Condicions d'ús

Bassegoda

Zona: Garrotxa >> Ruta: Bassegoda
Feta el dissabte dia 2 de juny de 2007

INTRODUCCIÓ

Bassegoda
El Puig del Bassegoda vist a prop del
Coll de Principi

El Bassegoda és visible des de gran part de la provincia de Girona. La seva forma característica (en la llunyania recorda un pit de dona) el fa inconfusible en moltes de les panoràmiques preses des d’altres cims. Si el cim es veu des de molts llocs, també s’han de veure molts llocs des d’ell. Així, precissament per la seva situació i malgrat la seva modesta alçada (1374 m) el cim ens regala unes esplèndides vistes.

En fer l’ascensió pel seu vessant nord (i no pel sud que és molt més directe) evitem la forta pujada per la tartera situada al sud. A més l’ascensió és molt més agradable ja que és un terreny humit (i per tant fresc) que transcorre entre boscos gaire bé fins arribar al cim. Aquesta abundor d’aigua a la primera part de la pujada (tot resseguint la riera de Sant Aniol fins enllaçar amb el GR11) ens prepara per l’esforç.

Tant si emprenem la pujada pel vessant nord com pel sud cal dir que és un recorregut amb un desnivell a tenir en compte (cap exageració, però no apte per a gent no acostumada a caminar) i al final cal fer una grimpada (tampoc res seriós ja que una cadena i diversos agafamans ens fan la grimpada d’alló més còmode).

El descens el fem pel vessant sud. La nostra intenció era evitar la tartera que hi ha entre el cim i el coll de Riu ja que al map de l’Alpina (Alta Garrotxa 1:25000) apareix un sender que ens porta fins la Mare de Déu de les Agulles sense baixar (o això sembla) per la tartera. Nosaltres no hem trobat aquest camí, probablement degut a que el camí de descens per la tartera és molt marcat (molta gent passa per aquí) i això ha fet que comencessim a descendir per la tartera sense trobar el camí desitjat (tot i això uns punts grocs que ha vist la Paula podrien portar pel camí que evita la tartera).

Si durant el camí de pujada l’aigua, la verdor i la geografia salvatje de les formacions càrstiques son el gran alicient, durant la baixada (tot i patir més calor per la llarga baixada per la tartera i per ser una zona molt més exposada al sol) podem contemplar les esglèsies romàniques del s.XII de la Mare de Déu de les Agulles (tal i com explica el rètol de l’entrada el nom prové dels costum de les dones de canviar les agulles que duen per altres que hi ha clavades en la roba de la imatge) i de Sant Feliu de Riu. També de baixada passarem pels prats del Coll de Vinardell i per Ca n’Agustí (o Can Gustí) situada al peus del Bassegoda i del Martanyà.

Can Agustí
D’esquerra a dreta veiem el Martanyà (1030 m) i el Puig de Basegoda (1373 m).
Al seus peus podem entreveure Can Agustí

L’aproximació la fem en cotxe passant per Sadernes. En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d’estiu). Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Si podem, el millor es arribar fins l’aparcament que hi ha a prop del pont d’en Valentí (el quart aparcament). Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta (un corriol indicat amb un rètol ens hi portarà en un moment)

El camí inicialment (fins arribar al GR11) és el camí de Sant Aniol d’Aguja. És un camí molt conegut i molt ben senyalitzat. En arribar al GR11 el camí travessa un rierol i guanya alçada fins arribar al Coll de Principi on deixem el GR11 per enfilar el camí de pujada final fins el cim. Una senzilla grimpada d’uns 10 metres (assistida per cadenes i agafamans) ens deixen al cim. El descens el fem per una tartera fins Coll de Riu on prenem la pista. Uns metres més enllà un rètol ens indica el corriol d’accés a la Mare de Déu de les Agulles…

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 2 de juny de 2007

Integrants: Montse, Paula, Ramon i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim d’una mica més amunt de Sadernes (des del 4rt aparcament) al terme municipal de Sales de Llierca (Alta Garrotxa).

Informació addicional: jordi c. (MadTeam.com) i Xatron (MadTeam.com)

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

La Garrotxa
La Garrotxa
Sales de Llierca
Sales de Llierca
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Pujada acumulada: 1190 m

Alçada mínima-màxima: 343-1374 m

Distància aproximada: 17,30 km

Temps aproximat sense parades : 6h 15m

Ruta circular: Si

Dificultat: 3 sobre 5

Plànol recorregut de la ruta Bassegoda

Ampliar el plànol de la ruta Bassegoda


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 4rt aparcament (sembla ser que ja no existeix, caldrà doncs deixar el cotxe al tercer) 0h 00m 0,00 km 350 m
1 El Gomarell 0h 25m 1,80 km 355 m
2 El Goleró 0h 45m 2,90 km 400 m
3 Coll del Molí (enllaç amb el GR11) 1h 00m 3,40 km 409 m
4 Coll Roig 2h 10m 5,70 km 820 m
5 Principi 2h 30m 6,70 km 900 m
6 Puig Bassegoda 3h 50m 9,70 km 1374 m
7 Coll de Riu 4h 25m 10,70 km 998 m
8 Ca n’Agustí 4h 25m 13,60 km 610 m
9 Mare de Déu de les Agulles 4h 50m 12,30 km 870 m
10 Sant Feliu de Riu 5h 55m 15,80 km 545 m
11 4rt aparcament 6h 15m 17,30 km 350 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

La primera part del camí (fins arribar al GR11) és el camí de Sant Aniol d’Aguja. És un camí molt conegut (i concorregut a l’estiu) i molt ben senyalitzat. Si deixem el cotxe al quart aparcament (nota: segons els comentaris d’en Martí i en Jordi que podeu veure al final d’aquesta pàgina aquest aparcament ja no existeix i cal deixar el cotxe al tercer aparcament) veurem que tot just al seu davant surt una pista pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall i creuem la riera. Passem pel costat de La Farga i del Molí de Riu (unes ruïnes a esquerra i dreta de la pista). Una mica més avall del Molí veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquestes marques ens indiquen que hem de deixar la pista per passar, després de detenir-nos en el plafó informatiu, a una petita senda. Aquest pas es opcional (podem seguir per la pista) però si us agrada més caminar per corriols que per pistes no cal que us ho penseu gaire ja que aquesta senda s’endinsa al bosc i fa el recorregut molt agradable.

Riera de Sant Aniol
Caminant al costat de la Riera de Sant Aniol
El Goleró
Zona del Goleró

Així, quan ja portem uns 25 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània. Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens portaria molt a prop del Salt de la Núvia.

Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que s’ha fet un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres a la zona del Goleró. Abans hi havia un fràgil pont fet amb dos troncs (força insegur) però en el moment de fer aquesta ruta ja no hi era. Passem doncs per les pedres i tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.

Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes “el Prat”. Una mica més enllà està el Coll del Molí on trobem uns rètols que ens indiquen la munior de destins que podem escollir (Sadernes, Oix, Montagut, França, Tortellà, Albanyà, Sant Jaume de Llierca i Bassegoda). El Bassegoda s’ens indica a dues hores de camí (una mica curt creiem) axí que només cal tombar a la nostra dreta i seguir els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11.

Hem d’anar amb compte de no passar-nos la marca indicativa de gir del GR11 ja que tot i que és molt clara no està correctament pintada (dona la impressió que el gir només l’han de fer els que vagin per un hipotètic camí amb marques blanques). A poca distància del rètol que hem esmentat el GR11 gira a la nostra dreta i travessa la riera per començar a pujar tot fent ziga-zagues.

Vista Nord
Vista durant el camí de pujada poc abans d’arribar al Coll Roig. D’esquerra a dreta
veiem el Puig Sa Noguera (1035 m) i el Puig d’en Coll (1028 m)
Detall flor
Detall de la floració passat el Coll de Principi

El pendent del camí comença a ser fort (tot i que de bon fer) i comencem a guanyar alçada tot caminant pel bosc. A la nostra esquerra apareix el agrest perfil del Puig d’en Coll que pot contemplar-se perfectament des de la tartera que hem de travessar. No cal que ens preocupem per la tartera, al menys en temps sec és fàcil de creuar ja que el camí que hem de seguir estar molt marcat i les pedres d’aquesta part estan ben asentades.

En poca estona arribem al Coll Roig i una mica més enllà Can Principi. Degut a l’extensió de terreny en la que trobem aquest topònim és possible que aquesta casa (ja totalment en ruïnes) fos important en el seu temps, malgrat això no he trobat cap referència a ella… La pujada es suavitza i ja tenim (a la nostra dreta) una vista en primer terme del cim del Bassegoda. El camí es torna a endinsar al bosc i la pujada es fa més intensa, al final de la pujada sortim a una pista on un rètol ens indica el camí a seguir (Mare de Déu del Mont, Sadernes i Albanyà a la dreta). En direcció contrària (cap a França) el Canigó és ja visible.

Canigó
…arribem a un petit prat des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó…
Grimpada final
L’ascensió culmina amb una grimpada…

Seguim doncs la pista durant uns metres fins arribar al Coll de Principi. Ja tenim molt a prop el cim del Bassegoda i només cal deixar el GR11 prenent un camí a la dreta (un rètol passat el coll ens indica el camí a seguir) per tal de poder veure en uns minuts la pujada final del Bassegoda a la nostra esquerra. Guanyem alçada per un ample i florit camí i arribem a un petit prat des del que tenim a la nostra dreta una bonica vista del Canigó mentre que a la nostra esquerra es fa evident la pujada final (i forta) al Bassegoda. Cal que girem a l’esquerra i comencem a pujar sense presa (però sense pausa).

En arribar a dalt de tot només cal seguir les fletxes verdes pintades a les roques i arribarem a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 10 metres en total. No té cap dificultat ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes.

Al cim el panorama és tan espledorós com imaginàvem… Des dels veïns Comanegra i el Mont (amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont ben visible), fins a Roses, el castell de Torroella, l’estany de Banyoles, Rocacorba, Montseny, Matagalls, el Far, Ayats, Cabrera, PuigSacalm, i tot el pirineu gironí (des del Puigmal fins que s’enfonsa al mar) i el Canigó son visibles des d’aquest cim. Si teniu uns prismàtics i teniu un bon dia, aquest cim us permetrà treure’n un bon rendiment. A més el cim està entapissat d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…

Una placa posada pel Club Excursionista d’Olot ens recorda l’encertada descripció que del cim del Bassegoda fa el pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda.

Després de gaudir del paisatge, menjar una mica i fer una dormideta estirats a l’herba ens disposem a baixar pel vessant sud. Per això hem de desfer la grimpada i “devallem els tres pisos d’aquella mena de torre de l’homenantge” per girar cap a la nostra dreta en acabar i seguir un corriol que s’endinsa en la tartera.

El camí de baixada de la tartera és ben marcat i assenyalat amb fites. Tot i això la baixada no és gens còmode i cal fer-la amb cura. La baixada fins el Coll de Riu és lenta i al sol (encara que no escalfa de forma ofegadora com a ple estiu).


Panoràmica des del cim
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Mare de Déu de les Agulles
Santuari de la Mare de Déu de les Agulles i detall del tancament
Sant Feliu de Riu
Esglèsia de Sant Feliu de Riu, romànica del s.XII
avançat, amb volta apuntada, absis semicircular
i campanar de cadureta

En arribar al Coll de Riu enllacem amb una pista. Aquesta pista ens portarà ja fins el cotxe tot i que encara estem lluny i nosaltres deixarem la pista una mica més enllà per visitar el santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Hem de pendre la pista de baixada, en direcció oest seguint la pista en direcció (segons el rètol que hi ha) a Sant Jaume de Llierca.

Seguint la pista aball trobarem un rètol a la dreta que ens fa entrar a un corriol que s’endinsa al bosc per tal d’arribar fins al Santuari de la Mare de Déu de les Agulles (romànica del s.XII). Aquí veiem algun senyal groc tal i com hem vist a prop del cim cosa que indica el que el mapa de l’Alpina ens diu… Que existeix un camí que sembla evitar la tartera de baixada (però nosaltres no l’hem trobat).

El camí torna a endinsar-se al bosc i continua descendint fins arribar al Collet del Vinardell, un bonic prat al mig dels arbres on el camí es perd.. Però no cal preocupar-se només cal seguir les fites que trobem entre la catifa d’herba per sortir poc després als prats que envolten Can Agustí, un bonic mas als peus del Martanyà.

Ja estem arribant a la nostra destinació. Seguim la pista que s’endinsa per la castanyeda de Can Agustí (on a la tardor hem de recordar que està prohibit collir castanyes). En sortir de la castanyeda sentim uns pollets de picot (garser?) demanant menjar des de dins el seu niu dins el tronc d’un arbre i tenim la sort de poder veure (aqui els prismàtics tornen a demostrar la seva eficàcia) l’arribada de la mare (suposem que no és el pare per l’absència de la taca vermella al cap).

La pista continua baixant i arribem a un punt on un rètol ens indica que si deixem la pista per seguir un camí a la nostra esquerra podem arribar a Sant Feliu de Riu. Podem pendre aquest camí o continuar per la pista i pendre la següent desviació (també senyalitzada) que per un corriol ens permet arribar a aquesta esglèsia del s.XII desviant-nos molt poc del camí.

La pista és ja emporlanada en molts punts i menys de 200 metres abans d’arribar a l’aparcament on hem deixat el cotxe podem descansar i refrescar-nos al peu d’una font d’on brolla un bon raig d’aigua tot just al costat del camí.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

14 comentaris a “Bassegoda”

  1. Peio ha escrit:

    Avui l’hem fet. Molt ben detallada. La vostra pàgina és senzillament genial. Gràcies!!!!

  2. Sergi ha escrit:

    Aquest cap de setmana la farem. Gràcies per penja l’arxiu GPS per a Mapsource.

    Sempre endavant!

  3. Anna ha escrit:

    Hola,
    vam fer aquesta ruta el passat 26 de juny i va anar molt bé! la tartera de baixada bastant desgastada, però bé, a poc a poquet vam arribar al camí.
    fins aviat,
    anna

  4. Ferran ha escrit:

    Ei, ahir vaig fer aquesta ruta. Vaig trobar neu, tot i que era una enfarinada i no em va suposar cap inconvenient. En tot cas una mica difícil orientar-me en la baixada per la tartera.

    Salut!

  5. Martí ha escrit:

    Hola,
    aquest cap de setmana he tornat a fer aquesta ruta i m’he adonat que tot i que es menciona que cal deixar el cotxe al quart parking, em sembla que es deu d’haver eliminat un. Jo només en vaig veure 3 (numerats 1, 2 i 3); el cotxe cal deixar-lo al 3.

  6. JORDI ha escrit:

    Bones,

    aquest cap de setmana vam fer la ruta. El comentari anterior té raó el parking 4 l\’han eliminat, s\’ha de deixar al 3.
    Només comentar que la ruta està molt bé però les hores que marca són superiors a les que hi ha.

  7. Albert ha escrit:

    Fa vora un mes vam seguir la vostra ressenya, gran/petita muntanya!

  8. Xevi ha escrit:

    Fantastica ruta! La vaig fer el passat dissabte i la vostra guia és de gran utilitat!

    Tot i que el temps que marqueu és molt baix, jo vaig estari un pèl més.

  9. Sabina ha escrit:

    M’afegeixo als comentaris: fantàstica ruta molt recomanable sobretot a la tardor per la seva bellesa en els paisatges. Sadernes està preciosa plena d’aigua i els boscos magnífics amb els colors de la tardor. Només comentaria que nosaltres vam estar una bona estona més del què heu marcat vosaltres… Clar que això pot variar molt però és bo tenir-ho en compte!
    Felicitats per la pàgina feu una feina genial!

  10. Miquel Àngel ha escrit:

    Ahir 16Feb13 vam fer la pujada al Bassegoda seguint bona part de les vostres resenyes. Tot i no ser segurament la millor epoca de l\’any i la boira que s\’ens va venir a sobre poc abans del cim ens va agradar moltissim. D\’altre banda com dieu vosaltres, el retol a coll del Molí està equivocat quant posa 2 h. Si vosaltres que com ja he comprobat altres cops, aneu estil Kilian Jornet hi vareu emprear 2:20 i nosaltres que caminem força vam fer 3:15 no deixa dubtes de l\’error.
    Gracies per compartir les vostres sortides i resenyar-les tant bé, Us consulto sovint.

  11. Mar ha escrit:

    Ahir, 2 de maig vam fer la ruta. El cotxe el vam haver de deixar al parking entre l’hostal de sadernes i el parking 1, ja que a partir de març esta prohibit passar-hi. A un pas decidit, vam aconseguir arribar al cim al cap de 7 hores de pujada. Si bé vam fer algunes parades curtes, la descripció dels temps no és adequada… Vam completar tota la ruta en 12 hores (de 9h a 21h) reventats.
    És una ruta molt maca, però cal tenir en compte que es una ruta molt llarga. Nosaltres estem acostumats a fer muntanya, pero de ben segur no l’haguessim fet en un sol dia d’haver sapigut la durada de la ruta.

    Tot i aixi, ens ha anat molt bé les vostres indicacions. A la baixada per la cara sud, ens va costar trobar el camí cap a la tartera, pero després esta tot ben indicat

  12. Justino ha escrit:

    Hola,

    Sento molt aixo del temps pero la veritat es que fa molt de temps que no fem aquesta ruta aixi que per comprobar el tema del temps m’he descarregat el track i he mirat els temps… Veig que el track no te hora en els punts pero els “waypoints” si…

    El primer punt marcat es la Farga a les 7:44 i l’aparcament (l’ultim) a les 16:25..Aixo fa unes 9 hores de marxa real (amb parades incloses) Vosaltres vau començar des del primer aparcament i aixo es important a mes la ruta comença a un quart aparcament que tal i com comento al principi de la ruta sembla que ja no existeix.

    Pel que fa als temps de durada de les rutes en general, tal i com comento a http://senderisme.tk/index.php/es-fiable-la-dificultat-de-les-rutes/ el temps depen molt de la persona i del moment (si jo la fes dema pot ser tardaria 15 hores, no ho se). Aqui comento que els temps “de marxa” son de marxa real (el GPS s’atura tan bon punt ens aturem ni que siguin 3 segons) i per tant cal afegir (en el nostre cas) un 40% de temps (o mes com en aquest cas)… En aquest cas la diferencia entre les 5 hores i mitja i les 9 es d’un 60%. Si, en aquest cas hi ha mes parades de les habituals (alguna parada llarga ja en el cami de baixada pel que veig) i per aixo la gran diferencia entre les 5:35 i les 9 … pero no tant desencaminat. Nomes cal que mireu altres ressenyes com les que dono a la part de fitxa tecnica, aqui diuen
    que per arribar a dalt son 4:30 hores en un cas (jordi.c) i 3:30 hores l’altre (i 2 en baixar) (Xatron)

    Em sap greu aixo, pero jo nomes poso els temps que em marca el GPS i el penjo per tal que la gent pugui
    treure les seves conclusions aixo juntament amb el perfil, distancia i descripcio hauria d’evitar aquest
    tipus de problemes…
    :(

  13. Alba Sánchez ha escrit:

    Hola!
    Nosaltres també vam fer la ruta el 2 de maig, i m’afegeixo als comentaris de la dificultat i durada de la ruta.

    Som una parella molt entrenada, en forma i bona condició física, i ja os dic que vam estar 7 hores i escaig a molt bon ritme, sense parades. El que fa que la ruta s’allargués unes 8 hores… Ens va agafar de sorpresa, ja que no duiem prou aigua i vam haver de baixar correns, sense descans durant 3-4 hores, per por a que es fes de nit.

    La dificultat també la posaria de 4/5: per durada, molta estona de grimpades, la pujada final al cim, distancia, desprendiments a la baixada per la tartera… Potser la ruta és millor fer-la en sentit contrari.

    Tot i això, va ser una experiència increible, les vistes al cim son espectaculars.

  14. Justino ha escrit:

    Hola,
    Efectivament he revisat el track original (i no nomes el que he penjat) i el temps real caminant es 40 minuts mes gran… El temps real caminant (sense parades) queda en 6 hores 15 minuts i vam emprar un total de 9 hores en fer-lo (amb parades incloses). Probablement en el recompte original vaig indicar malament algun dels paràmetres en el moment de fer el càlcul… Tot i aixo es nomes un 15% superior al que tenia originalment però aquest si que sembla mes ajustat a la realitat…

    La dificultat crec que no es de 4 (en aquesta web un 4 es la circular Queralbs, Torreneules, Nuria , Queralbs) que requereix molta mes forma fisica que aquesta ja que a mes de molta mes pujada acumulada els pendents son realment durs…

Vols deixar un comentari?

L'enviament de comentaris presuposa que acceptes les condicions de privacitat i ús

Inici 03/10/2005
8004820 pàgines servides
168 consultes. 0.436 segons.
Ara tenim 14 visitants en línia
i 3 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.