Condicions d'ús

La Penyagalera

Zona: La Penyagalera
Feta el dissabte dia 23 d'abril de 2011

INTRODUCCIÓ

Fauna dels Ports

Fauna dels Ports

L’ascensió a la Penyagalera és una de les clàssiques dels Ports per tant la literatura sobre ella és abundant. Nosaltre per planejar-la ens hem basat en el llibre “Lo Port, 52 rutes de senderisme”, Joan J. Tirón Ferré, Ed. Piolet, 2009. ISBN:978-84-95945-93-3. Les vies més conegudes son dues: partir de la zona coneguda com la Pesquera i ascendir en direcció nord-est, o pujar pel barranc de la cova en direcció sud-oest. En aquest cas farem la pujada des de la Pesquera.

La pujada fins el cim no presenta, en cas de bon temps, cap dificultat: te un desnivell moderat i està ben senyalitzada. El descens descrit aquí es fa per un camí diferent i tot i que en alguns trams el camí no és tan clar com en el cas de la pujada, també està senyalitzat i no presenta problemes.

L’aproximació al punt de sortida es fa des de la població de Beseit. Cal travessar-la i anar cap a la part alta seguint les indicacions de La Pesquera. Aquestes indicacions coincideixen inicialment amb les del Parrissal però ambdues es separen dins de la població. En sortir de Beseit cal seguir una pista asfaltada durant 3 km fins arribar a la zona coneguda com Les Pesqueres. El punt de sortida el reconeixerem per que tenim el riu Ulldemó a la nostra esquerra i un rètol, també situat a lesquerra de la pista, ens indica el camí per baixar al riu i ascendir al Penyagalera pel camí de petit recorregut PR-TE151. En aquest punt i a la dreta hi ha un petit sortint que permet aparcar tres o quatre cotxes.

Els ports son coneguts també per la seva població de cabra hispànica. Al fer aquesta ruta vam tenir la sort de veure-les en dos punts diferents, desafortunadament no hi havia mascles adults als ramats. També vam poder constatar que la població de voltors és prou abundant trobant-nos fins i tot amb alguns en vol baix en el punt de la ruta assenyalat com canvi de vessant.

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 23 d’abril de 2011

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Iniciem la ruta a la zona de les Pesqueres a Beseit (Terol)

Informació addicional: Podeu trobar la descripció d’aquest recorregut al llibre “Lo Port, 52 rutes de senderisme”, Joan J. Tirón Ferré, Ed. Piolet, 2009. ISBN:978-84-95945-93-3

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

Matarraña o Matarranya
Matarraña o Matarranya
Beceite o Beseit
Beceite o Beseit
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Les dades d’altitud han estat corretgides amb el model d’elevacions del terreny de pas de malla de 25x25 metres (MDT25) de l’Instituto Geográfico de España http://www.ign.es (©INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL DE ESPAÑA.2009)

Pujada acumulada: 750 m

Alçada mínima-màxima: 559-1033 m

Distància aproximada: 13,10 km

Temps aproximat sense parades : 4h 00m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta La Penyagalera

Ampliar el plànol de la ruta La Penyagalera


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Sortida 0h 00m 0,00 km 576 m
1 Riu Ulldemó 0h 05m 0,30 km 559 m
2 Canvi de vessant 0h 30m 1,30 km 729 m
3 Part superior 1h 00m 2,50 km 927 m
4 Pou de Blas 1h 20m 4,00 km 969 m
5 Cim de la Penyagalera 1h 30m 4,50 km 1032 m
6 Punta del Barco 1h 55m 5,80 km 1009 m
7 Camí del Coll de Pelele 2h 20m 7,00 km 1033 m
8 Rierol 2h 35m 7,90 km 858 m
9 Coll de Pelele 2h 40m 8,20 km 894 m
10 Ruïnes 2h 45m 8,40 km 912 m
11 Costa d’Arrencapets 2h 50m 8,60 km 911 m
12 Mas del Quatre 3h 07m 9,50 km 663 m
13 Ulldemó 3h 20m 10,10 km 597 m
14 Pista 3h 22m 10,20 km 598 m
15 Mirador del Racó de les Olles 3h 40m 11,50 km 598 m
16 Arribada 4h 00m 13,10 km 576 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

 PR-TE151

Punt d’inici de la ruta

Comencem a caminar seguint el rètol indicatiu que trobem a peu de pista. El rètol correspon al PR-TE151 i està indicat amb els senyals blancs i grocs corresponents a un camí de petit recorregut. El camí baixa per un talús en direcció a l’Ulldemó. Només iniciar el descens veurem un panell informatiu sobre l’ascensió amb fotografies, descripció i perfil de la ruta, recomanacions, flora i fauna, etc. El camí ens convida a creuar el riu Ulldemó cosa que fem molt a prop del toll de Pablet. Per fer-ho cal treure’ns les botes i arremangar-nos els pantalons. A l’altre costat del riu podem veure un pal indicatiu amb els senyals blancs i grocs, per tant només cal apropar-nos-en per seguir el camí correcte.

El camí puja per una zona de pins on podem veure alguns senyals del camí Estels del Sud. Aquests senyals son fàcilment identificables ja que es tracta d’estels de 5 puntes de color blau i els veurem fins gaire be el cim del Penyagalera i després fins arribar al Coll de Pelele. Els Estels del Sud és una ruta circular d’uns dies de durada que recorre gran part dels Ports.

El camí s’allunya del riu i deixem de sentir la seva remor. Les ziga-zagues del camí ens permeten guanyar alçada poc a poc. Degut a les pluges dels dies anteriors veiem com la majoria de les muntanyes del voltant estan xopes d’aigua. Es tracta d’aigua que surt entre els porus del conglomerat, material del qual n’estan composades gran part de les muntanyes de la zona.

Tot pujant veiem un petit ramat de cabres salvatges distingibles, entre d’altres coses, pel tamany del seu cap (més gran en proporció al seu cos que el de les cabres domèstiques). Malauradament no veiem cap mascle adult i ens perdem l’estampa de les seves grans banyes.

En canviar de vessant uns voltors ens passen a fregar del cap, tant a prop que sembla que es puguin tocar amb la ma. La quantitat de voltors en aquesta zona impressiona i només cal alçar la mirada per veure’n uns quants volant per sobre d’un gran meandre que fa el riu Ulldemó aigües amunt. En aquesta mateixa direcció podem contemplar el Moletó, una formació rocosa situada a la zona coneguda com el racó de les Olles i que podem contemplar, si el temps ens ho permet, mes detingudament ja de tornada.

Riu Ulldemó

Riu Ulldemó

Seguim caminant trobant boix i alguna alzina fins que arribem a la part superior del recorregut. A partir d’aquí el camí és planer i sense complicacions. Un segon grup de cabres i unes perdius ens amenitzen el camí. En poca estona el camí fa un gir a la dreta, en direcció sud-est, i trobem el pou de Blas (el trobem ple d’aigua, probablement degut a les darreres pluges, ignorem si te gaire aigua a ple estiu). A la dreta tenim la canal de les Olles.

Uns metres més endavant trobem les restes d’un corral amb un cercle delimitat per pedres, marcant el que probablement havia estat una era o un tancat. A l’esquerra veiem ja la Punta del Barco.

Moletó

“Moletó. A la zona del racó de les Olles
Roques Benet

Detall de les Roques Benet des de la Penyagalera

Ja tenim a tocar el cim de la Penyagalera, coronat per un punt geodèsic, només cal seguir el camí deixant a la nostra dreta el trencant que seguirem per baixar mes tard al Coll de Pelele. En arribar al cim veiem que tenim la Punta del Barco (també conegut com la Moleta) molt a prop en direcció nord. Paga la pena acostar-nos-hi ja que les vistes ho valen. Per tal d’arribar només cal seguir l’imponent penya-segat que tenim a la nostra dreta fins a un promontori situat molt a prop on girem a la nostra esquerra (en direcció nord nord-oest). El camí no es gaire clar però tenim a la vista la Punta del Barco i algunes fites aïllades ens ajuden a arribar ràpidament. Durant l’aproximació a la Punta del Barco guanyem vistes sobre les Roques Benet i tot el sistema de conglomerat situada al nord-est del massís. Podem apropar-nos fins l’extrem de la punta on tenim una magnífica vista de l’entorn. També sentim la remor d’un salt d’aigua que cau penya-segat avall, el localitzem a l’oest no molt lluny d’on som i pel que veiem al mapa deu tractar-se del Xorrador del Ferrer Brut.

Comencem a sentir trons i en vistes dels dies de pluja que hem tingut sabem que no tardarà gaire en ploure així que després de gaudir de les vistes, i dels voltors, tornem per on hem vingut fins uns metres més enllà del cim de la Penyagalera. En arribar al cim de la Penyagalera trobem de nou els senyals blancs i grocs del PR però no els haurem de seguir gaire estona ja que quan el camí gira a la dreta hem de seguir recte prenent el camí del Coll de Pelele. El trencant on neix aquest camí és molt a prop del cim ja que encara veiem el punt geodèsic des d’ell. Els senyals ara passen a ser vermells i el camí baixa carena avall. També veurem alguns estels blaus de la ruta Estels del Sud.

En pocs metres el camí deixa la carena a la nostra dreta i baixa fent zetes per una zona rocallosa. Al fons de la fondalada travessem un rierol i el camí torna a pujar per arribar fins el proper Coll de Pelele. En aquest coll veurem com per la nostra esquerra arriba una carena indicada amb algunes fites. Aquesta carena és un pas alternatiu per descendir de la Penyagalera. Unes passes més endavant trobem, també a la nostra esquerra, unes ruïnes mig amagades. En aquest punt surt a la nostra dreta un petit corriol indicat amb una fita i senyals de pintura verda. Aquest és el camí que cal seguir per baixar per la costa d’Arrencapets fins el riu Ulldemó. L’altre camí, el principal, el dels Estels del Sud, davalla a l’esquerra pel barranc de la Cova fins el riu d’Algars.

Vistes des de la Punta del Barco

Vistes al sud oest des de la Punta del Barco

Ens endinsem doncs pel corriol seguint els senyals verds. El camí surt a unes ruïnes i s’endinsa entre els pins. En vista de les ruïnes de corrals i masos que trobem, es de suposar que el massís dels Ports devia ser en altre temps un lloc força freqüentat per pastors, pagesos… i habitat. Avui ja no en queda res de tot allò excepte algunes parets que encara aguanten el pas del temps.

El camí surt del bosc al començament de la Costa d’Arrencapets on comença a ploure, de moment suaument. El camí, que podem seguir gracies als petits punts verds que anem trobant aquí i allà, torna a entrar al bosc i baixa fent ziga-zagues. De moment els arbres ens aixopluguen parcialment durant la baixada mentre deixem el Mas del Quatre (també totalment enrunat) a la nostra esquerra i sortim de nou al riu Ulldemó.

Una vegada al riu, hem de treure’ns de nou les botes per travessar-lo i seguir uns metres per la seva riba esquerra fins poder sortir a la pista. Aquesta pista, i la pluja que ara ja cau de valent, ens acompanyarà fins arribar al cotxe. La pista passa a ser asfaltada poc abans d’arribar al mirador del Racó de les Olles. Aquí hi ha una balconada i un rètol informatiu sobre aquesta zona del riu. En ell s’ens informa de l’origen del nom de la Penyagalera i de les Olles, de les coves de Bertrol (antigament per ús del bestiar i actualment utilitzades com a casetes de camp), de la fauna i de la flora de la zona. La zona mereixeria aturar-nos a contemplar-la però la pluja ens impedeix veure clarament les formacions rocoses que tenim davant nostre, a l’altra banda del riu i decidim seguir la marxa fins el cotxe on arribem després de deixar enrere una petita caseta al costat del camí.

Vistes des de la Punta del Barco

Vistes al nord des de la Punta del Barco. La Ballestera en primer terme, més enllà les Roques de Benet i a l’esquerra al fons la muntanya de Santa Bàrbara
Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

Inici 03/10/2005
8092949 pàgines servides
170 consultes. 0.420 segons.
Ara tenim 15 visitants en línia
i 2 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.