Condicions d'ús

la Tosa

Zona: Cadí - Moixeró >> Ruta: la Tosa
Revisada el dissabte dia 19 de setembre de 2015

INTRODUCCIÓ

Aquesta ruta ens permet conèixer la part més oriental de la famosa travessa Cavalls del Vent que comunica diversos refugis de la serralada del Cadí-Moixeró. Aquí en visitarem dos d’ells, el concorregut del Niu de l’Àliga (situat a pocs metres del cim de la Tosa) i el de Rebost (més protegit i punt d’inici del PR C-126). El cim més important d’aquesta ruta circular és la Tosa que amb més de 2530 metres d’alçada constitueix el més alt de la Serra del Moixerò.

Actualment la pujada a la Tosa pot fer-se còmodament emprant (fins i tot a l’estiu) un dels telecadires de l’estació d’esquí de la Masella. El fet que el telecadira finalitzi el seu recorregut al costat del refugi del Niu de l’Àliga fa que aquest estigui força freqüentat. Tot i això, en el nostre cas la pujada a la Tosa no és el destí si no només una excusa per endinsar-nos per boscos de pi, remuntar pelades carenes, fregar verticals parets i descendir per aïllades fagedes abans de remullar els peus en algun rierol. La ruta no és apte per gent no acostumada a caminar (supera de llarg els 1200 m de pujada acumulada i el descens es fa per un corriol que posa a prova els genolls) però en finalitzar-la te n’adones que és una d’aquelles rutes que deixen un bon gust de boca.

La ruta pot començar-se en més d’un punt. Si cal que fem nit a prop per tal de començar aviat al dia següent podem dormir al refugi de Rebost i fer d’aquest refugi el nostre punt d’inici i fi. També podem arribar en cotxe al Coll de Pal i fer una petita variació en la ruta aquí descrita per tal de començar en aquest punt. Nosaltres però, l’hem iniciat una mica més amunt del refugi de Rebost, en el camí que va al Mirador del President. Fent-ho així deixem pel final una pujada curta però potent però no cal patir per que poc abans podem fer una parada al refugi del Rebost o a la font que hi ha a prop.


Panorama des del Roc Negre (a la primera intersecció amb el GR 150)
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]

Per tal d’arribar al punt d’inici només cal seguir la carretera BV-4024 des de Bagà. Passat el km 14 trobarem un revolt molt tancat a la dreta i al costat esquerra una petita zona d’aparcament. En aquest punt hi ha un rètol que indica el Mirador del President a 0.8km (o Mirador dels Orris segons els mapes de l’Alpina, es tracta d’un mirador que hi ha pista avall). També veurem un panell informatiu sobre la ruta del Trencapinyes. Es tracta d’un petit passeig per la zona recorrent l’hàbitat d’aquest ocell i que comparteix durant uns metres, fins que travessem el GR-150, camí amb la nostra ruta.

Aquesta ruta també l’hem feta sortint del punt més baix de la ruta. Amb això aconseguim fer tota la pujada durant la primera part de la ruta. També es pot fer en qualsevol sentit sense cap problema. Per tal de fer-la sortint del punt mes baix (indicat al mapa com a Pista - Riu de l’Hospitalet, punt 17) cal anar amb cotxe des de la carretera per una pista que en alguns trams no està en gaire bon estat, per tant es recomanable fer-la amb un cotxe no gaire baix.

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 29 de maig de 2010

Revisada per darrera vegada el: 19 de setembre de 2015

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del petit aparcament que hi ha entre el km 14 i 15 de la carretera BV-4024 que va de Bagà a Coll de Pal. El punt de sortida és fàcilment reconeixible ja que es tracta de l’entrada al camí que porta al Mirador del President.

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

El Berguedà
El Berguedà
Bagà
Bagà
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

Pujada acumulada: 1275 m

Alçada mínima-màxima: 1404-2532 m

Distància aproximada: 16,30 km

Temps aproximat sense parades : 5h 40m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta la Tosa

Ampliar el plànol de la ruta la Tosa

La línia verda indica el recorregut de la ruta del Trencapinyes


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Inici (Aparcament) 0h 00m 0,00 km 1800 m
1 GR-150 0h 20m 1,00 km 1925 m
2 Bifurcació corriols 0h 50m 2,40 km 2098 m
3 Collada de Comafloriu 0h 57m 2,70 km 2187 m
4 GR-150.1 1h 25m 3,60 km 2376 m
5 Cap del Serrat Gran 1h 30m 3,90 km 2395 m
6 Collada de Comabella 1h 35m 4,10 km 2345 m
7 la Tosa 2h 10m 6,00 km 2531 m
8 Refugi Niu de l’Àliga 2h 20m 6,30 km 2516 m
9 Coll de la Vall 2h 35m 7,40 km 2293 m
10 Puig de la Canal Freda 2h 45m 7,60 km 2308 m
11 Peus de la Roca del Llamp 3h 05m 8,60 km 2111 m
12 Coll de Jou - PR C-126 3h 15m 9,20 km 2021 m
13 Collet de Deugràcies 3h 20m 9,50 km 1992 m
14 Peus de la Roca-sança 3h 45m 10,80 km 1681 m
15 Camp del Teixó 4h 10m 11,70 km 1481 m
16 Rètol del Claper 4h 15m 11,90 km 1427 m
17 Pista 4h 25m 12,50 km 1408 m
18 Torrent de l’Infern 4h 55m 14,00 km 1568 m
19 Deixem pista 5h 00m 14,30 km 1577 m
20 Coll de la Gavarra 5h 05m 14,50 km 1608 m
21 Enllaç GR-4.2 (a la dreta) 5h 15m 15,20 km 1640 m
22 Refugi Rebost 5h 20m 15,50 km 1631 m
23 Font Ramon Espel 5h 25m 15,70 km 1682 m
24 Fi (Aparcament) 5h 40m 16,30 km 1800 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Deixem el cotxe a una petita zona d’aparcament situada a 200 metres de l’indicador del km 14 de la carretera BV-4024 (en direcció a Coll de Pal). Ja en aquest punt tenim una bona vista del Pedraforca cap a l’oest i podem donar un cop d’ull en direcció nord als penya-segats que hi ha als peus del nostre camí de tornada.

Des de la petita zona d’aparcament neix la pista que porta al mirador. El nostre camí no s’inicia en aquesta pista sinó que segueix els senyals taronges de la coneguda travessa de Cavalls del vent. No cal que busquem gaire per tal de localitzar els senyals: situats allà on comença la pista i mirant cap a ella podem veure un corriol que puja per la nostra esquerra, travessa la part final del petit aparcament i continua pujant, ara ja unit a la ruta del Trencapinyes, a la nostra dreta pel bosc de pi negre.

Seguim doncs el corriol fent cas dels senyals taronges i pujant entre els pins. També ens poden servir de guia els pals indicatius de la ruta del Trencapinyes (amb un cap de l’ocell representat en ells i pintats de groc). En breus minuts el corriol surt a un prat (el Pla de Bagà) des d’on podem tenir una millor vista dels voltants amb el Moixerò i el magnífic Penyes Altes dominant el paisatge en direcció nord. Seguim caminant pel prat i atents als senyals. No cal que guanyem gaire alçada per tenir ja una vista de la cara sud de la Tosa i de la carena que caldrà que recorrem per tal d’arribar al Coll de Jou. Paga la pena aturar-se un moment per veure el paisatge i resseguir amb la vista el camí de tornada, des de la Tosa al Coll de Jou passant per darrera de la Roca del Llamp i més a l’oest el Penyes Altes i el Moixeró. També veiem la zona de les Roques del Claper per on baixa el PR C-126 provinent de Coll de Jou cap el riu de l’Hospitalet…

Estereofotografía de la Tosa
Estereofotografía de la zona de les Muntanyetes al vessant sud de la Tossa. Per tal de veure la zona en tres dimensions podeu premer sobre la imatge i intentar-ho sense aparells. Cal tenir una mica de pràctica però us poden ajudar aquestes instruccions.

Al finalitzar el prat creuem el GR-150 i deixem els senyals del camí del Trencapinyes (que segueixen el GR a l’esquerra). En el punt de creuament un rètol ens indica el camí al Refugi del Niu d’Àliga i també ens assenyala el Refugi de Rebost (per on venim) i el Coll de Pal (prenent el GR a la nostra dreta). Uns senyals amb forma de romb i color groc ens n’indiquen el camí al Refugi del Niu d’Àliga tot i que els omnipresents senyals taronges ens guien també pel bon camí. Creuant el GR tornem a entrar en un bosc de pi.

El corriol continua guanyant alçada i en poca estona descriu un ampli gir a la dreta deixant al descobert el Serrat Gran que comença amb la Collada de Comafloriu i finalitza a la Tosa. Els pins desapareixen poc a poc i obtenim finalment una panoràmica del camí que cal seguir fins la Tosa. Poc abans d’arribar al coll trobem una bifurcació de corriols que pot passar desapercebuda (cal estar atent als senyals). Mentre el camí puja per un terreny de pissarra negra comencem a intuir la grandiositat de la vall formada pel modest riu de l’Hospitalet (i mes avall pel de Grèixer) i que només copsarem plenament des de la zona del Cap del Serrat Gran i de la Collada Comabella.

La pujada s’accentua i, després de travessar alguna petita congesta de neu, arribem a la Collada de Comafloriu. Es tracta d’un ampli coll on veiem un filat que cal travessar per tal de seguir pujant. Si seguíssim el camí en direcció est arribaríem a Coll de Pal (i de nou a la carretera BV-4024). El nostre camí però no és aquest, si no que cal seguir amunt caçant els senyals taronges i grocs.

Mentre pujem veiem a la nostra dreta (est) el Puigllançada i poc després, en arribar a una zona més planera, albirem en direcció nord oest el refugi del Niu d’Àliga. Des d’aquí podem contemplar, girant la vista cap a l’oest, els penya-segats de la cara sud de la Tossa, el Penyes Altes i el Moixeró. Tenim també una magnífica vista sobre tota la vall, tancada al fons per Grèixer amb la Roca Tallada darrera seu i, si no fos pels núvols que s’estan estancant als cims, també tindríem el Pedraforca al centre de l’estampa.

Vall de l'Hospitalet
Vall de l’Hospitalet amb Greixer i la Roca Tallada tancant-la al fons.
El nostre camí s’inicia al vessant esquerre de la vall i es dirigeix a la
carena de la dreta

Després d’aquest petit pla el camí segueix pujant, ara ja de forma molt més lleugera, fins a l’enllaç amb el GR-150.1. Aquesta branca del GR-150 prové del proper Coll de Pal i és el camí d’ascensió més curt cap a la Tosa. El camí gira aquí lleugerament a l’esquerra i puja en direcció al Cap del Serrat Gran des d’on podem gaudir d’una bona vista. En direcció nord-est veiem ja la Molina.

Passat el Cap del Serrat Gran, baixem a la Colladeta de Comabella per pujar seguidament al Puig del mateix nom. Com sempre la visió del puig tot baixant a la Colladeta de Comabella el fa semblar més alt del que realment és i així ens hi plantem en el seu cim en un moment. Des d’ell estant veiem a la dreta la Collada de Toses i la zona de Núria amb els seus cims coberts de neu i envoltada de núvols.

Descendint a la Colladeta de Comabella
Descendint a la Colladeta de Comabella

El camí enfila ja clarament en direcció oest i ens dirigim directament en direcció al refugi del Niu d’Àliga no sense abans donar un cop d’ull a la part més oriental de la Cerdanya, ja a la vista cap el nord. El primer que sobta és el telecadira que arriba fins a pocs metres del refugi el que el fa totalment accessible. Tot i això, encara que hi ha un parell de grups grans al refugi, no podem parlar de massificació (les pistes son tancades i l’estiu encara és lluny). El cim de la Tosa ja és a tocar ja que està situat a pocs metres del refugi (més exactament entre el refugi i l’antena que hi ha al costat). Des d’aquí ja només es tracta d’una petit monticle identificable pel petit cilindre de ciment que l’identifica com un punt geodèsic.

Així doncs, ens desviem cap a la dreta deixant el refugi a la nostra esquerra i el telecadira a la nostra dreta per dirigir-nos al cim de la Tosa. Des d’aquí podem admirar el vessant nord del Penyes Altes i el Moixeró i donar un cop d’ull a la Cerdanya. Paga la pena allunyar-se una mica del cim (des d’on encara sentim la remor del grup electrogen del refugi) per arribar a la caseta amb l’antena (la torre de Niu d’Àliga). Des d’aquí tindrem una excel·lent vista de la Cerdanya.

Entorn del cim de la Tosa
Entorn del cim de la Tosa. D’esquerra a dreta veiem el refugi, el
cim de la Tosa, la caseta amb l’antena i l’estructura del remuntador.

Després de gaudir una estona del paisatge dirigim els nostres passos cap el Refugi del Niu d’Àliga on aprofitem per fer una parada i menjar-nos l’entrepà. La noia que ens aten al refugi ens indica que el telecadira també és obert a l’estiu així que intuïm que amb l’arribada del bon temps aquest cim deu ser força concorregut. Sortim del refugi en direcció al monticle que hi ha al davant i girem a la dreta (en direcció oest) seguint els senyals taronges.


Vista de la Cerdanya des de l’antena propera al cim de la Tosa
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]

El camí ara baixa pronunciadament per una zona amb una mica de pedra solta fins arribar al Coll de la Vall. Com a nota aclaridora crec que cal indicar que segons els mapes del ICC el coll de la Vall és el primer collet que trobem baixant (on el camí gira sobtadament a la dreta), mentre que el Coll del Solà del Riu és en realitat el que els mapes de l’Alpina indiquen com el Coll de la Vall, nosaltres aquí hem pres el nom indicat per l’Alpina. Tot seguit tornem a pujar fins el proper Puig de la Canal Freda per baixar més endavant. En aquest puig podem sentir la remor de l’aigua fruit del desglaç de la part inferior de la congesta de neu que tenim a la nostra dreta.

Camí de descens de Coll de Jou
Camí de descens de Coll de Jou

Poca estona després entrem al bosc de pi per tornar a sortir momentàniament en arribar a la Pleta del Llamp. Novament dins el bosc passem pel costat de la Roca del Llamp. Probablement si pugem uns metres entre els pins per tal d’arribar al promontori rocallós es tingui una bona vista, però en el moment de fer la ruta els núvols tapaven el vessant sud de la carena i per tant era segur que no veuríem res. Així doncs, continuem pels senyals blancs i vermells del GR-150, els grocs i els taronges fins arribar al Coll de Jou.

Al Coll de Jou hi arriba del nord (la nostra dreta) el PR C-126 que, provinent d’Urús, segueix cap el sud i finalitza al Refugi de Rebost. Podeu consultar la ruta d’ascensió al Penyes Altes per Urús per tal d’obtenir detalls sobre el trajecte des d’Urús. El nostre camí deixa aquí la carena per baixar a l’esquerra tot seguint els senyals blancs i grocs del PR. Així, deixem el recorregut de la travessa Cavalls del vent i deixarem de veure els senyals taronges que ens han acompanyat des de l’inici de la ruta. També deixem el GR, que segueix com el Cavalls del Vent carena amunt en direcció al Penyes Altes. El rètol indicatiu que hi ha al coll no deixa dubtes, cal seguir cap el sud en direcció a l’Hospitalet de Roca-sança (tot i que nosaltres ens desviarem abans d’arribar-hi).

Comencem a descendir per un corriol entre pins que va en direcció als penya-segats que havíem vist de lluny al començament de la ruta. Una vegada més constatem que hi ha camins per llocs que semblen inexpugnables i es que estem seguint un camí antic: el Camí ral que unia la Cerdanya amb Bagà. Passem el minúscul Collet de Deugràcies situat entre roques. El camí ara ja baixa de valent per una zona cada vegada més rocallosa i malauradament, els núvols encastats a la part alta no ens deixen contemplar en tota la seva magnitud les parets de pedra que deixem amunt…

Poc després passem per una petita tartera i veiem més avall la vertical paret de Roca-sança. Perdem alçada ràpidament i quan ja estem a uns 1750m comencem a veure algun faig entre els pins. Després d’una bona baixada (uns 350m de desnivell en poc més d’un quilòmetre i mig) passem pels peus de la Roca-sança. Aquí veiem gravades a la roca una gran quantitat de creus de diverses formes (algunes pintades). Entre les creus veiem el que segurament son un parell de dates: 1935 i 1944. Això és indicatiu del gran ús que devia tenir aquest camí fa anys…

Creus a Roca-sança
Creus i senyals gravades a la base de Roca-sança

La baixada està a punt de finalitzar i seguint les zetes del corriol arribem al Camp del Teixó on el camí fira sobtadament a l’esquerra per portar-nos fins el Claper on hi ha una deu que ha deixat el camí enfangat. Aquí el camí es divideix en dos: el de la dreta porta, tal i com indica el rètol que trobem a la bifurcació, cap a l’Hospitalet i Grèixer mentre que el de l’esquerra indica Gavarrós i Coll de Pal (tots dos camins ens porten a Gabà). Tot i que no està indicat el camí de l’esquerra porta al refugi de Rebost i per tant és el camí que hem de seguir. Just davant nostre veiem les ruïnes del Claper amagades entre la vegetació i lluny a la dreta podem veure Greixer.

El camí està entapissat de ginesta florida quan comencem a sentir el riu a la nostra dreta. El camí gira sobtadament en angle recte cap a la nostra dreta en direcció al riu i, en passar per sobre d’un fil blau que barra el pas al bestiar, trobem la pista que ens portarà fins el refugi de Rebost. En arribar a la pista cal que girem a l’esquerra començant una pujada suau. En travessar el riu Hospitalet estem al punt més baix del nostre recorregut, ara ja tot el camí serà pujada fins el nostre destí. Podem seguir pista amunt sense preocupar-nos, però si volem seguir el PR C-126 caldrà que estem atents ja que que aquest camí surt de la pista al primer revolt tancat a l’esquerra que trobem per tornar a incorporar-se a la pista a prop del Clot de l’Infern. En el nostre cas, el fet d’anar distrets ha fet que ens passéssim el trencant i féssim aquest tram per pista. Aquesta pista transcorre per un bosc entapissat de molsa.

Els senyals del PR (als que estem més atents ara) ens indiquen que hem de deixar la pista per pujar per un corriol que surt a la nostra esquerra. Es tracta d’un corriol molt curt que s’endinsa al bosc per sortir ràpidament de nou a la pista però que ens estalvia un gran revolt. El corriol surt al Coll de la Gavarra on girem a l’esquerra. En pocs metres veiem que una segona pista surt a l’esquerra pujant considerablement, no es aquesta la que hem de seguir sinó que cal continuar per la pista que trepitgem fent cas d’algun senyal vermell aïllat que veurem. Més endavant la pista es bifurca i el PR C-126 s’uneix al GR 4.2 que seguim tot baixant per la pista de la dreta. Un rètol ens deixa clar que hem de seguir aquesta per arribar al proper refugi de Rebost. Un ametller florit ens dona la benvinguda, pugem les quatre escales que separen l’era del camí i ens disposem a fer una cervesa per recuperar les sals perdudes en el camí…

Refugi de Rebost
Refugi de Rebost situat al camí de Cavalls del Vent

Ara hem tornat a enllaçar amb el camí de Cavalls del Vent i només cal seguir-lo per tal d’arribar al punt d’inici de la nostra excursió. Si no ho tenim clar podem preguntar al guarda del refugi però no te cap dificultat ja que es troba perfectament senyalitzat. Si ens posem de cara al refugi, veurem que a l’esquerra hi ha els senyals taronges que pugen fins a un abeurador (ple de capgrossos) que està molt a prop, i d’allà sortim de nou a la pista (el GR4.2). Nosaltres creuem la pista per pujar fins a la font Ramon Espel que està al seu costat. El camí ara es fa molt costerut però seguint els senyals taronges tornarem a creuar el GR4.2 una mica més endavant i, finalment, seguint el corriol arribarem al nostre punt d’inici.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

3 comentaris a “la Tosa”

  1. Ismael-Mari Paz ha escrit:

    29/08/2010
    Hem fet aquesta ruta i genial, unes vistes genials durant tot el camí, és un recorregut molt variat i bonic. És espectacular observar quan acaves el recorregut i observes per on hem passat sobretot quan observes direcció Coll de Jou i la Roca-Sança que semble imposible que es pogui baixar per allà.
    Molt recomenable, nosaltres segur que repetim amb algun amic.
    Gràcies per aquesta gran web

  2. Josep Bertran ha escrit:

    Hola
    Només vaig fer mitja excursió. fantástic. A la cruilla de la pista que va a Cool de pal, a la roca gran que hi ha a sota vaig sorprendre una familia de marmotes. Totes van fugir menys una, que es va quedar dreta fins que em vaig moure
    A la propera miraré de fer tota l excursió (desde el pic d aliga vaig desfer camí).
    Gracies per la web

  3. Justino ha escrit:

    M’alegro que t’hagi agradat… Val la pena fer-la sencera ja que la segona part del rtecorregut es totalment diferent a la primera. Al baixar per Roca-Sança es passa per corriols i una zona mes tancada…

Vols deixar un comentari?

L'enviament de comentaris presuposa que acceptes les condicions de privacitat i ús

Inici 03/10/2005
8097206 pàgines servides
168 consultes. 0.459 segons.
Ara tenim 17 visitants en línia
i 3 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.