Condicions d'ús

Puigsacalm per les Olletes

Zona: Bellmunt - Puigsacalm >> Ruta: Puigsacalm per les Olletes
Feta el dissabte dia 25 de febrer de 2006

INTRODUCCIÓ

El Puigsacalm vist des de Joanetes
El Puigsacalm vist des de Joanetes
Volucella Zonaria
Mosca Volucella Zonaria a prop de Can Turó

Zygaena filipendulae
Papallona Zygaena filipendulae libant un Onopordum
nervosum(?) al cim del Puigsacalm

El Puigsacalm (de 1514 metres d’alçada) és un dels cims que presenta una major varietat d’ascensions. Els itineraris Nord i Sud (des de Sant Privat d’en Bas i des de Joanetes respectivament) presenten certa dificutat (sobre tot el que passa pel camí dels ganxos que passa a ser una escalada per comptes d’una excursió). Per altra banda l’itinerari Nord-Oest que surt de la collada de Bracons presenta poc desnivell i pot fer-se en familia. La combinació de senders que podem utilitzar per pujar al Puigsacalm és gran (pel salt de Sallent, pel camí dels burros, camí dels matxos, per les Olletes, pel camí dels ganxos, per la collada de Bracons) i pel que diuen sempre ens trobarem una muntanya diferent.

La ruta que proposem surt a prop de Sant Privat d’en Bas i l’hem fet tant a l’estiu (acompanyats de la Montse i en Ramon) com a l’hivern (que és la que descric aquí). En les dues èpoques té el seu encant, però sembla millor fer-la a l’estiu ja que transcorre per la vessant nord i per boscos, el que fa que a l’estiu no es pateixi molta calor durant la pujada. Precisament aquesta aventatge a l’estiu és un inconvenient a l’hivern ja que en aquesta època és una ruta humida i relliscosa. En el seu tram inferior hem trobat una mica de fang i en el superior neu abundant, per tant els temps de pujada i baixada son (en aquesta descripció) més llargs de l’habitual. A la part superior de la ruta cal superar un parell de lloses una mica exposades el que fa que aquesta part s’hagi de fer amb atenció (però sense por) sobre tot si trobem neu.

No patiu per fer aquesta ruta a l’hivern ja que és molt frequentada tant a l’estiu com a l’hivern i és extrany no trobar ningú pel camí o al cim. En cas d’estar al cim i haver de baixar rapidament (pel mal temps, etc) sempre podem baixar per la collada de Bracons en poc menys d’una hora i sortir a la carretera.

Sempervivum
Sempervivum fotografiat en el camí del Puig dels Llops al cim del Puigsacalm

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 25 de febrer de 2006

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim a prop de Sant Privat d’en Bas

Informació addicional: Podeu trobar una complerta descripció de les rutes d’ascensió al Puigsacalm al volum VI de la col.lecció “Pirineus, 1000 ascensions” de Miguel Angulo Editorial Elkarlanean ISBN: 84-8331-868-7. Els volums V i VI us donaran una bona panoràmica de les ascensions i excursions del Pirineu catalá

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar el mapa

La Garrotxa
La Garrotxa
La Vall d'en Bas
La Vall d’en Bas
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

No disposem del track per aquesta ruta

Pujada acumulada: 900 m

Alçada mínima-màxima: 615-1515 m

Distància aproximada: 11,40 km

Temps aproximat sense parades : 5h 25m

Ruta circular: No

Dificultat: 3 sobre 5

Dades addicionals: Cal tenir en compte que aquest temps ha estat fet amb neu a partir de les Olletes

Plànol recorregut


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Àrea d’esbarjo de Sant Privat d’en Bas 0h 00m 0,00 km 615 m
1 Can Turó 0h 10m 0,60 km 655 m
2 Camí de Joanetes 0h 53m 2,10 km 990 m
3 Nostra Senyora de Les Olletes 1h 00m 2,60 km 1055 m
4 Santa Magdalena (podeu restar uns 10-15 min. si no hi ha neu) 1h 43m 3,60 km 1257 m
5 Coll de Santa Magdalena 1h 55m 4,20 km 1292 m
6 Puig dels Llops (podeu restar uns 25-30 min. si no hi ha neu) 2h 40m 5,20 km 1485 m
7 Cim del Puigsacalm 2h 55m 6,10 km 1515 m
8 Puig dels Llops 3h 10m 7,00 km 1485 m
9 Coll de Santa Magdalena (podeu restar uns 25-30 min. si no hi ha neu) 3h 55m 8,00 km 1292 m
10 Nostra Senyora de les Olletes 4h 30m 8,80 km 1055 m
11 Can Turó 5h 15m 10,80 km 655 m
12 Àrea d’esbarjo de Sant Privat d’en Bas 5h 25m 11,40 km 615 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Riera
En aquesta època de l’any la fredor
de l’aigua fa impossible pendre un bany

Per arribar al punt de partida de la ruta només cal anar fins a les Preses (carretera de Girona a Olot). Allà trobarem l’indicació per anar a Sant Privat d’en Bas. No ens aturem al petit poble sino que el deixem a la nostra dreta i seguim per la carretera en direcció al Salt de Sallent. A un quilòmetre del poble la carretera es torna una pista forestal, veurem a la nostra dreta un àrea d’esbarjo amb taules i lloc on fer barbacoes. Aquest és un lloc que a l’estiu és ple de gent ja que hi passa una riera amb un bon espai per banyar-se. Serà un bon lloc per descarsar quan tornem… Ara però aparquel el cotxe i prenem la desviació de l’esquerra que ens indica que ens queda 1 hora fins a les Olletes, 1h 30 mintus a Santa Magdalena i 2 hores fins el Puigsacalm (com veurem alguns d’aquests temps augmentaran degut a la neu)

Sant Privat d'en Bas
Vista de Sant Privat d’en Bas pujant al Puigsacalm
Exterior de Nostra Senyora de les Olletes
Exterior de Nostra Senyora de les Olletes

Interior de Nostra Senyora de les Olletes
Interior de Nostra Senyora de les Olletes

Comencem doncs a pujar (cosa que ja no deixarem de fer fins arribar al cim) per una bona pista fins arribar a Can Turó que és un restaurant. Aquest restaurant és molt a prop d’on hem deixat el cotxe i només tardem 10 minuts en arribar. Hem de voltar per darrera de la casa endinsant-nos al bosc. Trovarem alguna estaca clavada al terra amb unes plaques verdes (això les que encara en tenen). Aquestes estaques (que no son gaire abundants) ens indicaran el camí. Tot i ser poc freqüents, el camí és fàcil de seguir.

Al girar per darrera de la casa i entrar al bosc per una senda arribem a un camí empedrat que hem de seguir. Molt aviat ens adonem que en aquesta època de l’any el camí es una mica relliscós (recordem que estem pujant per la cara nord) ja que el que a l’estiu és una aventatge (que no hi toqui el sol) a l’hivern fa que el camí sigui humit. La pujada és forta i la senda s’enfila cap a les Olletes fent ziga-zagues. Tenim encara gaire be un hora de camí fins a les Olletes i a mida que ens hi acostem veiem que l’humitat del terra deixa pas al gel i poc a poc a la neu. Tot i això el gruix de neu és molt petit (un o dos centimetres) i no ens entorpeix la marxa.

Uns 25 min després de deixar Can Turó la senda arriba a un petit camí, i poc després tornem a abandonar el camí per l’esquerra per continuar pujant cap amunt. 20 minuts més i empalmem amb el camí que ve de Joanetes. Per aquesta zona comencem a veure alguns senyals vermells indicatius del camí. Un rètol ens indica que Santa Margarida està a 30 minuts, Joanetes a 1h 30 mintus i Sant Privat d’en Bas a 1 h. Ja ens falta poc per arribar a les Olletes i prenem el camí a la nostra dreta per arribar en menys de 10 minuts arribem a Nostra Senyora de les Olletes. Aquesta capella està excavada a la roca i tot i que el culte es anterior l’actual capella és del 1895.

Aprofitem per descansar una mica i veiem com en aquest punt la neu ja comença fer-se patent. La veritat es que esperava trobar una mica de neu però més amunt… Tot i això el camí sembla força concorregut. Quan nosaltres arribem un grup d’unes 5 persones surt cap amunt o sigui que no estem sols (és dificil estar sol en aquesta ruta de pujada al Puigsacalm).

Continuem el camí seguint el marge dret de la riera de le Olletes (suposo que en aquest tram només deu portar aigua quan plou). La pujada és constant i la neu es fa cada vegada més abundant. Poc abans d’arribar al camí que ve del Salt de Sallent passem per una llosa totalment glaçada que sortosament es troba flanquejada per una barana de fusta. Árribarem a un rètol que indica el camí del Salt de Sallent (cap a l’esquerra), Santa Magdalena (cap a la dreta) i el cim del PuigSacalm (en front nostre i a 45 minuts segons el rètol). Santa Magdalena el Mont era una esglèsia del priorat de l’ordre de San Agustí (citada documentalment l’any 998). Si decidim anar fins a Santa Magdalena tardarem uns 10-15 minuts entre anar i tornar. El que veurem es una gran explanada amb una inmillorable vista i amb dos refugis. Un d’ells és d’accés lliure i l’altre (refugi Emili Triadú) és de gestió municipal i cal contactar amb l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas per utilitzar-lo.

Santa Magdalena el Mont
Vista de Santa Magdalena el Mont i els refugis
Puig de Llops des del Coll de Santa Magdalena
Puig de Llops des del Coll de Santa Magdalena

Tornem enrere i en poc més de 10 minuts estem al Coll de Santa Magdalena. Aquí el sol toca de valent i la neu no ha resistit. Podem veure en front nostre el Puig dels Llops i darrera nostre el Puig Corneli amb 1361 m d’alçada. Si decidim anar cap aquest últim podem seguirem el canal dels ganxos que ve de Joanetes. No és un camí propi de senderisme ja que cal escalar per una via ferrada. Veurem en aquest coll un cartell que indica dos camins un cap al Puig dels Llops (Puigsacalm a 30 minuts) i una altre pel camí dels Burros (Puigsacalm a 1h). Prenem la senda cap a Puig dels Llops (tot i que degut a les condicions del camí ens portarà 45 minuts arribar al Puid dels Llops) i és aquí on ens trobem amb el parell de trams una mica delicats (només cal anar amb compte amb el gel en els 3 o 4 metres que tenen les lloses més exposades). Hem de seguir els senyals blaus i vermells tot i que el camí es reconeix fins sense problemes. Una vegada girem per la cara nord del puig el camí es fa més ample i poc a poc ascendim fins passar pel costat del Puig de Llops.

Només ens portará un parell de minuts arribar fins el cim del Puig dels Llops i, en un dia clar, tindrem una vista excel.lent. Ara ja veiem el cim del Puigsacalm i en 15 minuts hi arribem arribem.

La panoràmica des d’aquí comprèn en direcció nord el Pedraforca, Taga, Canigó, Comanegra.. i cap al sud el Montseny, Cabrera, Bellmunt i en dies de bona visibilitat Montserrat.

Camí del Puigsacalm
De dalt a baix: Camí del Puig dels Llops, Puig dels Llops i arribant al cim del Puigsacalm

Al cim trobem tres grups que ja han arribat i mentre nosaltres som allà hi arriba un grup més. Queda constatat per tant que el del Puigsacalm és un cim concorregut… La baixada no és tan dura com ens la imaginavem però també es fa lentament degut a la neu i, cap al final degut a la fangositat del camí. Tot i això val la pena veure aquest cim tant a l’estiu com a l’hivern…

Puig dels Llops
Puig dels Llops des del cim del Puigsacalm


Vista des del Puig dels Llops
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

2 comentaris a “Puigsacalm per les Olletes”

  1. Nasi ha escrit:

    Santuari de la Mare de Deu de les Ollete, aplec el primer diumenge de setembre.
    Desde la plaça del santuari surt un camí cap avall que ens porta fin a la font de les Olletes.( 3 minuts)

  2. Carles ha escrit:

    Dissabte vam fer la ruta amb uns amics, però enlloc de pujar i baixar per les Olletes, vam decidir pujar pel camí dels matxos i baixar per les Olletes. L’únic problema que varem tenir va ser que degut a la llevantada que vam tenir per la Garrotxa el camí està bastant malament i la pista d’accès que va fins a Santa Magdalena del Mont està bastant aixecada i en algun tram està plena de pedres d’algun desprendiement degut al temporal… La resta una pujada molta agradable de fer.

Vols deixar un comentari?

L'enviament de comentaris presuposa que acceptes les condicions de privacitat i ús

Inici 03/10/2005
8373326 pàgines servides
168 consultes. 0.423 segons.
Ara tenim 8 visitants en línia
i 2 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.