop dels Tres Pics

Els núvols d’evolució ja fa estona que s’estan formant i desfent i per tant no podem veure gran cosa des del cim i la zona de les gorgues del Freser apareix totalment tapada pels núvols per tant no ens entretenim gaire al cim (potser per això no hi ha ningú), fem la fotografia de rigor al mapa en tres dimensions de la zona que hi ha al cim i reprenem la baixada.

La baixada està indicada amb fites i la iniciem fent un gir de 90 graus a la dreta respecte el camí d’arribada al cim, és a dir en direcció nord-est. El primer que trobem en baixar són els Tres Pics que estan just davant nostre. Poc abans de passar pel seu costat veiem a uns 200 m a la nostra esquerra un ramat d’isards composat per uns 30 caps dels quals més d’una tercera part son cries. Seguim baixant fins arribar al Coll dels Tres Pics on un camí ens arriba per la nostra dreta (és el camí que ve del collet la Gralla) i segueix per la nostra esquerra baixant a la Coma del Freser. Davant nostre veiem una petita caseta amb una antena i a l’esquerra veiem el refugi lliure de Coma de Vaga (el vigilat que està al costat queda tapat des d’aquest punt). Girem doncs a l’esquerra en direcció a la coma del Freser baixant per un corriol mol fresat fins que trobem, en una pedra a l’esquerra del camí, un senyal groc que indica la desviació al refugi de Coma de Vaca. Aquest camí no fa molt que ha estat traçat i ens permet fer una baixada més directa al refugi que pel camí habitual.

El camí baixa per la coma de Mantinell entre dos rierols i tot i que per envoltar un ramat de cavalls amb poltres perdem els senyals grocs un parell de vegades no cal amoïnar-se, el refugi és a la vista i la baixada és força directa. Al final de la coma veiem un rètol que ens indica força destins, decidim apropar-nos (el nostre camí gira a l’esquerra uns 10 metres abans) i menjar alguna cosa al costat del rierol. Hi ha força gent amunt i avall pel que decidim no arribar fins el refugi de coma de Vaca (tot i que està només a dos o tres minuts) ja que deu estar atapeït i menjarem més tranquils on som (a més ja fa una estona que sembla que vol començar a ploure així que serà millor anar passant…)

Refugi de Coma de Vaca

Refugi de Coma de Vaca

El rètol ens indica que fins Serrat encara ens queden tres hores i mitja però segons el temps (sense comptar parades) que hem fet nosaltres només falten tres hores. Només arrencar del rètol ja comencem a pujar de nou però no ho farem durant gaire estona. Seguim els senyals grocs i també els vermells (els cercles vermells són senyals més antics i per tant alguns estan força desdibuixats). De totes formes el camí és totalment evident i no calen senyals per seguir-lo.

A la nostra dreta anem veient com tenim el Freser i les seves gorgues cada vegada més avall. A l’altre costat del riu, destaca el camí dels enginyers que s’enfila al mirador (una imponent atalaia sobre les gorgues). Passats els 2050 metres d’alçada el camí comença a baixar fent ziga-zagues i apareixen els primers petits pins. En plena baixada i a la dreta del camí, a la zona coneguda com les Marrades, trobem una llosa de pedra que ha estat aprofitada per crear un aixopluc (pot ser útil conèixer la seva localització si ens sorprèn una tempesta per la zona).

Cada vegada tenim el Freser més a prop i finalment el creuem per un petit pont de fusta. El camí és ara paral·lel al Freser pel seu marge dret i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues… Després de passar per una zona d’avellaners, trobem un rètol d’itinerannia que ens indica el camí a Serrat, a Ribes de Freser, a Ribesaltes i Pardines… No ho indica però el camí segueix el camí de Fustanya i per anar al Serrat l’haurem de deixar més amunt… Així doncs arribats al rètol (on s’indica que és el rètol de la Placa de les Ribes) girem a l’esquerra per seguir les indicacions que ens guien al Serrat. Pocs metres més enllà i a la nostra esquerra hi ha una bona gorga (ara plena de gent banyant-se) i poc després un pont que ens permet creuar el Freser i començar a caminar per la pista de Fustanyà.

Al pont ens parem a xerrar una estona amb un avi de la zona que ens indica que per tal d’anar al Serrat podem seguir la pista fins una casa de pagès (segons el mapa deu ser La Plana) i just abans d’arribar enfilar-nos a la nostra esquerra en direcció a una antena de telefonia que veurem des de la pista. A la pista veiem senyals grocs (i alguns blancs i verds) i ja que al Serrat teníem els mateixos senyals indicant el camí del refugi de Coma de Vaca estem segurs de que tot el camí estarà correctament indicat de totes formes anotem l’alternativa de la pujada directa fins a l’antena.

El camí ara és de bon fer (es tracta d’una pista per on poden circular cotxes tot i que la circulació està limitada als de la zona) i caminem a bon ritme fins una barrera que impedeix el pas fins el Freser de cotxes forasters. Després de la barrera la pista fa una àmplia corba a la nostra dreta resseguint la muntanya i creuant el torrent del Forn. Uns metres abans de creuar-lo i en un mur de ciment veiem indicat el camí per baixar a La Farga (el punt on hem deixat la carretera de Queralbs per arribar en cotxe fins el Serrat). Quan encara no hem finalitzat l’ampli gir a la dreta veiem un corriol a la nostra esquerra i més enllà una creu groga pintada en el tronc d’un arbre a la dreta del camí. Així doncs el senyal ens indica que cal que pugem corriol amunt entre el bosc de pins.

El Freser

Gorgues del Freser: El Freser encaixonat entre roca

Després de pujar seguint el corriol i vigilant els senyals grocs sortim a una zona d’herba des d’on veiem Queralbs i també localitzem l’antena de telefonia (ara ja a la nostra alçada) a la que es referia l’avi amb el que vam xerrar a prop del Freser (veiem que el camí marcat amb pintura deixa la pista força abans d’arribar a la casa de pagès que ens va indicar). Veiem un corriol que s’endinsa entre els arbres al costat d’un filat i el seguim. El petit camí segueix el filat deixant-lo a la nostra dreta i gira suaument en la mateixa direcció. Tot seguit tornem a caminar entre arbres i més endavant sortim de nou a una clariana on tornem a veure Queralbs a la nostra dreta. En arribar a un lloc on hi ha uns pals metàl·lics coberts amb uns tubs de plàstic taronja el corriol es fa més ampli i en arribar a l’alçada de l’antena de telefonia entrem en una pista. Només cal seguir-la a l’esquerra per arribar a Ca l’Eugasser (la primera casa del Serrat) i finalitzar la sortida.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

Inici 03/10/2005
8489178 pàgines servides
174 consultes. 0.416 segons.
Ara tenim 5 visitants en línia
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.