Vidrà-Bellmunt
INTRODUCCIÓ
El Santuari de Bellmunt
En el nostre cas l’aproximació a Vidrà la fem des de Sant Privat d’en Bas tot seguint una petita carretera que ens permetrà obtenir magnífiques vistes sobre la cara nord del Puigsacalm. Poc després de passar el Mallol i abans d’arribar a Sant Privat d’en Bas per la carretera GIP-5226, trobarem el Veïnat de l’Ajuntament a la dreta. Aquí un rètol ens indica la carretera per on ens hem de desviar. Podem dir que aquí comença la nostra excursió ja que la carretera passa per zones d’una gran bellesa a més d’obtenir unes magnífiques vistes sobre la cara nord del massís del Puigsacalm. Cal però anar amb compte en alguns punts si l’època és de glaçades persistents…
Segons es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07). Si penseu fer un mos aquí cal que tingueu en compte que al juliol, agost i setembre és tancat els dilluns i que la resta de l’any a més tanquen els dimarts (excepte festius i vigilies).
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 5 de gener de 2008
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 552 m
Alçada mínima-màxima: 833-1245 m
Distància aproximada: 10,80 km
Temps aproximat sense parades : 3h 00m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Vidrà | 0h 00m | 0,00 km | 977 m |
| 1 | Coll de Vidrà | 0h 10m | 0,70 km | 1008 m |
| 2 | La Creu del Fus | 0h 25m | 1,80 km | 1099 m |
| 3 | Coll d’Hi-Era-Massa | 0h 35m | 3,00 km | 1107 m |
| 4 | Cruïlla | 0h 40m | 3,20 km | 1102 m |
| 5 | Santuari de Bellmunt | 0h 55m | 3,80 km | 1239 m |
| 6 | Cim de Bellmunt | 1h 00m | 3,90 km | 1234 m |
| 7 | Cruïlla | 1h 15m | 4,60 km | 1102 m |
| 8 | Desviació | 1h 35m | 5,80 km | 995 m |
| 9 | Porta | 1h 45m | 6,30 km | 944 m |
| 10 | Tosca de Degollats (PR-C47) | 1h 55m | 6,80 km | 852 m |
| 11 | Pista | 2h 00m | 7,30 km | 859 m |
| 12 | Corriol | 2h 05m | 7,80 km | 882 m |
| 13 | Salt del Molí | 2h 10m | 8,00 km | 839 m |
| 14 | Pont de Salgueda | 2h 15m | 8,20 km | 865 m |
| 15 | Molí Nou | 2h 20m | 8,40 km | 865 m |
| 16 | Pista Cimentada | 2h 25m | 8,70 km | 868 m |
| 17 | Corriol 2 | 2h 40m | 9,80 km | 901 m |
| 18 | Carretera | 2h 50m | 10,30 km | 926 m |
| 19 | Berenador | 2h 55m | 10,60 km | 969 m |
| 20 | Vidrà | 3h 00m | 10,80 km | 977 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar a Vidrà deixem el cotxe a la Plaça Marià Vila d’Abadal. A la plaça hi ha un bar restaurant on podem fer un cafè abans de començar a caminar i una fleca on ens proveïm d’un bon tall de coca de sucre. Tot seguit ens dirigim cap a la zona de l’esglesia seguint els indicadors blanc i vermells del GR-3 tot travessant el poble per anar a sortir de nou a la carretera.
Caminem 10 minuts per la carretera fins arribar al Coll de Vidrà on un rètol que indica el Coll d’Hi-era-de-massa i Bellmunt ens indica que cal que deixem la carretera i prenem la pista que surt a la nostra esquerra. La pista és de molt bon fer amb no gaire pendent i poc a poc anem guanyant vistes sobre el Pedraforca que veiem nevat cap a l’oest… El camí no te cap pèrdua ja que només cal seguir el GR per una pista forestal.
Les Agudes i el Matagalls des del camí d’aproximació al Santuari
En poca estona arribem a la Creu del Fus on el camí es torna més planer. A partir d’aquest punt ja veiem el Santuari de Bellmunt i tenim vistes al nord de les Agudes i el Matagalls. Al seguir avançant veiem com els Ayats es fan també visibles cap a l’est (la nostra esquerra). La pista s’endinsa entre roures que poc a poc deixen pas a una fageda. Així arribem al Coll d’Hi-era-de-massa (de ben segur que existeixen diverses llegendes que expliquen el perquè d’aquest curiós nom) on deixem el GR3 i tot seguint les indicacions del rètol que hi trobem continuem pel PR C45 en direcció a Bellmunt.
El cami davalla lleugerament i en pocs centenars de metres trobem una nova cruïlla. Un rètol ens indica que seguint a la nostra esquerra tornarem a Vidrà per un camí diferent al que hem seguit fins ara. Aquest serà el camí que seguirem de tornada, però abans pujarem fins el Santuari de Bellmunt i per això seguim el petit corriol que s’endinsa a la fageda i que puja fins el Santuari.
El Pedraforca i la serra del Cadí vistos des del Santuari
El corriol passa a ser un camí “empedrat” i després de seguir una curta però intensa pujada arribem al Santuari de Bellmunt. La vista des d’aquí abarca una àmplia panoràmica. En direcció nord veiem el Pedraforca, serra del Cadí, Puigllançada, Taga, Puigmal, Bastiments, Canigó, Comanegra. cap el sud les Agudes, el Matagalls, la plana de Vic, Montserrat… Després d’embadalir-nos una estona amb el paisatje i de d’apropar-nos fins el cim de Bellmunt (on un gran crucifix intenta competir amb les antenes) decidim baixar per on hem vingut.
Tosca de Degollats
En arribar al final del corriol tornem a trobar la cruïlla esmentada abans. Cal que prenem el camí de la dreta que tot endinsant-se per la fageda davalla poc a poc cap el Torrent de Canemars. Continuem per aquesta pista durant poc més d’un quilòmetre fins un punt on veurem un pal indicador. A partir d’aquest punt la pista baixa cap el torrent firant a la nostra dreta. El pal no te cap indicació escrita però convida poderosament a pendre la desviació a la nostra esquerra tot seguint per un corriol.
El corriol s’endinsa al bosc, només cal seguir-lo per trobar uns senyals blancs. No estem segurs del que ens indiquen els senyals. Interpretem que cal girar a la dreta tot perdent alçada i així ho fem. Algunes descripcions d’aquesta ruta indiquen que el camí deixa el Turó dels Degollats a la dreta, però nosaltres l’estem deixant a l’esquerra. El petit corriol sembla força freqüentat (fins i tot per una colla molt amable de “trialeros” que encara no sabem com poden dominar les motos per aquests petits camins) i per tant no tenim cap problema en seguir-lo tot descendint. Una petita porta feta amb pals ens indica que anem pel bon camí .
Salt del Molí
El corriol surt de la fageda per passar entre roures i finalment finalitza al PR-C47 (senyals blancs i grocs). Aquí un rètol ens indica el camí a Sant Pere de Torelló (a la dreta), Vidrà (a l’esquerra) i el Coll d’Hi-era-de-massa (per on hem arribat). Podem caminar uns pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló per tal de poder veure la Tosca de Degollats, una formació calcària (travertí) curiosa.
Seguim de camí cap a Vidrà i trobem una petita tanca de fusta i uns metres més enllà el camí es troba flanquejat per una barana. Poc després el camí surt a una pista; només cal seguir els senyals del PR (blancs i grocs). El punt on hem de deixar la pista és molt ben senyalitzat. Quan la pista fa un gir de 90 graus a la nostra esquerra, veiem un rètol i senyals que ens indiquen que cal que baixem per un petit corriol a la dreta de la pista. El corriol baixa directament al Salt del Molí i el soroll de l’aigua ens indica que hi estem molt a prop. La ruta l’hem fet al gener i en aquesta època trobem la zona propera al salt coberta de grans plaques de gel que cal evitar… Uns pilons de ciment ens permeten travessar el riu Ges (aquí encara un rierol) i apropar-nos al salt.
Seguint el camí guanyem alçada pujant a la part superior del salt on les restes d’una antiga construcció (un molí?) resten amagades entre els arbres. A un parell de minuts de marxa travessem el Ges pel pont de Salgueda, un bonic pont romànic d’un ull situat entre el bosc de ribera… En travessar el pont podem seguir tot recte per un corriol que ens portaria fins a Vidrà. Nosaltres però, seguim pel PR-C47 fins al Molí Nou (en ruïnes) on tornem a travessar la riera (aquesta vegada per unes pedres).
Pont de Salgueda o del Molí
Roure de la Creu d’Arç. Arbre monumental
Deixem enrere el Molí nou i voregem un petit prat per anar a sortir a una pista cimentada on un rètol ens indica que hem de seguir cap a la nostra esquerra. Caminem poc més d’un quilòmetre per la pista fins que un rètol ens indica que cal que ens desviem per un corriol situat al marge esquerra de la pista. El PR segueix aquest corriol i per tant seguim veient els senyals blancs i grocs. Travessem dues tanques seguides que tornem a deixar com hem trobat (tancades) i finalment arribem a la carretera on l’imponent roure monumental (Roure de la Creu de l’Arç) ens dona la benvinguda.
Ja estem a Vidrà i només ens cal caminar uns metres per tal d’arribar a un agradable berenador situat al costat de la carretera on podem dinar tranquil·lament i donar per finalitzada aquesta bonica ruta.
7 abril, 2008 a les 20:11
Una ruta molt xula i amb unes magnífiques vistes, t’han quedat genials les fotos
8 abril, 2008 a les 07:43
No son res de l’altre mon… Mes aviat sort amb la llum
:)
15 juny, 2008 a les 17:39
Una ruta molt bonica, jo no he tingut un dia gaire clar, però així i tot és una ruta magnífica. Això si… desprès de passar el pont de Salgueda s’havia d’atravessar la riera saltant unes pedres… On eren les pedres ?????? Baixava un bon cabal d’aigua i he agut de treure’m botes i mitjons i arremangar-me els pantalons i creuar el riu caminant amb l’aigua al genoll !!!!! Jajajajaja, ha estat genial !!!! ho dic només per avisar a la gent que ara baixa tanta aigua que no es pot creuar el riu sense mullar-se…
La descripció de la ruta és molt acurada i exacta… Felicitats !!!!!
27 octubre, 2008 a les 14:59
Moltes gràcies per la descripció de la ruta, moolt xula i recomenable, a més vam tenir la sort d’un dia magnífic.
Comentar que el punt on cal girar a la dreta en veure marques blanques (entre els punts #8 i 9) ens ha generat uns certs dubtes… El camí que portàvem sembla seguir recte planejant, però s’ha d’agafar la desviació que apareix a dreta i de baixada per la fageda (que ens acompanyarà fins a la porta al punt #9). A més de les marques blanques hi ha un pal indicador que he recollit de terra i l’he posat dret recolzat a uns troncs… però no crec que duri gaire en posició vertical.
Tota la resta, perfecte i amb uns colors de tardor maquíssims!
28 febrer, 2009 a les 19:36
primer de tot moltes gracies per les indicacions d\’aquesta ruta, la veritat es que feia molt de temps que no sortia a caminar per la montanya i aquesta ruta es molt bonica, cada punt que ens trobem nou es un paisatge sorprenent.
No cal dir que es obligatori pasar per la tosca de degollats i el salt del molí, dos moments increibles de la excursió.
Increible!!
18 març, 2009 a les 21:21
una ruta molt maca,la descripció força bé excepte el punt 8 i 9,s’ha de agafar el corriol de la dereta del pal,actualment no es veuen les marques blanques fins que portes un troç caminant,ja què degut a les nevades i les ventades d’aquest hivern hi ha molts harbres i branques trencades,un ruta molt recomenada,anim i a caminar.
24 maig, 2009 a les 21:36
Hola, avui 24-05-2009 hem fet aquest itinerari tan bonic,molt recomanable i a l’abast de tots. La primavera d’enguany ha deixat una empremta difícil d’igualar i en aquest recorregut s’hi deixa veura de valent. Per cert el punt conflictiu 8, no cal patir, seguin la pista que davalla del coll, ens durà al corriol que enllaça amb el PR, sensa complicacions, Moltes gracies per la web i una salutació d’un enamorat de la muntanya i així entre tots fem aquesta passió mes forta Adeu
25 juny, 2009 a les 07:46
Una ruta que ens ha agradat moltissim!!!Ahir dia de Sant Joan vam fer la ruta amb tota tranquil.litat. Ruta molt recomenable ja que part d’ella passa a dins del bosc, no deixeu de veure la tosca de degollats per mi el millor de la ruta.La vista des del Santuari has de tenir sort, nosaltres haurem de tornar perque la boira ens va acompanyar al principi de la ruta. Donar les gracies a qui realitza la pàgina i tothom qui col.labora.
25 setembre, 2009 a les 20:17
Vam fer la ruta el diumnege pasat i ens va agradar moltíssim. ÉS molt maca, no vam trobar ningú en tot el camí ( a dalt de Bellmunt si que vam trobar gent), va ser genial.
Només comentar que quan agafes la cruïlla a la dreta baixant de Bellmunt, la fegeda està bastant enrredada d’arbres i troncs per terra, això segurament fa que no et trobis el pal indicador que s’anomena a la resenya, però no hi cap problema, el camí a seguir queda tota l’estona molt clar.
Fantàstica sortida
26 setembre, 2009 a les 19:23
Pel que recordo era un pal dels que s’utilitza per marcar alguns camis (uns pals de poc mes d’un metre d’alçada) que solen tenir una petita “xapa” verda a sobre (però aquest no tenia ni la xapa)… No tenia res escrit així ni indicava res en particular així que només feia la funció de “fita”
Gracies per l’indicació !
:)
23 maig, 2011 a les 12:06
Vam fer la ruta aquest cap de setmana, 23 de maig 2011 i ens ho vam pasar d’allò mes be. Fins i tot amb boira, la vista desde el santuari es impresionant. Amb el track al gps, cap problema, aixó sí, ens va agafar un plujim, peró entre les fagedes ni el vam notar. El salt del molí, impresionant. Molt recomanable i moltes gràcies per aquesta web.
16 setembre, 2012 a les 10:36
Avui hem fet aquesta excursió, molt maca i molt recomanable. Ens ha acompanyat un dia clar i fantàstic, que ens ha permès gaudir d’unes vistes impressionants.
Ens hem despistat i no hem trobat les “marques blanques” del punt 8. El sender de baixada que hem agafat (que per cert estava marcat per la duatló de Bellmunt) arriba fins una pista, una mica per sobre el camí que du fins els degotalls.
Moltes felicitats per la web, és magnífica!
4 octubre, 2012 a les 12:13
Fa dies que volia dir-vos que aquesta pàgina de senderisme és una meravella. Representa un treball enorme de feina, actualització, incrustació de material…A més ens és molt útil al grup excursionista al qual pertanyem a casa.Mai t’avorreixes consultant-la i ja fa unes quantes excursions que ho fem…
Nomé puc dir que molt agraïts…jo i una colla més.
Àngel
2 juny, 2016 a les 15:28
Diumenge passat vam fer aquest bonic recorregut. Cent per cent recomenable, ara a la primavera tota la zona fa un goig impressionant. Tot baixant del Santuari (on hi havia ara boira, ara no, i finalment vam poder gaudir de les vistes) no vam trobar exactament el mateix corriol que el Justí (punt
i no vam arribar a trobar la Tosca, però tota la resta sí. El salt d\’aigua és preciós i el pontet, una meravella.
Felicitats de nou per aquesta pàgina!!
4 juny, 2016 a les 18:35
Hola,
M’alegro que us hagi agradat. No es extrany que no hagiu trobat el corriol perque pel que recordo no estava gaire senyalitzat i despres de tant de temps es possible que estigui una mica perdut…
Salutacions