Condicions d'ús

Circ de Concròs - Costabona

Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Circ de Concròs - Costabona
Feta el dissabte dia 11 de desembre de 2010

INTRODUCCIÓ

El circ de Concròs es troba situat al vessant sud de la carena formada pel Puig de la Llosa, les Roques Blanques i el Roc (o Roca) Colom. Aquest circ es conegut per estar aquests pics en el camí de Vallter al Costabona i ser un dels atractius d’aquesta ruta. Tot i això, l’ascensió pel mateix circ és força desconeguda (només hem trobat petites referències a la web com el descens descrit per en Joan Vila) i l’aproximació al circ des de la pista Setcases-Espinavell no sembla descrita amb detall en lloc. De fet si no fos per l’amabilitat d’en Salvador Oliva en enviar-nos, ja fa temps, una petita ressenya d’aquesta ruta de ben segur que no coneixeríem aquesta magnífica ruta. En referència a aquesta referència hem de dir que en arribar al PR, de camí al circ de Concròs, nosaltres vam seguir pujant per una zona de grans blocs de granit mentre que les indicacions d’en Salvador Oliva (segurament més sensates) van a buscar el torrent del Concròs per seguir pujant paral·lelament al seu curs.


Panorama des del centre del circ de Concròs.
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]

L’ascensió al Costabona no és més que una petita excusa per poder dir que la ruta culmina en un conegut cim. L’atractiu real d’aquesta caminada és l’aproximació, entre frondosos boscos de pi, al circ de Concròs, l’ascensió fins a la plana superior i el posterior descens per la Serra de la Balmeta gaudint d’un bonic entorn. L’ascensió del circ es pot fer per algun dels seus corredors (que finalitzen a prop del Roc Colom) o pel petit llom que veurem a l’esquerra i que puja fins el collet que separa el Puig de la Llosa i les Roques Blanques. En cas de presència de neu cal ser molt prudent ja que l’acumulació de neu a la part superior del circ pot desencadenar petits allaus.

Cal dir que el camí no és gaire clar i que fins arribar al torrent del Concròs fa falta seguir fites en ocasions no gaire clares. Nosaltres vam intentar aquesta ruta dues vegades i fins a la tercera no vam ensopegar amb el camí correcte. Com a resultat aquí teniu també el track del segon intent: El camí (PR) que va des de el pla dels Eugassers fins la collada de la Balmeta (en verd en el mapa) i que també permet fer una ruta circular tot i que sense arribar al circ del Concròs.

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 11 de desembre de 2010

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del km 2 de la pista Setcases - Espinavell (a 18.2 km d’Espinavell). Des d’un àmpli revolt a la dreta en direcció a Espinavell

Informació addicional: La ruta és poc coneguda i ens la va aconsellar en Salvador Oliva que va fer una petita ressenya en aquesta mateixa web

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

El Ripollès
El Ripollès
Setcases
Setcases
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Track complementari per a GPS: Arxiu GPX

Segon track complementari per a GPS: Arxiu GPX

El track complementari indica el tram de PR que va del collet dels Eugassers fins la collada de la Balmeta (en verd al mapa)

El segon track complementari correspon al camí assenyalat amb color morat al mapa i que puja al costat del torrent de Concrós

Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

Pujada acumulada: 1150 m

Alçada mínima-màxima: 1591-2505 m

Distància aproximada: 13,70 km

Temps aproximat sense parades : 4h 50m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

Dades addicionals: Tot i la dificultat de 3 sobre 5 cal destacar la pujada acumulada i la forta i costeruda pujada entre pedres per superar el circ de Concròs (grimpades de nivell I i algun tram II)

Plànol recorregut de la ruta Circ de Concròs - Costabona

Ampliar el plànol de la ruta Circ de Concròs - Costabona

El tram de color verd indica el PR que passa pel collet dels Eugassers i la collada de la Balmeta. El tram de color morat que ressegueix el torrent del Concròs és el tram que probablement sigui l’indicat a la ressenya d’en Salvador Oliva


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Pista d’Espinavell: Aparcament 0h 00m 0,00 km 1592 m
1 Deixem el torrent 0h 10m 0,40 km 1677 m
2 Deixem llera 0h 23m 0,90 km 1805 m
3 Prats 0h 30m 1,30 km 1834 m
4 PR 0h 40m 1,70 km 1875 m
5 Tartera 0h 55m 2,20 km 1961 m
6 Tartera petita 1h 12m 2,70 km 2050 m
7 Torrent de Concròs 1h 15m 2,80 km 2053 m
8 Font del Concròs 1h 35m 3,50 km 2187 m
9 Circ del Concròs 1h 45m 3,70 km 2241 m
10 Roc Colom 2h 15m 4,70 km 2505 m
11 Coll de Pal 2h 45m 6,70 km 2318 m
12 Costabona 3h 05m 7,50 km 2461 m
13 Coll de Pal 3h 20m 8,30 km 2317 m
14 Collada de Dalt de la Balmeta 3h 45m 9,70 km 2112 m
15 Refugi forestal Jaume Ferrer 4h 02m 10,50 km 1964 m
16 Collada de la Balmeta 4h 05m 10,70 km 1975 m
17 Prat 4h 15m 11,20 km 1865 m
18 Pista d’Espinavell 4h 30m 12,10 km 1711 m
19 Dic mamposteria 4h 37m 12,50 km 1676 m
20 Aparcament 4h 50m 13,70 km 1592 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT



Detall del camí de sortida. En primer terme
veiem la pista d’Espinavell i part de l’aparcament

El punt de sortida l’hem d’anar a buscar a la pista que va de Setcases a Espinavell. Per tal d’arribar a aquesta pista cal que deixem enrere Setcases i que enfilem per la carretera que va a Vallter uns dos quilòmetres. En aquest punt veurem que a la dreta surt una pista que porta a Espinavell. Una vegada encarrilats a la pista hem de seguir-la durant dos quilòmetres més fins arribar a un punt on hi ha un ampli revolt a la dreta. En aquest revolt hi desemboquen tres torrents: el de la Llosa, el de Concròs i el de la Baga de Ventallola i tenim un petit espai per deixar el cotxe. Reconeixerem el torrent de la Llosa pel pal d’un rètol indicador (avui desaparegut) que hi ha al seu costat i per ser el torrent que hi ha més a l’esquerra si ens encarem cap el nord.

El torrent central és el de Concròs i el de la dreta el de la Baga de Ventallola. Tot i que el destí final és remuntar el de Concròs en el seu tram final, de moment no el seguirem si no que remuntem pel camí que es veu a la dreta (al final del tram apte com aparcament) i que puja seguint el curs del torrent de la Baga de Ventallola. Cal advertir que el caràcter de torrent d’aquests tres cursos d’aigua fa que no sempre trobem aigua als tres i per tant només les seves lleres ens poden servi r de referència.

Així doncs comencem a pujar per un camí fresat i paral·lel al torrent que passa en un parell de punts per sota d’arbres caiguts. Avancem entre pi negre, en pocs minuts creuem un caminet que surt enrere a la nostra esquerra i uns metres més enllà veiem unes fites i s’endevina un altre corriol que puja també a l’esquerra allunyant-se de la llera del torrent. Deixem doncs el torrent i ascendim, sempre per dins del bosc, els pocs metres que ens separen d’un petit camí que ve del sud i que amb tota seguretat és el llit sec d’algun torrent de pluja. Seguim el camí ascendent marcat per aquest torrent. Quan aquesta llera es fa poc evident girem lleugerament a l’esquerra seguint alguna de les fites que es deixen veure al camí i tornem a caçar el llit de les torrenteres de pluja que seguim sempre cap amunt.

Finalment deixem la llera de les torrenteres i sortim, seguint les disperses fites, a l’esquerra. Cal estar atent a les fites ja que no son de bon veure. Sempre per dins del bosc de pi veiem com deixem a la nostra dreta uns grans blocs de granit i una mica més amunt sortim a una clariana de bosc on un prat ens dona la benvinguda. Des d’aquí podem albirar per primer cop la part superior del circ de Concròs. És important anar a parar a aquest prat ja que si el deixem a la nostra esquerra sense veure’l probablement serà degut a que estem enfilant pel llom de terreny que hi ha entre el torrent de la Baga de Ventallola i el prat i això ens pot portar a una zona sense sortida evident. Sigui com sigui el que cal fer es anar a cercar el PR que va d’est a oest i aquest hauria de ser el nostre proper destí.



Detall del camí de pujada per la tartera

Nosaltres però, encara estem fora del PR i el que ens cal fer es travessar el prat. Caminant cap el seu extrem nord sortirem a una segona clariana. Es tracta de dos prats situats en dues clarianes de bosc que es toquen pel seu extrem nord i sud respectivament. Al final d’aquest segon prat veurem una gran roca amb una fita just al davant d’una elevació del terreny. Decidim seguir endavant i pujar per la zona més elevada ja dins del bosc. Estem molt a prop del PR i cal que l’identifiquem ja que si el travessem sense adonar-nos probablement errarem el camí. Així doncs caldrà estar atents a possibles senyals blancs i grocs del PR. És possible que ensopeguem amb una petit amuntegament de pedres, situat a peu del PR, que probablement ha estat fet per passar una nit de vivac. Si el localitzem caldrà que prenem el PR a l’esquerra i aquí tenim dues opcions: anar a cercar el punt on el PR creua el torrent de Concròs (camí morat al mapa) i seguir torrent amunt o pujar entre dues zones rocalloses (podríem dir que son petites tarteres) que trobem molt a prop a l’esquerra del vivac. Nosaltres, sense estar gaire segurs del camí a seguir, vam optar per aquesta segona opció ja que tot i no ser un camí fitat, semblava una mica trepitjat. La primera opció (segon track complementari) és molt més evident si fem el camí de tornada per aquí i per seguir-la cal dir que hem de girar a l’esquerra i continuar pel PR uns 200 metres fins arribar a un punt on veurem alguns senyals vermells pintats als arbres de la nostra dreta.

Pugem doncs entre les dues zones de rocs i arribem a una zona plana de grans blocs de pedra. Consultant els mapes 1:25000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya sembla ser que aquesta és la zona coneguda com el Pla dels Esqueixats. Passem per l’esquerra, arran de bosc, evitant caminar entre les pedres i anem a sortir a una petita tartera de bon pujar que ja dona pas a la veritable tartera composada de grans blocs de granit. El tamany dels blocs fa que sigui senzill progressar per ella i la seva amplitud ens permet donar un cop d’ull d’una part del camí que hem recorregut. En arribar al final d’aquesta tartera i quan els blocs de granit comencen a disminuir de tamany ens apropem al marge esquerre per anar a caçar un petit camí que s’endinsa al bosc. Aquest caminet ens porta a una segona tartera (molt petita) i tot seguit de nou dins el bosc. En pocs metres sortim d’entre els arbres i veiem el torrent del Concròs amb unes fites que ens conviden a creuar-lo. Aquí ens unim al que probablement sigui el camí normal (el de color morat al mapa).



Brollador que origina el torrent del Concròs

El torrent en aquesta zona baixa encaixonat, els sol no hi toca gaire i per tant la zona està glaçada, així doncs ens apartem uns metres de la llera del torrent. Ja hem superat la zona de bosc i per tant la visió és més àmplia el que ens permet seguir el curs del torrent a distància si cal. Un grup d’isards ens mira des de les costerudes parets de inici del circ i es que poc a poc anem entrant en els antics dominis de la glacera que el va originar…

Arribem a la font del Concròs. Es tracta d’un brollador situat en el punt d’intersecció del que probablement siguin dues de les lleres dels rierols generats durant la primavera pel desglaç. Seguim amunt i en pocs metres arribem al centre del circ de Concròs. Aquí es forma a la primavera un petit estany fruit del desglaç però que ara no és més que roques i petites clapes de neu. Des d’aquest punt podem contemplar totalment el circ de Concròs que ocupa més de 180 graus d’angle de visió. Si ens encarem al nord veurem a la nostra esquerra el Puig de la Llosa i molt a prop d’ell localitzarem el que potser sigui la zona d’ascensió mes senzilla si no hi ha neu. Al davant tenim les Roques Blanques i la Portella de Callau i a la dreta la Roca Colom. Sembla que hi ha un parell o tres corredors que ens permetrien pujar fins a la part alta del circ (tots ells costeruts) però tenint en compte que alguns d’ells estan parcialment coberts per la neu i que el nostre destí és la Roca Colom per anar després en direcció est cap el Costabona ens decidim a pujar pel costat del corredor que veiem a la dreta de la Roca Colom (vegeu la fotografia).

Ens dirigim doncs cap aquest punt per iniciar l’ascensió evitant en el possible el gel que, malgrat l’època de l’any en la que estem, encara no és gaire present. El pendent és fort i la marxa, per tant, lenta. Tot i això podem delitar-nos amb la vista de la llunyana Montserrat i, a mida que pugem, podem descansar els bessons mentre contemplem com guanyem vista sobre el Bastiments, el Gra de Fajol i la zona d’Ulldeter. Mentre pugem, el circ de Concròs es presenta majestuós i sembla una porta a una zona totalment diferent de la que hem deixat més avall, sense arbres i totalment pirinenca. Cap el final de la pujada probablement haurem d’ajudar-nos amb les mans en algun punt però finalment sortim a la plana que hi ha als peus de la Roca Colom i ja que estem tant a prop ascendim els pocs metres que ens separen del seu cim. Des d’aqui tenim una bona vista de la zona d’Ulldeter. Encara que no ho sembli aquest és el punt més alt de la ruta ja que la Roca Colom supera en alçada al Costabona en una cinquantena de metres.



Detall del camí que hem seguit per pujar
el circ de Concròs

Des d’aquí el camí al Costabona és clar ja que el cim destaca en direcció est i només cal resseguir la carena que tenim a la dreta per tal d’arribar-hi (aquest és un tram de l’Alta Ruta Pirenaica i està senyalitzada amb els senyals blancs i vermells dels GR). Tot i això podeu consultar una descripció més detallada d’aquest tram a la ruta Vallter-Costabona. Passem per les fonts del Tec i arribem a tocar del Coll de Pal. En aquest punt podem tombar 90 graus a la dreta, anar fins el rètol que indica el coll de Pal, i descendir per la carena de la Serra de Balmeta però primer farem una visita al cim del Costabona que ja és molt a prop i només cal seguir els senyals grocs.

Aquest cim és el darrer, abans d’arribar al mar, amb una alçada superior als 2000 m (gaire be 2500m). Això fa que la seva vista en direcció al mar sigui privilegiada. Podem veure el Montgrí o Roses i albirar la costa de Colliure. Naturalment aquest és també un excel·lent mirador del Canigó. El dia és especialment clar i podem donar un cop d’ull complet als cims dels voltants: tota la zona d’Ulldeter, Comanegra, Matagalls… Fins i tot ens permet poder veure al sud la torre de Collserola i el Tibidabo (situats ambdós a Barcelona a més de 110 km en línia recta)

Per reprendre el camí de tornada ens cal tornar a baixar fins el Coll de Pal on podem veure les restes d’uns pals que assenyalen que per aquí passa el conegut com a meridià de París i que toca el Mediterrani a prop de Mataró. Aquí cal que seguim cap a l’oest però ara deixant el camí per on hem vingut des de la Roca Colom a la dreta. Encarant-nos a l’oest, veurem una senda que va en direcció oest deixant la carena provinent de la Roca Colom a la nostra dreta. La senda ressegueix el vessant sud-est del petit puig que hi ha darrera del coll de Pal i poc a poc tomba a la nostra esquerra per anar a caçar la carena de la Serra de Balmenta que baixa en direcció sud. En arribar a una zona de pins baixos, el camí ja gira decididament a la nostra esquerra i baixa per la carena. Cal estar atent a les fites que trobarem ja que ens ajudaran a seguir el camí sense problemes.



El Costabona des del costat de la Roca Coloma.
El camí és prou evident


La torre de Collserola i a la nostra esquerra el temple del Sagrat Cor del Tividabo des del cim
del Costabona. Detall d’una fotografia feta amb
un “tele” equivalent d’uns 360 mm


Coll de Pal baixant del Costabona. En groc el camí a seguir.
Al centre de la fotografía es poden distingir les rested dels pals que
assenyalen el punt per on passa el meridià de Paris.


Baixant per la Serra de Balmeta amb el Gra de Fajol,
el Coll de la Marrana i Bastiments al fons.

El descens per la carena de la Serra de Balmeta és molt agradable ja que transcorre entre prats i pins baixos. A l’esquerra tenim vistes al mar (Roses i Torroella) mentre que a la dreta veiem la zona d’Ulldeter (Coll de la Marrana, Bastiments, Gra de Fajol…). També podem admirar a la nostra esquerra cims com el Bassegoda o el Comanegra. Durant el camí de baixada trobarem una colladeta (Collada de Dalt de la Balmeta) i darrera seu un petit turonet que travessem. Veiem davant nostre, etnre d’altres, el Puigsacalm, les Agudes i el Matagalls. Tot i que en alguns moments sembla que les fites desapareixen el camí és senzill: cal seguir en el possible la carena. Un rètol caigut a terra amb indicacions cap el Coll de Pal i el Costabona ens indica que anem pel bon camí i de sobte apareix davant nostre el refugi forestal Jaume Ferrer.

El refugi es troba dividit en dues parts. Una d’elles te una llar de foc i pot servir per arrecerar-nos en cas de necessitat. L’altre és una quadra destinada als animals. Davant del refugi hi ha un panell explicatiu que ens informa sobre la gestió de les pastures en aquesta zona. Paga la pena llegir-lo i adonar-se que el nombre de caps de vaquí, oví i equí que hi poden pasturar així com les dates en les que ho poden fer està perfectament estipulat.

El refugi es troba molt a prop del PR que hem creuat durant la nostra aproximació al circ de Concròs. Si ens encarem al sud i girem a l’esquerra, la pista que passa per davant del refugi ens porta fins la pista d’Espinavell, però el nostre camí no és aquest i caldrà que girem a la dreta per trobar, després del primer revolt el PR i la collada de la Balmeta.



Refugi forestal Jaume Ferrer. El nostre camí gira a la dreta en
arribar als seus peus

La collada la reconeixerem fàcilment ja que hi trobarem els senyals blancs i grocs del PR que ens conviden a sortir de la pista i girar a la nostra esquerra baixant per un prat. Descendint pel prat veurem, a més dels senyals del PR, algun senyal vermell. Poc a poc ens apropem als arbres que flanquegen el prat a la dreta, mantenint-nos a uns 20m d’ells en el moment d’arribar a la part final del prat. Per aquest punt trobarem un caminet que s’endinsa al bosc. El camí per dins del bosc és prou clar i està senyalitzat.



Dic situat a peu de pista

En poca estona sortirem a un ampli prat on els senyals blancs, vermells i els blancs i grocs del PR ens indiquen que hem de fer un gir de 90 graus a la dreta i travessar-lo. Per dins del prat trobarem algun senyal de pintura en alguna petita pedra aïllada, però les indicacions no son abundants i per tant cal estar a l’aguait. En arribar a l’altre costat del prat hem de buscar un corriol que baixa entre els arbres. Caldrà que entrem uns metres al bosc per poder veure algun senyal vermell que ens ajudi a trobar el camí de baixada (pot ser ens ajudarà saber que sembla que els senyals de pintura en aquesta zona son més visibles si es fa el camí de pujada que el de baixada). No és un tram extremadament senyalitzat i pot ser ens caldrà buscar durant una petita estona algun senyal de pintura que ens indiqui per on seguir el camí de baixada. Des d’aquí veiem en front nostre el Gra de Fajol Petit i la imponent Coma de l’Orri.

Una vegada localitzat el corriol només cal seguir-lo per arribar en poca estona a la pista d’Espinelves. El rètol que hi ha en aquest punt ens indica que si girem a l’esquerra seguirem el camí de Carboners. Al costat un panell ens donen informació sobre la fauna i flora de la zona així com una explicació sobre el camí que acabem de fer des del refugi forestal i el camí que hi ha a la dreta que baixa pel riu Carboners fins a Setcases.

Nosaltres hem de girar a la dreta a la pista per tal de tornar al punt d’inici de la ruta. A partir d’aquí el camí el fem còmodament i sense gaires entrebancs ja que es tracta d’una pista poc transitada. Abans del primer revolt fort a l’esquerra podem veure a l’esquerra i per sobre del camí les ruïnes de la casa coneguda com d’en Garidà i als seus peus un dic de mamposteria on un altre panell ens indica la utilitat d’aquests dics (entre d’altres evitar l’arrossegament de material aigües avall). Aquests dics es poden veure força al llarg d’aquesta pista (a prop d’Espinavell n’hi ha més) i també per exemple a la part baixa de la Coma de l’Orri on son fonamentals per augmentar l’estabilitat del terreny. Seguim per la pista i més endavant deixem a l’esquerra Cal Frare, deshabitada, per arribar finalment al punt d’inici de la nostra ruta.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

4 comentaris a “Circ de Concròs - Costabona”

  1. Francesc ha escrit:

    Diumenge, 25 de setembre de 2011. Acabo de tornar de fer aquesta ruta.

    En primer lloc, moltes gràcies per penjar-la a la web i compartir-la amb nosaltres.

    Com vosaltres dieu, el tros més perdedor és el tros de bosc abans d’arribar a la part alta del torrent de Concròs. He anat seguint en tot moment el vostre track (sense ell no me n’hauria sortit). Però al arribar a l’encreuament amb el PR local, he decidit girar a l’esquerre, intentat seguir el corriol que està marcat al mapa de l’Alpina Costabona Alta Vall del Ter. També hi ha un tros una mica perdedor, perquè no hi ha gaires fites, però finalment et porta a tocar del torrent de Concròs. A partir d’aquí és qüestió de remuntar-lo per la seva riba esquerra (la nostra dreta). És un tros força maco, perquè el torrent va fent alguns saltants d’aigüa. Suposo que es correspon amb el tros de color morat del vostre mapa. Més o menys quan les fites et conviden a travessar el torrent, s’ajunten els dos corriols. Aquesta és una bona opció si algú es vol estalviar les dues tarteres.

    A partir d’aquí, cap problema (sempre que es porti el vostre track gravat al GPS, je, je). És una volta una mica exigent (al menys per mí, i sobre tot avui, que la volia fer ràpid perquè havia d’arribar a dinar a Setcases), però molt maca.

    Llàstima que no estigui gaire ben marcada. Si els que l’anem fent anéssim posant alguna fita més, seria estupendo. Jo penso tornar un altre dia amb més calma, i fer-ho.

    Gràcies un altre cop per compartir aquesta ruta tan maca.

  2. josep ha escrit:

    També us volia donar les gràcies per la ressenya, casualment l’hem feta el mateix dia que en Francesc, tot i que no ens hem creuat.

    Com es comenta, el primer tram de bosc es força perdedor! ens hem trobat uns quants obstacles i el sender nomes l’hem seguit a trams, amb alguna fita, a la resta ens hem guiat per l’instint fins que hem trobat la tartera, a partir d’aquí cap “problema”. Potser l’opció d’anar a trobar el torrent quan es creua el PR es la millor.

    Un cop al circ hem triat pujar per la portella del callau, es l’opció mes suau.

    Una excursió molt completa, salvatge i solitària fins a trobar el circ, sense cap dubte la millor opció per a coronar el roc colom.

    Salut i muntanyes!

  3. Arnau ha escrit:

    Felicitats per la ruta. El passat 9 d’octubre de 2011 vam fer la ruta seguint la vostra descripció ja que no tenim gps.
    Com bé diuen els comentaris anteriors, cal anar amb molt de compte quan entrem al tram de bosc ja que és fàcil perdre’s, és el que ens va passar ja que no vam tirar prou a l’esquerra i mai vam arribar a trobar la “benvinguda del prat”. Vam continuar tirant amunt pel dret i finalment vam trobar el Circ del Concròs a sota nostre.
    Per la resta de recorregut, tot força fàcil de seguir. Hem deixat noves fites.
    Salut!

  4. nuria ha escrit:

    Agost 2012. AVIS IMPORTANT!!! Crec que s’hauria d’avisar de forma mes clara el tema de les entrades als parcs naturals i més si no son del nostre país. Nosaltres varem ser expulsats de la ruta del Costabona per un vigilant que ens va veure de lluny i ens va perseguir. Varem tenir que deixar la ruta als peus del Costabona i tornar pel mateix camí i encara gràcies que no ens va posar la multa de 68€. Nosaltres, com tants altres senderistes, anem amb el nostre gosset. Portem la corretja per que sabem que alguns llocs te que anar lligat……..pero que estava TERMINANTMENT PROHIBIT A FRANÇA??? Ni al punt d’informació de Vallter, que ens va veure amb el gos i sabia que fèiem la ruta, ens varen dir res. El vigilant va dir que hi ha un cartell……….ESTA A 2 HORES DE CAMI, VEN DINS DEL PARC I LES SENYALS NO PODEN SER MES PETITES………VAJA QUE NO EL VAREM VEURE!!!
    Crec que aquestes coses s’han d’avisar de forma mes clara………a les entrades dels mateixos parcs, no a la mitat del camí i casi invisibles!!!!

Vols deixar un comentari?

L'enviament de comentaris presuposa que acceptes les condicions de privacitat i ús

Inici 03/10/2005
8021600 pàgines servides
168 consultes. 0.452 segons.
Ara tenim 18 visitants en línia
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.